Comentari a un bloc:
Llavors apunta't al marxisme, que és qui allibera l'individu de la seva classe social. O almenys així ho entenem part dels neomarxistes.
Si bé, vaig escollir un dia que el marxisme era la meva ideologia fou perquè és la que més s'acosta a la ciència. Les condicions materials de les persones és una qüestió mesurable. La "llibertat", "el dret a la privacitat", són coses que cal reclamar però molt difícils materialitzar. La teva visió no explica els canvis en la història. Els canvis són col·lectius, una persona sola no pot fer res. Tu entens que el col·lectiu demana drets individuals però de forma col·lectiva (per tenir força). Entesos, llavors perquè dius que no podríem explicar la història com la lluita de classes? Els individus que no tenen certs certs drets (de propietat, etc.) -obrers- lluiten per reclamar-los als que si els tenen -la burgesia-. També caldria reflexionar sobre si hi ha "drets" individuals que poden trepitjar els drets d'un col·lectiu determinat. No estic en contra de l'individu. La mediocritat no m'agrada gens, ni el paternalisme d'estat, ni la irresponsabilitat, ni el sobreproteccionisme, etc.
Jo sento formar part de la humanitat. És això una mentalitat que cal derrotar? L'individualisme dut a l'extrem comporta irracionalitat ja que l'ésser humà és per naturalesa: social. Per tant, ni individualisme dogmàtic ni col·lectivisme totalitari.
Per cert, mol wai que escriguis coses. Com a mínim són reflexions que mereixen un debat.
Comentari a un bloc:
"la segona creu que la veritat és absoluta i invariable"
Faig matís. Que "unes veritats són invariables" com per exemple la existència d'un ésser superior, de la vida, de la mort. Si no hi hagués lleis immutables el canvi seria tant constant, que seria un caos. No hi hauria cap mena d'estabilitat. I la existència de la vida es basa en la contraposició (amb graus) de dues veritats com per exemple: vida i mort.
Dius que la religió no evoluciona. Cap on hauria d'evolucionar si creu en "lleis" estables? Seria un oxímoron.
La última frase de Woody Allen té gràcia perquè no va més enllà del propi materialisme i de la pròpia epistemologia. Més enllà hi ha veritats com la espiritual
dissabte, 14 de març del 2009
diumenge, 8 de març del 2009
Primera web de culte
La barricada cierra la calle pero abre el camino
Article de l'autor a Kaos en la Red: Sobre la pérdida de conciencia de clase de los trabajadores españoles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
