Religió i liberalisme

Debat iniciat al facebook del bloc.

Joan Gil Oliveras
Ho sigui, deixa-m'ho a mi.

Joan Gil Oliveras
No entenc perquè la religió no és part de la recerca de la felicitat quan precisament dona una explicació a la trascendència de l'existència humana que és una qüestió que depèn el moment i la persona du a moments d'infelicitat. Tampoc entenc perquè el marxisme que busca la llibertat a través de l'abolició de l'opressió i el despotisme, no entra dintre de la teva definició del que t'agrada i el que busques en el que anomenes "món terrenal" (és teva la separació dels dos móns: terrenal i celestial; i en canvi, lliga força amb la tradició religiosa catòlica). Tampoc entenc perquè trobes malament creure en utopies, quan qualsevol idea (tant si es vol o no dur a la pràctica) és això, una "idea", i quan es vista com a positiva i molt recomanable, com un "ideal". Trobo que estigmatitzes conceptes, opcions, ... en una altra forma de dogmatisme científico-terrenal-material.

Joan Gil Oliveras
Jefferson sobre els bancs: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl7wWpQ7QrsJvOdwiEWCOHNu8tNzq2j8_v3npUOEO5pN_nATaNGS53A4mp-pS9IjyDf5_BWN3MA_1V4pOHDZfEfTGe68VXq-xLe7MKo6K0BQU5W6Ehjxze4t4eBuw1JuZGtaDR0ChxGyg/s1600-h/Thomas+Jefferson.jpg

Joan Gil Oliveras
Thomas Jefferson parla de drets "sagrats"... No sé si ho recordes, però diria que la Constitució dels EUA es basava en els drets inalienables (en lògica religiosa).

Joan Gil Oliveras
Jo sóc marxista i cristià i de moment que jo sapiga ningú s'ha queixat de mi pel tema imposicions. Ans al contrari, m'han agraït que tot i l'eròtica del poder i oportunitats donades, hagi sigut conseqüent amb el que penso: que és no imposar, però si convèncer. Sóc realista, i sé que els models de pensaments (think thats) ens "convencen" d'un model, i jo vull fer el mateix com tothom. O no donem consells? I a vegades (no sempre) bé que van; oi? Jo conec molta gent que aposta per una societat ideal (com podria ser un falansteri on per cert, tothom té múltiples llibertats) i en canvi no imposa res. Jo crec que això depèn de cada persona, més que de cada ideologia. A vegades no ens adonem que la persona és la responsable dels seus actes, i que la ideologia és un convenciment, grup d'ideals o motivacions per l'acció social que sense el caràcter subjectiu de cada persona són res. En resum, conec liberals que volen imposar el seu liberalisme econòmic.

Joan Gil Oliveras
Algún dia si tinc temps escriure sobre el que considero que és "el capitalisme" (models històrics i models ideològics), el que crec que és l'excusa/mite "liberal" (terme prestigiós, de liberitas romana; que al cap i la fi pertany a una classe que se'n beneficia del terme però que no el practica), en el mal ús del terme llibertat com a concepte "àrbitre" sense que hi hagi debat entorn d'ell (llibertat burgesa, concepte opac o llibertat com a màxima capacitat de triar entre múltiples opcions), etc.

Joan Gil Oliveras
Base de tot: valorar tot, el just equilibri amb la natura i la realitat, ser estimat i estimar, bones/males intencions, ser el qu... Llegeix-ne mésè vols ser i ets, sinceritat/claredat comunicativa/coherència, pensar en consciència i actuar en conseqüència, recerca de la felicitat (que comporta, inevitablement, la recerca de la felicitat de tothom, i per tant, una concepció solidària), reconeixement de la feina duta a terme, religió com a forma de transcendir i reconèixer el fet d'existir com a "rebel·lador positiu", etc. Si parles més o menys de tot això hi estic d'acord, però com pots comprovar el debat és tant subjectiu que usar aquests termes per sota mà defensar una ideologia (com la liberal eh...) és una mica "trampa"; oi?

Sobre RCAT

Del bloc sobre la meva facultat: El nostre Degà, Heribert Barrera, l'entranyable Enric Canela, ... Reagrupament trencarà el sistema de partits català?

Carretero és un ex-conseller del primer tripartit. Cal fer memòria històrica. Ell també en va ser partícep sinó fos perquè va fer unes declaracions impresentables i el van fer fora des de presidència. RCat, al inici era una corrent interna. Minoritària per cert. Però no molt mal valorada per certs mitjans catalanistes. Volia "reagrupar", lo qual comportava unitat però també voluntat d'esdevenir quelcom més que una corrent interna d'ERC. Quan va perdre, i el tàndem Carod-Puigcercós no va ser prou llestos per canalitzar els seus fidels amb càrrecs en el Consell Nacional, etc. Llavors va utilitzar la "bomba mediàtica" i el discurs fàcil (jo sóc bo, vosaltres uns traïdors), força populista (un vici dels polítics). Criticar -sobretot, amb tanta claredat i contundència- aquesta opció de coalició governamental com és el tripartit, em sembla un xic estrany i vinculat a un context favorable per a la seva associació / partit. RCat usa la desafecció i el català emprenyat per apostar fort per un canvi radical. Busca Ítaca. Busca una esperança, i és que falten líders i ideals. L'esquerra, orfe de nous models i nous discursos i nous líders que facin vibrar la societat (a tot Europa); el discurs nacionalista pren partit. Desesperació i desorientació duen a discursos clars i contundents en una idea, però també força buits de projecte i molt ambigus en els temes que poden provocar menys unitat. Molta abstenció i poc sentiment partidista entre la població, duen a noves opcions a tenir una oportunitat. Carretero creu que aconseguirà aglutinar tots els independentistes. Estat Català, encara existeix, i diu exactament el mateix. Tots sabem quants anys té. Carretero també exposa que deixaria el primer de la llista a Joan Laporta si això ens donés la independència. Ho sigui, es visualitza davant l'opinió pública com un patriota, un treballador pel país per sobre dels interessos personals. Del que no hi ha. O almenys és aquesta la impressió que ens vol donar. Pel que es veu, analitza força bé la realitat del carrer. Sap que la nova idea (amb l'independentisme transversal no n'hi havia prou per enganxar el personal) de "regeneració política" sona molt bé. És un partit per a la classe mitjana, que usa molt bé les TIC al ser una organització política nova i amb pocs recursos. Utilitza en la seva presentació (amb prèvies declaracions contundents contra ERC) el "ganxo" dels"convidats" (tots els blocaires podíem anar a l'Assemblea constituent per omplir la sala i com un ullet a que parlin bé d'ell des del món digital català, des de la Catosfera, des dels blocaires d'aquí). A mi em diverteix RCat. Com més serem, més riurem. Com més pluralitat, millor. No obstant, no me'n fio de Carretero, ell era "d'Esquerra", però no "d'esquerres". El seu projecte d'Estat Català no serà pas neutral; tirarà cap a la dreta, cap al seu reconegut neoliberalisme. Però una altra sacsejada -la primera fou Partido de la Ciudadania- al sistema de partits català no aniria pas malament.

Article interessant: Reagrupament, una valoració personal.