Què en diu ICV?

Aquest dimecres, em vaig reunir com a Bages Decideix aconseguint que informessis la seva militància de les consultes al Bages. ICV a la Vegueria, doncs no don recolzament ni s'adhereix a les consultes populars perquè prioritzen l'Estatut.

"ICV s'erigeix com la única força que aglutina independentistes i federalistes"

Per Herrera, és un error posar com a única meta acceptable en el curt terme la independència "perquè això desautoritza i infravalora qualsevol avenç en l'autogovern, per ambiciós que sigui, com ara l'aprovació de l'Estatut, el seu desplegament, o l'acord de finançament".

Això és molt cert. La feina que ha fet aquest tripartit en la millora de l'autogovern, no és vista com a tal, i CiU té les de guanyar. També és cert, que és normal que a la vista de l'actitud de l'AGE i el Govern central; el debat sobiranista es faci ara. Però ningú pot negar que durant el "mentrestant", l'Estatut és una molt bona eina. El problema no és ICV i alguns sectors del PSOE i IU. El problema és que més enllà d'això: el federalisme no el vol ningú. Ni la majoria d'intel·lectuals espanyols. L'Estatut és un molt bon "mentrestant", que ha dut molta feina a uns ponents polítics als quals crec que hauríem de felicitar perquè com ens hem adonat molts antics federalistes "Espanya no ens entén". Amb 2 legislatures del tripartit s'ha avançat molt més en qüestions nacionals que en les últimes 4 de CiU: és el que jo crec. Jo vaig ser present a la xerrada de Som Federalistes i ho estic seguint: 48 persones -i diria que no totes estan considerades com a intel·lectuals- no em sembla a mi una gran mostra.

Una Catalunya sobirana i europea? és legítim, és necessari, és progressista. (de Raül Romeva).

Romeva encapçala la cimera dels sobiranistes d'Iniciativa

Debats sobre les consultes i els meus comentaris

Terrassa: La "Plataforma Terrassa decideix" us convida a preparar la consulta per la independència

Sí a les consultes

Aquestes consultes s'estan organitzant amb entitats civils i populars, i partits polítics sobiranistes; per tant, és evident, que la pregunta de consens entre aquests actors no podia ser una altre que aquesta.

Aquí no és debat tot un projecte de país: com ho seria la estructura econòmica i social socialista, o la construcció europea. És pregunta sobre un tema en concret, que és el nivell d'autogovern (amb només dues opcions). No crec que sigui tant difícil d'entendre ni d'acceptar-ho com a tal, i entenc, com diu el segon comentari, molt encertat, que potser hi ha més d'un que no s'atreveix a dir el què realment pensa, i això, en aquest tema i en tots, és molt però que molt perjudicial.

Jo també oloro el mateix en el cas del 7 que pot ser un nacionalista espanyol (totalment legítim, clar) que s'amaga darrere una cortina.

Posa "josep" per dissimular; però el fet de no posar accent a "perque", la "y" i la a de "problemas" sembla escrit per un castellanoparlant, en aquest cas, espanyolista.

De debò que no ho entenc. Una mobilització popular tant interessant com aquesta, organitzada de la forma menys sectària que he vist mai, preguntant (i fent anar a votar) als ciutadans que lliurement així vulguin expressar la seva opinió; us sembla tant fora de lloc? 

D'un temps ençà CUP Terrassa va contestar un comunicat del PSUC-Viu (dintre d'EUiA) contra les consultes: Comunicat sobre les consultes sobre la Independència, el PSUC-Viu i el projecte de la III Republica espanyola

[Seria bo llegir el debat i els comentaris de la gent]: El meu comentari:

Tenen raó

Jo també vaig llegir el comunicat i vaig pensar que era molt fort el que estava llegint per part del PSUCviu.
Tot i això, tant el PSUCviu situant l'independentisme en el conservadorisme, com la CUP subtilment posant al mateix lloc el PSUCviu amb la caverna mediàtica; em sembla no generar un bon debat ja que es fan alienaments falsos per desgastar l'altre.
M'hagués agradat una visió més marxista del dret a l'autodeterminació, però bé, en general, i per primer cop, estic d'acord amb la CUP. El PSUCviu s'ha equivocat, i molt.

Un article sobre el tema: L'ambigua relació entre el PSUC viu i l'espanyolisme.

Més de mil adhesions al Manifest per la consulta a Manresa

"Felicitacions als 1.116 demòcrates que demanen, simplement, que les propostes polítiques les pugui decidir el poble, lliurement i pacíficament, a través d’unes votacions."

http://manresadecideix.cat/news-ca/mes-de-mil-manresans-i-manresanes-a-favor-que-es-faci-la-consulta

Les consultes populars arriben al Bages

Un moviment popular

Aquest moviment popular està essencialment integrat per entitats socials i persones a títol individual. La majoria són patriotes de les terres d'interior ja que la base social és més homogènia. Alhora, està impulsat per agrupacions territorials de CiU i d'ERC, així com per partits com les CUP i Reagrupament Altres associacions sobiranistes com 10Mil.cat, Sobirania i Progrés, ..., també en formen part, sobretot a la Coordinadora Nacional. Tampoc cal perdre de vista, alguns regidors d'ICV o del PSC que han votat a favor, així com alguns socialistes que ho estan impulsant, com Jaume Sobrequès. O la postura del PSUCviu (o d'una territorial seva) demanant el seu boicot. En realitat, hi està qui vol. 

El món local es reivindica en contra de la desafecció política

Per altra banda, hi ha líders, que han sorgit d'aquest moviment com Carles Mora (alcalde de la primera consulta a Arenys de Munt, i pertanyent a AM2000-EPM-en coalició amb ICV); i d'altres. Alguns però han tingut, com en Ximenis (CUP), un paper molt humil. Tot i que en puguin treure profit electoral, tot i que projectes com Suma Independència puguin ser fruït del ressò mediàtic, internacional, de la primera onada. Tot i això, i tot i alguna picabaralla amb en López Tena que ho va organitzar molt bé a Osona. El que està clar, és que ajuda a eixamplar la base social de l'independentisme català ja que fa feina de carrer i crea estat d'opinió. Per primer cop, un moviment crea estat d'opinió, i està organitzat des de part de les entitats civils locals. El món local es reivindica.. Hi ha xarxa social suficient per aquest moviment en la majoria de llocs on s'ha plantejat. Hi ha massa crítica, i hi ha molt ressò internacional, també gràcies a 10Mil (anant a Brusel·les, ...). 
Aquesta feina de carrer és la que des de les CUP i el seu entorn (CAJEI, SEPC, ...) fan bandera.  També han participat d'aquest moviment l'Esquerra independentista.

L'evolució de l'opció independentista

L'independentisme gràcies a Esquerra s'ha centrat, ja no és freakysme, ara sembla ser possible. Al govern, ERC, ha demostrat que sent la tercera força pot aspirar més; però l'eix nacional l'ha imposat el carrer i no el seu govern en coalició amb el PSC i ICV. A més, aquest auge de l'independentisme,  s'ha nodrit de la falsa voluntat federal i plurinacional dels líders joves del PSOE que han demostrat que no hi estan tant interessats com semblava amb el projecte de Pi i Margall. En resum, és un moviment popular, que sense bona part de la ciutadania no tindria el valor que té. Però, en la primera onada de consultes ja es va veure la utilitat de la estratègia de la resta de partits que no prioritzen per res aquesta temàtica o que hi estan enfrontats. Deslegimitar, fer-li el buit mediàtic, deixar-ho com una botifarrada; els ha sortit força bé: al cap i a la fi, tenen influència ens els mitjans de comunicació de masses; però no tant. La mateixa estratègia que van fer amb els "referèndums sobre Bolonya" en els quals jo també vaig participar. No obstant això, persones firmant el manifest d'Arenys de Munt com Pasqual Maragall o votant com Raül Romeva (ICV) i votant que Si, demostren que els defensors de l'autodeterminació són més que els independentistes però que per aquí el moviment de les consultes, que ara per ara, és l'independentista, pot eixamplar-se més.

Perquè m'hi sumo jo?

En aquest cas però, jo em sumo a la consulta de Manresa, i intento col·laborar quan puc en impulsar-ne a la resta del Bages, sobretot per la meva defensa de l'autodeterminació, no pas per ser un independentista convençut. Lo qual demostra, que si, persones del mateix perfil s'uneixen; la participació podria ser més alta i el ressò més útil de cara a demanar el dret a decidir com a dret democràtic innegociable.

Sóc un dels membres de Bages Decideix, la plataforma comarcal, i la meva opinió és primerament de respecte cap als que votarien que No, i de defensa dels valors federals en totes les organitzacions socials, així com també ho seria un Estat. Això no és incompatible amb el dret a separar-se de qualsevol regió autònoma. També és ben cert, que prioritzo molts cops l'eix social; però no per això el dret a decidir, la seva reivindicació, i el moviment a Manresa, penso deixar-los sols pels independentistes convençuts. Perquè em semblen un bon exemple de democràcia participativa, d'iniciativa popular, de mobilització local, de "festa democràtica," de clam democràtic, ... impensable  d'obstinar-me a no participar-hi. Tot i això, el dret a l'autodeterminació contempla el federalisme i el coonfederalisme, també; i no hi surten pas. Entenc però, que qui ho lidera és l'independentisme i vol dur als federalistes a la seva postura; però llavors, la resposta està massa "oprimida". No obstant això, el dret dels pobles reprimits (en dictadura) i oprimits (en democràcia) nacionalment parlant; no es pot deixar en mans d'uns quants que consideren més important el discurs interclassista i nacional. A més, és l'únic moviment popular que s'ha mogut i que no genera desafecció cap a la política: genera esperança i debat.

Jo vaig firmar el Manifest per la Consulta a Manresa: fes-ho tu també si així ho consideres oportú.

Vull saber la opinió de la gent de Manresa: Si, No, En blanc. La que sigui: sobre la independència també se'n pot parlar, ara que també sembla una opció viable democràticament i pacíficament parlant. Vull ser-ne partícip.

Les consultes al Bages: la plataforma el Bages Decideix

En la primera onada de consultes d'autodeterminació ja hi va haver presència d'alguns pobles com Callús. La societat civil es mou, el paper del món local creix? No ens quedem de braços plegats! Participem-hi!

I en la segona (28 de Febrer) i la tercera (25 d'Abril) també tindrà presència el Bages, que aquest cop s'ha coordinat de forma comarcal després de no poder-ho fer regionalment; a través de la plataforma Bages Decideix. Aquesta ja té un portaveu: Josep Peraire, i unes funcions: crear estat d'opinió, cooperació mútua, recolzament logístic i crear més autobombo comarcal, sobretot a nivell de mitjans locals. Formada per 25 municipis, es va acabar de constituir fa molt poc, on es va fer una roda de premsa, presentant alhora una de les noves portaveus de la Coordinadora Nacional de consultes que està liderant la consulta a Cardona, Eulàlia Company. Va estar escollida per tal de que algunes de les cares conegudes (Uriel Bertran, Carles Mora, Enric Canela, Ximenis) no tinguessin un excessiu protagonisme altre cop per ser-ne les portaveus; sobretot, pel que fa els dos primers.

El portaveu de Bages Decideix en un moment de la seva intervenció. Bages Decideix

  

Les primeres entitats manresanes que donen suport a la iniciativa han estat:

• ASSOCIACIONS DE VEÏS AVV VIC-REMEI
  AVV ESCODINES
  AVV CAL GRAVAT-BUFALVENT
  AVV TORRE STA. CATARINA
  AVV PLAÇA CATALUNYA
  AVV POBLE NOU
  AMPESAMPA escola FLAMA
  ENTITATS ESPORTIVESBASQUET MANRESA
  CLUB ATLÈTIC MANRESA
  CENTRE EXCURSIONISTA COMARCA DE BAGES
  CENTRE EXCURSIONISTA MONTSERRAT.
  GIMNÀS ESPORT JUDO-7
  GIMNÀSTIC MANRESA
  UNIÓ ESPORTIVA STA. CLARA
  ENTITATS CULTURALS i SOCIALSOMNIU CULTURAL BAGES
  "LA FADULLA"
  BAGES PER TOTHOM
  FOTO ART MANRESA
  CULTURA I TEATRE FUNDACIÓ PRIVADA (CARLINS)
  AIGUA VIVA PRO CULTURA BIBLICA
  EL GALLINER
  FAIG CULTURA VIVA
  CENTRE D'ESTUDIS DEL BAGES
  JUSTÍCIA I PAU
  CASAL FAMILIAR RECREATIU
  ORFEÓ MANRESÀ
  ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS AMB LLENGUA CATALANA
  AMICS DE LA UNESCO
  ASS. CULTURAL "EL POU DE LA GALLINA"
  COL•LEGIS PROFESSIONALSCOL•LEGI D'ADVOCATS
  COL•LEGI D'ARQUITECTES
  COL•LEGI DE METGES
  COL•LEGI D'ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS
  ALTRES ENTITATSDEUMIL.CAT
  FUNDACIÓ INDEPENDÈNCIA I PROGRÉS
  COORD. ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA
  VEU PRÒPIA
  PARTITS POLÍTICSERC CUP CiU

Sobre RCAT

Del bloc sobre la meva facultat: El nostre Degà, Heribert Barrera, l'entranyable Enric Canela, ... Reagrupament trencarà el sistema de partits català?

Carretero és un ex-conseller del primer tripartit. Cal fer memòria històrica. Ell també en va ser partícep sinó fos perquè va fer unes declaracions impresentables i el van fer fora des de presidència. RCat, al inici era una corrent interna. Minoritària per cert. Però no molt mal valorada per certs mitjans catalanistes. Volia "reagrupar", lo qual comportava unitat però també voluntat d'esdevenir quelcom més que una corrent interna d'ERC. Quan va perdre, i el tàndem Carod-Puigcercós no va ser prou llestos per canalitzar els seus fidels amb càrrecs en el Consell Nacional, etc. Llavors va utilitzar la "bomba mediàtica" i el discurs fàcil (jo sóc bo, vosaltres uns traïdors), força populista (un vici dels polítics). Criticar -sobretot, amb tanta claredat i contundència- aquesta opció de coalició governamental com és el tripartit, em sembla un xic estrany i vinculat a un context favorable per a la seva associació / partit. RCat usa la desafecció i el català emprenyat per apostar fort per un canvi radical. Busca Ítaca. Busca una esperança, i és que falten líders i ideals. L'esquerra, orfe de nous models i nous discursos i nous líders que facin vibrar la societat (a tot Europa); el discurs nacionalista pren partit. Desesperació i desorientació duen a discursos clars i contundents en una idea, però també força buits de projecte i molt ambigus en els temes que poden provocar menys unitat. Molta abstenció i poc sentiment partidista entre la població, duen a noves opcions a tenir una oportunitat. Carretero creu que aconseguirà aglutinar tots els independentistes. Estat Català, encara existeix, i diu exactament el mateix. Tots sabem quants anys té. Carretero també exposa que deixaria el primer de la llista a Joan Laporta si això ens donés la independència. Ho sigui, es visualitza davant l'opinió pública com un patriota, un treballador pel país per sobre dels interessos personals. Del que no hi ha. O almenys és aquesta la impressió que ens vol donar. Pel que es veu, analitza força bé la realitat del carrer. Sap que la nova idea (amb l'independentisme transversal no n'hi havia prou per enganxar el personal) de "regeneració política" sona molt bé. És un partit per a la classe mitjana, que usa molt bé les TIC al ser una organització política nova i amb pocs recursos. Utilitza en la seva presentació (amb prèvies declaracions contundents contra ERC) el "ganxo" dels"convidats" (tots els blocaires podíem anar a l'Assemblea constituent per omplir la sala i com un ullet a que parlin bé d'ell des del món digital català, des de la Catosfera, des dels blocaires d'aquí). A mi em diverteix RCat. Com més serem, més riurem. Com més pluralitat, millor. No obstant, no me'n fio de Carretero, ell era "d'Esquerra", però no "d'esquerres". El seu projecte d'Estat Català no serà pas neutral; tirarà cap a la dreta, cap al seu reconegut neoliberalisme. Però una altra sacsejada -la primera fou Partido de la Ciudadania- al sistema de partits català no aniria pas malament.

Article interessant: Reagrupament, una valoració personal.

El dret a la llibertat d'expressió

Prohibit Prohibir (Laura Fàbregas)

HI ESTIC D'ACORD

Completament d'acord. Els feixistes també tenen el dret a la llibertat d'expressió que ells ens voldrien prendre. Tot i que sembli incoherent, precisament és seguir amb una coherència d'ideals democràtics.

LA DEFINICIÓ DEL CONCEPTE COM A CENTRE DEL DEBAT

El dret a la llibertat d'expressió que expreses en el teu text Laura, és força semblant a la meva forma de concebre'l. Un dret que a la pràctica es pot dur a la majoria d'activitats que es considerin manifestació de postures. Un dret que té la definició teòrica més àmplia possible per tal de que realment pugui a la praxis no mantenir contradiccions en la vida social. Crec doncs, que la teva idea de llibertat d'expressió és encertada ja que s'acosta prou a la idea meva que tinc en ment. El Francesc aposta per "gestionar, regularitzar, prohibir, limitar, ..." aquest dret.

UN CONTE FORÇA INTERESSANT PEL TEMA

Però al entendre la seva idea de llibertat d'expressió només li recordaria un conte força interessant, que més o menys deia això: "Fa dos dècades van fer fora els marroquins il·legals, però com jo no tenia cap conegut il·legal no em va saber greu. Fa una dècada van jutjar un sospitós sense proves amb total arbitrarietat per agafar un cap de turc; i jo no vaig fer res perquè va ser un cas "excepcional". Fa uns anys van escopir un negre al meu carrer, però jo no era negre i per tant, no vaig reaccionar. Fa mig any, un sindicalista va ferir el meu company de feina perquè no es van posar d'acord amb fer o no vaga general a la fàbrica on treballava, però tot i estar enfurismat no vaig impedir-ho. Fa uns mesos van prohibir la llibertat de culte però jo no era creient. Fa uns dies van apallissar uns manifestants antigovernamentals perquè creaven el caos al carrer segons la policia, però com havia votat al partit del govern no em va saber greu. Aquella mateixa tarda van afusellar un dels líders de la protesta tot tornant a regular la pena de mort, però com jo no m'havia manifestat ni me'n vaig preocupar.L'altre dia van condemnar un llibreter per vendre llibres de tall ultradretà, però com jo sóc un anti-feixista me'n vaig alegrar. Ahir mateix, van prohibir els partits comunistes ja que segons l'OCDE el feixisme i el comunisme són la mateixa cosa, com ho deia l'OCDE no vaig preocupar-me gaire. Ahir mateix es va proclamar la dictadura per part del partit governamental, com el que més m'estimava era mantenir el meu negoci no em vaig manifestar en contra tot i estar-ne. Però avui m'han detingut a mi perquè m'havia oposat a allistar-me a l'exèrcit, el fet és que la meva dona és anti-militarista i m'ho va demanar i avui teniem pensat exiliar-nos. Vam actuar massa tard. Crec que des de fa dos dècades, que la nostra passivitat ens ha fet còmplices." Bé, m'he inventat la història però el fons del conte era el mateix. Avui es prohibeixen les manifestacions feixistes, demà les estalinistes, ..., i la setmana que ve?

O TOTHOM O NINGÚ EN TÉ DRET

I no em val el discurs dels "extrems són dolents, i el centre és una maravella". Primer, perquè tots podem posar el centre i els extrems en diferents espais de l'eix, sobretot depenen del criteri en el qual es fa la divisòria en l'eix. Imagina't. ERC no és un partit extremista en l'eix social, és de centre-esquerra; però en canvi dintre de l'eix nacional se situa en un extrem. Prohibim ERC? Prohibim el PP per incomplir el DIP? Tant poc imaginatius hem de ser per prohibir les idees

El dret a decidir.

S'ha posat en l'agenda pública i en el debat del carrer l'eix independentista
Plataformes sobiranistes, Reagrupament, Laporta, 10Mil a Brusel·les, corrents (ara si) declaradament independentistes a CDC (més enllà de la reivindicació independentista i històrica de les JNC), centres think that, el Centre de Negocis Català, centres d'opinió, diaris digitals nacionalistes, sentència del TC, el debat que varem tenir de l'Estatut encara present, etc. Tot això ha fet que l'eix social sigui substituït altre cop per l'independentista, evolució natural de la superació de l'eix nacional (per a mi l'eix prioritari perquè focalitza l'atenció en els problemes diaris, quotidians, concrets i que reclamen solucions més ràpides). Catalunya segueix reclament un bon encaix en Espanya, però els pobles d'Espanya que també ho haurien de reclamar, no ho fan. L'eix social, que volia el Govern d'entesa que fos el centre del debat públic i de la seva acció de govern, ha perdut centralitat mediàtica. Perquè la societat civil organitzada juntament amb plataformes ciutadanes independents poc suspitoses de ser cap "marca blanca" d'una estratègia partidista; comença a tenir pes de debò també en el debat públic més enllà del seu món, el privat. Una certa "desafecció" cap el Govern central, la brunete mediàtica, la classe política, i un desprestigi preocupant de la política parlamentària i representativa tant catalana com espanyola. I altres factors. Han conduït, juntament amb l'aventura estatutària del president Maragall, a que el debat social perdi pes, davant l'independència. Projecte cada cop menys minoritari i freaky, i relacionat amb la violència; gràcies a ERC sobretot. Però ERC no ha pogut fer entendre la seva política gradualista sobiranista (aconseguir màxima sobirania sobre diverses competències a mida que construïm un Estat propi a partir del traspàs de competències), la seva política de canvi (molts anys de pujolisme, i per tant, de corrupció, conservadorisme, peix al cove, ...) i social (tot i que amb derives centristes i fins i tot dretanes per intentar acostar un empresariat -que evidentment és conservador i tem tot canvi com l'independència).

El dret a decidir -mot que ha substituït el dret a l'autodeterminació dels pobles, sobretot pensat pels països colonitzats, de la Carta de NNUU- comença a estar en el debat de casa de tots.

Tots? De tots els que els interessa la política catalana, amb més o menys entusiasme, i amb l'imatge de la mal anomenada "classe política" més pel terra que pels núvols. Perquè, evidentment la resta continuen passant de la política catalana. La moció de la CUP -una candidatura una mica pessada en presentar mocions de qualsevol qüestió als ajuntaments però que també fa propostes de ciutat molt interessants- va ser el començament de tot. No obstant això, les CUP, no han sabut aprofitar això per reconèixe's prou la seva implicació en el mal anomenat "referèndum" (ja que és una consulta, que té efectes jurídics diferents) produït a Arenys de Munt. Això ha creat un "caldo de cultiu" que barrejat amb una resposta penosa de tota la intel·lectualitat espanyola, d'aquells qui es consideren federalistes, del PSOE, etc.

Ningú fa/rà campanya pel No?
On estan els federalistes progressistes espanyols? Qui rep tribut a l'estupenda visió federalista i plurinacional de la II República? Qui recorda encara a l'esplèndid Pi i Margall? Qui queda a Espanya de la transició i l'antifranquisme amb tants intel·lectuals d'arreu de la península ibèrica que professaven ideals progressistes i federalistes? Però on són per reclamar respecte a Catalunya -no al seu govern, sinó a la seva gent i a la seva voluntat popular-? Però com ens han tornat a fer el mateix que amb l'Estatut del 1931 de Macià retallat el 1932 la dreta espanyola -que evidentment té la seva història i no canviarà- i l'esquerra, sobretot aquest cop, no ha contestat?

En part, és pel sistema de valors d'aquest tardo-capitalisme (egoïsme, "campi qui pugui", endollisme, paraxutisme, xarxa de favors i contactes, oligopolis de poder econòmic i polític, partitocràcia, ...). Actualment, ningú defensa res si no es a canvi de res. A part, no dona vots defensar la identitat catalana i el respecte pel seu codi civil, les seves tradicions, la seva cultura, la seva forma de fer i de ser. Però hi ha alguna cosa més... Possiblement la transició ens va donar una idea equivocada dels -per exemple- nous líders del PSOE. Les sigles són les mateixes però els temps han canviat. Qui més recorda la República al PSOE, més se n'oblida amb la visita al Rei, o amb les polítiques contràries al "socialismo y al obrero". Algú ha segrestat el partit? Possiblement. No és pas l'únic partit al qual l'actualització discursiva i analítica, ha convertit en traïdors als ideals originals de la fundació del partit. Desenganyem-nos. Jo el primer. No hi ha res a fer. Pujol va intentar fer "pedagogia" del "fet català" però és que no hi ha cap "problema catalán", perquè ser com som no hauria de ser un problema, i més la lliure expressió dels sentiments (també nacionals). Però per alguns ho és. La dreta, uniformitzadora, feixista, nacionalista espanyola, conservadora, capitalista... és evident que no canviarà mai. Portem 30 anys de democràcia, i el centrisme aznarista dels seus inicis fou una forma pràctica electoralista però res més lluny de la tradició del seu partit, la seva ideologia, i de la seva història passada.

Al PSOE, potser en queden de "federalistes" -no asimètrics- però no pas, de "federalistes plurinacionals". I aquest és el principal problema del conflicte.

Com és que no saben donar arguments o aportar projectes de futur més enllà de quatre gats del PSC i alguns federalistes convençuts de les "anomalies" vasca, catalana, valenciana, balear i gallega? Com és que només "Somos Federalistes", sectors d'IU (influenciats pels que necessitem aquest plurinacionalisme, per tant, sobretot d'EUiA, dels catalans), ...; volen reformar la Constitució espanyola després de la fi de la via autonomista encallada al TC? Com és que pocs valents com el jove periodista del Público que debat a VEO7 reclamen un dret com l'autodeterminació per a Catalunya, el defensen, l'amparen i l'argumenten?

Democràcia és "voluntat majoritària del poble", i si aquest vol opinar sobre el seu estatus com a organització político-administrativa té tot el dret. Qui no ho accepti, té por del poble, és clar. I per tant, traeix la democràcia (un concepte ja banalment usat) en el seu sentit més intrínsec i profund.

Fa poc, com a defensor dels valors federals (arreu: a tots els governs multinivell, a totes les institucions públiques i privades, ...) vaig firmar el manifest de "Somos federalistes". No m'arrepenteixo. Si Catalunya és independent, voldré que sigui federal. Els valors federals es poden defensar en diverses situacions i àmbits polítics. Però ja llavors estava prou desencantat. Un Jaume Bosch (ICV) poc entusiasmat li va reclamar a Isidre Molas (que no nego el seu federalisme convençut a nivell espanyol) en una sala plena de federalistes per encetar el manifest de "Somos federalistes", que "fins que el PSOE no es cregui el federalisme com a projecte malament rai". Però si amb Zapatero -que prometia tant a nivell social i nacional-, totes les promeses s'han quedat en res... què hem de fer? Més anys de "pedagogia convergent", més anys de "socialisme federalista" no dut a la pràctica? No podem hipotecar el país.

En aquesta consulta, no hi havia ningú que oferís projectes alternatius (federalistes, vull dir). El PSC quedava retratat i ICV amb sector sobiranista intern i una formació municipalista amb la que està en coalició declaradament independentista com EPM (de la qual està integrada ArenysdeMunt2000, partit de l'alcalde d'Arenys de Munt) "en té prou" en intentar controlar la situació. Llavors, o estaves amb els falangistes o amb els demòcrates independentistes. Estan molt contents els promotors però la culpa és dels espanyols.

El gran aprofitat
ERC ha estat el partit que més ha aprofitat el fet. Tant per ficar-se medalles (merescudes en part), tant per tornar a intentar activar la militància un xic desil·lusionada i passiva pel fet de ser un partit governamental de cara a la pròxima campanya electoral, tant per intentar tornar a donar l'imatge d'independentisme "sense complexes" a les bases que han deixat de militar al partit (però potser encara mantenen el carnet a les joventuts), etc. Perquè venen les eleccions, i tot el regitzell de consultes que es faran als ajuntaments liderats per Decidim.cat (que segurament seran localitats amb una majoria social favorable) fan que Esquerra torni a posar l'eix independentista de forma desacomplexada en el debat electoral (oblidant el seu passat amb el PSC). A més, la seva aposta per ser el partit majoritària de l'esquerra catalanista perquè així existeixin només dos partits nacionalistes (un de dretes, CDC, i un d'esquerres, ERC) li està surtint bé amb la creació fa un any de sectorials ecologistes i amb alguns (són pocs) votants nacionalistes socialistes -maragallistes- reconvertits a independentistes seriosos. ICV que vol posar l'eix social al davant del debat públic per la pluralitat interna en el debat nacional, també ho té cru (més els Mossos amb Bolonya i tota la campanya mediàtica que pateix). ERC tot i R.Cat podria mantenir els seus vots amb problemes en ICV i PSC, i també a CDC per falta de definició.

"Oda a Espanya" de l'avi de Pasqual Margall?
Els amics dels pobles d'Espanya tenen poc temps, perquè la paciència s'ha acabat. Amb aquesta desafecció, les consultes cobren esperança a la gent del país, i això és la base perquè la política torni a ressorgir com a valor de prestigi, com a efecte de la voluntat popular; no com una mera gestió burocràtica. Fa poc que penso que l'eix social tindrà més pes si l'eix nacional perd sentit per falta d'enemic. Això només seria possible amb la independència si l'enemic nacional no es busqués dins, que seria molt perillós. Una Espanya burgesa no és pitjor que una Catalunya burgesa. Recordem-ho.

A més que amb això de les consultes, els dirigents locals "passen olímpicament" dels sistemes de direcció estratègica i política dels partits polítics parlamentaris. Em sap greu dir-ho, però em sembla una molt bona senyal deure's al poble i no a...l partit. Aquesta partitocràcia cada cop fa més pudor a democràcia feble.

Articles: Salvador Cardús: "La independència no tan sols es proclama, sinó que sobretot es construeix amb la bona feina de cada dia" i Què passaria al Baix Llobregat?
(El referèndum d'Arenys difícilment es pot impulsar en altres comarques de Catalunya).

Més consultes, més autodeterminació

Mentrestant la Diada oficial i les diades "pròpies" com la de l'Ei s'estan organitzant: L'Esquerra independentista justifica els crits a Esquerra; Arenys de Munt continua donant més i més titulars convertint així l'eix independentista en un debat mediàtic de plena actualitat i és que serà un setembre (ja està sent) molt intens. CDC i ERC estan a favor de la consulta. Tot i que ERC més fermament que CDC. Per CDC no és la seva prioritat. ERC en canvi, juntament amb les CUP, les promourà a altres poblacions. I és que un ampli sector clarament independentista está fart de la postura dels dirigents de CDC i de la federació amb UDC. Al igual que les CUP. També ho està EUiA que defensa el dret a l'autodeterminació però que aposta per la papeleta d'un Estat federal i republicà espanyol. ICV per la seva banda no s'ha expressat clarament. Un dels seus dirigents (ex-conseller Milà) està fent d'advocat defensor de l'alcalde (d'AM2000, partit integrat a EPM, formació política que està en coalició electoral amb ICV en les eleccions locals).

Amb Arenys de Munt, els nacionalistes treuen pit: “Negar una consulta popular és una barbaritat democràtica” , Arenys de Munt contra l’imperi
"Quina mena de nació és aquella que ni tan sols es pot plantejar què vol ser en el futur?",Trias: “Estic a favor que Catalunya sigui un dia independent” i ERC impulsarà mocions com la d'Arenys en altres municipis catalans.

Més notícies: La Gripe Común provoca más muertes que la Gripe A i Ecuador es Territorio Libre de Analfabetismo.

Referèndum sobre l'autodeterminació a Arenys de Munt

EL FACTOR D'ERC: DELS QUATRE GATS AL PARTIT

ERC ha aconseguit el que va tapar el pujolisme: posar en el centre del debat mediàtic i popular el tema de la independència. I més important i trascendental que això ha estat posar-lo de tal forma que sembli possible. Perquè la majoria de la massa social accepti la possibilitat s'han de sentir veus respectades, com més plurals millor. Que allunyin l'independentisme del record de la lluita armada. Per això, i d'acord amb el Dret, s'han canviat conceptes com "autodeterminació" per "dret a decidir". Els conceptes que han estat bastament usats en la història més recent, estan tenyits de connotacions bèl·liques. També, al ser Esquerra un partit governamental, s'ha donat seriositat al projecte independentista. S'ha passat del freakysme o el tema dels "nostàlgics", a resorgir com un tema (històric però nou a la vegada) de plena actualitat. L'eix nacional, i sobretot l'eix unionisme-independentisme ha anat agagant força. A més, quan el discurs calia apropar-se a un públic no tant habituat a termes ètnics o culturals, s'han usat conceptes més laxes com "Nació de Destí" (com si totes no ho fóssin de destí). Així, velles connotacions negatives del nacionalisme s'han esvait en part de la mentalitat popular. Amb les CUP amb més poder, ERC s'ha pogut centrar en la política catalana. L'estratègia de ser EL partit d'esquerres catalanista ha fracassat per unes bases descontentes. Però en l'escena han entrat noves cares, noves plataformes, agrupacions de ciutadans, iniciatives locals, diaris digitals, etc. (també gràcies a que ERC exerceix el poder en la CCAA de Catalunya).

Tot i això, els d'Esquerra són força sapastres i a més de no acabar d'assolir l'Editorial de l'AVUI+ (des del meu punt de vista), han sortit masses cops malparats de la seva inexperiència en política seriosa. A més, el fet de centrar-se (també en l'eix ideològic, no només en termes de moderació-exaltació), tampoc els ha ajudat gaire ja que la mal anomenada societat civil (sobretot, el teixit empresarial) -que en realitat són els lobbis i els poders fàctics- són molt conservadors i no es faran d'Esquerra.

EL FRACÀS DEL PUJOLISME I LA SEVA AGENDA POLÍTICA COM A INICI D'UNA NOVA ETAPA POLÍTICA CATALANA I COM UN ESPAI PELS INDEPENDENTISTES

El pujolisme va intentar amb el "peix alcove" difuminar Catalunya, el seu poble, el sentiment de pertinença amb el partit (CiU) i fins i tot (degut al seu carisma) va intentar (gairebé aconseguint-ho) encarnar la definició de país en la seva persona. Per tant, la voluntat de la Nació residia en el govern català pujolista que seguint amb la seva història (Lliga, Regeneracionistes, Cambó) van fer de la "governabilitat d'Espanya", avenços significatius en l'autogovern; però també una creixent massa popular que reclamava un canvi d'aires i sobretot de mentalitat de país més oberta. Carod va fer d'ERC, un partit important electoralment, que va tenir la clau per formar govern; però les raons també van ésser a nivell espanyol (personificava l'anti-Aznar). Ara que el debat i el discurs més enllà de les sigles polítiques ha agafat més força, el projecte independentista està en l'agenda pública (ve, en la meitat de la població que li interessa la política).

EL DISCURS DELS INDEPENDENTISTES ARA TÉ MÉS FORÇA

Tot i les friccions està ben clar, que l'eix independentista està agafant força i que la legalitat espanyola està forçant la seva maquinària constrinyent tota opció política fora del seu marc. Tot règim polític fa el mateix. Es tanca en si mateix quan el conflicte ja és al carrer. Però allò positiu del conflicte és que s'ha estès la idea que tot i ser "viscut" amb passió; pot esdevenir un procés de transició pacífic. I això dona esperança, i és el que la societat necessita per donar suport a qualsevol opció política que vegi viable. He de reconèixer que els vaig anomenar "somiatruites" però que han assolit algunes fites a curt termini. Clar està, que tot no tindria sentit si la fita final (la independència) no s'assolís. Per això, caldrà una majoria social. I de moment no la tenen, perquè tot i la mediatesa de la temàtica; el sistema de partits tampoc és que hagi canviat substancialment. Això si, el seu discurs s'ha vist reconfortat pels últims fets d'actualitat. Ha tingut més pes i més interès per al públic (el català emprenyat) "la idea de que ens prenen el pèl" que el difícil discurs dels governs multinivells, de la legalitat vigent, de la complicació d'arribar a consensos amb el govern central, del poder dels alts funcionaris de l'Estat, etc. S'ha acabat entenen Espanya com un subjecte polític força homogeni pel que fa els interessos. I Catalunya, tot i veure's més plural i heterogènea, s'ha entès que era l'antagonisme a Espanya. És, en essència, el discurs de sempre; que ara té més força. Alguns factors ja els he comentat. A més, per exemple, el fet de la nova figura de l'independentista no nacional però econòmic; ajuda a que nous perfils de ciutadans entrin a formar part d'aquest sector que aposta pel dret a decidir.

SEPTEMBRE CALENT

Aquest setembre, hi haurà referèndum a Arenys de Munt muntat per una associació política. Hi haurà l'11 de setembre que segurament serà aprofitat per qualsevol activista (JERC, EI) que vulgui posar més a la taula del dia a dia (a casa, al bar, a la feina) aquest tema. També la Marxa de Torxes per la independència. Tots aquests actes i fets fan que altres debats (que en realitat són més quotidians i viscuts com l'atur, ...) no tinguin tant espai televisiu, radiofònic, escrit ni popular. Això ajuda a crear un estat d'opinió, a favor o en contra, això és el de menys. El que és realment important i clau és que estigui en l'ordre del dia a dia i que els fets d'actualitat es puguin relacionar a aquest anàlisi entorn aquest eix independentista.

SENTÈNCIA DEL TC: TINC DUBTES DE QUÈ CALDRIA FER

A més, podria haver-hi manifestacions prèvies (o no) i posteriors (o no) a la sentència del TC. Aquí sóc més reaci. Crec que forma part de la llibertat d'expressió i que millor seria com ja va dir Solé i Tura que el TC no dictés sentència després de cap referèndum popular. Si no la voluntat de la ciutadania queda en entre dit; i si la llei està legitimada és perquè representa la voluntat de la societat, no? Però també crec que s'hauria d'acatar perquè estem en un Estat de dret i el TC ha de merèixer el nostre respecte institucional. Però clar, tota institució està formada per persones i ja sabem com es configura el TC (de forma política entre dos partits). Per tant, allò de la separació de poders també és una broma. Clar que també tota llei és interpretable perquè res en aquesta vida és neutral o 100% imparcial. I la sentència es durà a terme per unes persones que no hem votat i que estan dividides per dos sectors, que alhora no són aliens a les voluntats de dos partits polítics concrets (PPSOE). Com que estem vivint en un Estat de fireta on el Dret no és res més que la voluntat d'una èlit immobilista; i on tota consulta popular fa por. Tot això no donarà més que raó als independentistes que només volen preguntar a un poble amb administració i govern regional propi quin vol que sigui el seu futur. La gent que creu (en realitat, tots morirem) que té alguna cosa a perdre (no parlo de la dignitat clar) és la més perillosa. És aquella que quan trontolla l'estatus quo en el qual s'hi està tant bé, fa el ridícul com l'està fent el jutje que prohibeix que l'ajuntament doni recolzament logístic a la consulta. Saps què? Fem-ho a mode d'enquesta personal. Total, és un poble. Quan les lleis no responen a la voluntat popular, no són Dret. La existència del Dret rau en la tradició, en la costum, en (per desgràcia per mi) els canons socials, en els marcs conceptuals i en les elits que pacten les "lleis supremes" (en aquest cas Constitució).