Referèndum sobre l'autodeterminació a Arenys de Munt

EL FACTOR D'ERC: DELS QUATRE GATS AL PARTIT

ERC ha aconseguit el que va tapar el pujolisme: posar en el centre del debat mediàtic i popular el tema de la independència. I més important i trascendental que això ha estat posar-lo de tal forma que sembli possible. Perquè la majoria de la massa social accepti la possibilitat s'han de sentir veus respectades, com més plurals millor. Que allunyin l'independentisme del record de la lluita armada. Per això, i d'acord amb el Dret, s'han canviat conceptes com "autodeterminació" per "dret a decidir". Els conceptes que han estat bastament usats en la història més recent, estan tenyits de connotacions bèl·liques. També, al ser Esquerra un partit governamental, s'ha donat seriositat al projecte independentista. S'ha passat del freakysme o el tema dels "nostàlgics", a resorgir com un tema (històric però nou a la vegada) de plena actualitat. L'eix nacional, i sobretot l'eix unionisme-independentisme ha anat agagant força. A més, quan el discurs calia apropar-se a un públic no tant habituat a termes ètnics o culturals, s'han usat conceptes més laxes com "Nació de Destí" (com si totes no ho fóssin de destí). Així, velles connotacions negatives del nacionalisme s'han esvait en part de la mentalitat popular. Amb les CUP amb més poder, ERC s'ha pogut centrar en la política catalana. L'estratègia de ser EL partit d'esquerres catalanista ha fracassat per unes bases descontentes. Però en l'escena han entrat noves cares, noves plataformes, agrupacions de ciutadans, iniciatives locals, diaris digitals, etc. (també gràcies a que ERC exerceix el poder en la CCAA de Catalunya).

Tot i això, els d'Esquerra són força sapastres i a més de no acabar d'assolir l'Editorial de l'AVUI+ (des del meu punt de vista), han sortit masses cops malparats de la seva inexperiència en política seriosa. A més, el fet de centrar-se (també en l'eix ideològic, no només en termes de moderació-exaltació), tampoc els ha ajudat gaire ja que la mal anomenada societat civil (sobretot, el teixit empresarial) -que en realitat són els lobbis i els poders fàctics- són molt conservadors i no es faran d'Esquerra.

EL FRACÀS DEL PUJOLISME I LA SEVA AGENDA POLÍTICA COM A INICI D'UNA NOVA ETAPA POLÍTICA CATALANA I COM UN ESPAI PELS INDEPENDENTISTES

El pujolisme va intentar amb el "peix alcove" difuminar Catalunya, el seu poble, el sentiment de pertinença amb el partit (CiU) i fins i tot (degut al seu carisma) va intentar (gairebé aconseguint-ho) encarnar la definició de país en la seva persona. Per tant, la voluntat de la Nació residia en el govern català pujolista que seguint amb la seva història (Lliga, Regeneracionistes, Cambó) van fer de la "governabilitat d'Espanya", avenços significatius en l'autogovern; però també una creixent massa popular que reclamava un canvi d'aires i sobretot de mentalitat de país més oberta. Carod va fer d'ERC, un partit important electoralment, que va tenir la clau per formar govern; però les raons també van ésser a nivell espanyol (personificava l'anti-Aznar). Ara que el debat i el discurs més enllà de les sigles polítiques ha agafat més força, el projecte independentista està en l'agenda pública (ve, en la meitat de la població que li interessa la política).

EL DISCURS DELS INDEPENDENTISTES ARA TÉ MÉS FORÇA

Tot i les friccions està ben clar, que l'eix independentista està agafant força i que la legalitat espanyola està forçant la seva maquinària constrinyent tota opció política fora del seu marc. Tot règim polític fa el mateix. Es tanca en si mateix quan el conflicte ja és al carrer. Però allò positiu del conflicte és que s'ha estès la idea que tot i ser "viscut" amb passió; pot esdevenir un procés de transició pacífic. I això dona esperança, i és el que la societat necessita per donar suport a qualsevol opció política que vegi viable. He de reconèixer que els vaig anomenar "somiatruites" però que han assolit algunes fites a curt termini. Clar està, que tot no tindria sentit si la fita final (la independència) no s'assolís. Per això, caldrà una majoria social. I de moment no la tenen, perquè tot i la mediatesa de la temàtica; el sistema de partits tampoc és que hagi canviat substancialment. Això si, el seu discurs s'ha vist reconfortat pels últims fets d'actualitat. Ha tingut més pes i més interès per al públic (el català emprenyat) "la idea de que ens prenen el pèl" que el difícil discurs dels governs multinivells, de la legalitat vigent, de la complicació d'arribar a consensos amb el govern central, del poder dels alts funcionaris de l'Estat, etc. S'ha acabat entenen Espanya com un subjecte polític força homogeni pel que fa els interessos. I Catalunya, tot i veure's més plural i heterogènea, s'ha entès que era l'antagonisme a Espanya. És, en essència, el discurs de sempre; que ara té més força. Alguns factors ja els he comentat. A més, per exemple, el fet de la nova figura de l'independentista no nacional però econòmic; ajuda a que nous perfils de ciutadans entrin a formar part d'aquest sector que aposta pel dret a decidir.

SEPTEMBRE CALENT

Aquest setembre, hi haurà referèndum a Arenys de Munt muntat per una associació política. Hi haurà l'11 de setembre que segurament serà aprofitat per qualsevol activista (JERC, EI) que vulgui posar més a la taula del dia a dia (a casa, al bar, a la feina) aquest tema. També la Marxa de Torxes per la independència. Tots aquests actes i fets fan que altres debats (que en realitat són més quotidians i viscuts com l'atur, ...) no tinguin tant espai televisiu, radiofònic, escrit ni popular. Això ajuda a crear un estat d'opinió, a favor o en contra, això és el de menys. El que és realment important i clau és que estigui en l'ordre del dia a dia i que els fets d'actualitat es puguin relacionar a aquest anàlisi entorn aquest eix independentista.

SENTÈNCIA DEL TC: TINC DUBTES DE QUÈ CALDRIA FER

A més, podria haver-hi manifestacions prèvies (o no) i posteriors (o no) a la sentència del TC. Aquí sóc més reaci. Crec que forma part de la llibertat d'expressió i que millor seria com ja va dir Solé i Tura que el TC no dictés sentència després de cap referèndum popular. Si no la voluntat de la ciutadania queda en entre dit; i si la llei està legitimada és perquè representa la voluntat de la societat, no? Però també crec que s'hauria d'acatar perquè estem en un Estat de dret i el TC ha de merèixer el nostre respecte institucional. Però clar, tota institució està formada per persones i ja sabem com es configura el TC (de forma política entre dos partits). Per tant, allò de la separació de poders també és una broma. Clar que també tota llei és interpretable perquè res en aquesta vida és neutral o 100% imparcial. I la sentència es durà a terme per unes persones que no hem votat i que estan dividides per dos sectors, que alhora no són aliens a les voluntats de dos partits polítics concrets (PPSOE). Com que estem vivint en un Estat de fireta on el Dret no és res més que la voluntat d'una èlit immobilista; i on tota consulta popular fa por. Tot això no donarà més que raó als independentistes que només volen preguntar a un poble amb administració i govern regional propi quin vol que sigui el seu futur. La gent que creu (en realitat, tots morirem) que té alguna cosa a perdre (no parlo de la dignitat clar) és la més perillosa. És aquella que quan trontolla l'estatus quo en el qual s'hi està tant bé, fa el ridícul com l'està fent el jutje que prohibeix que l'ajuntament doni recolzament logístic a la consulta. Saps què? Fem-ho a mode d'enquesta personal. Total, és un poble. Quan les lleis no responen a la voluntat popular, no són Dret. La existència del Dret rau en la tradició, en la costum, en (per desgràcia per mi) els canons socials, en els marcs conceptuals i en les elits que pacten les "lleis supremes" (en aquest cas Constitució).