Les reflexions a la esquerra.
Joan Gil Oliveras | estudiant UAB | Hoy 16:26 | 2 lecturas
www.kaosenlared.net/noticia/la-esquerra-que-avanca
Més enllà del constant debat i actualització del discurs en base al nou context social i econòmic; la esquerra no pot perdre més en el temps en no apostar per una alternativa viable que superi el capitalisme. Al meu entendre, tot i que cal estar obert al debat és el socialisme autogestionari (al meu entendre "estatalitzat" però és un matís propi).
Actualment ja ens hem adonat que la facilitat amb la qual la esquerra institucional passa a posicions reformistes i no superadores del sistema injust actual; existeix en qualsevol sigla política. Múltiples persones de prestigi entorn la esquerra han abandonat el vaixell. Algunes no dubto que pel sectarisme i l'impossibilitat d'actuar davant la realitat social entorn partits petits o partits de règims de control interns que no aposten per l'autonomia i el coneixement local (la evolució del pensament humà ens està conduent al pospositivisme, a la superació del determinisme científic i a la cosmovició de la organització social com a xarxes que han d'estar basades en al cooperació entorn la llibertat personal i el respete mutu). Per posar un exemple, del PCE han passat alguns líders a la plataforma política on tot hi cap, anomenada PSOE. Alguns amb molt bona intenció de millorar el dia a dia de la ciutadania. Altres amb la única intenció de mantenir la cadira al saber que la política professional no et deixa una altra via. La moral, la consciència-compromís de grup i la ètica; doncs, han passat a una major vida en la escena política.
El social-liberalisme imperant en la esquerra moderada i el centrisme progressista no canviarà ara amb la crisis econòmica. Però el neotrostkisme que no aconsegueix mai agrupar a un espai força nodrit -per moltes ganes que li posin- d'activistes també cau en l'error de no canviar d'estratègia i apropar-se al poble. I quan s'apropa a una actualització; el discurs és més socialdemocràta no marxista que revolucionari i progressista. La ciutadana no parla de superar el capitalisme però en un altre llenguatge també aspira a avançar cap a la construcció del socialisme. Socialisme que he acabat entenen que sols pot passar per la via de Tito; per la via d'autogestió. Els intel·lectuals economistes i politòlegs que aposten per la democràcia econòmica, pel cooperativisme, pel socialisme autogestionari i per la llibertat són el futur de la esquerra. El discurs es modernitza, es replanteja el marxisme i es trenca amb els errors del passat així com amb el sectarisme, la puresa ideològica, el sistema de partit de centralisme democràtic exagerat i altres errors estratègics. Algunes vessants propositives uneixen corrents marxistes que anteriorment havien estat separades per disputes familiars i prejudicis establerts en certs grups ideològics.
El problema és el sistema de partits. Cal un partit o coalició de partits. L'assoliment del poder i l'assoliment d'objectius a curt termini és la solució per mantenir fidel el poble al seu projecte en constant actualització i debat. Després de la superació de la superestructura i de conquerir l'agenda política i el debat públic ja sorgiran les escicions legítimes. Jo aposto -altres no- per un canvi de model d'organització social i econòmica però per una alternativa global bàsica i no per 5.000 que es contradiuen ja que la globalització econòmica té una sola cara: la neoliberal. I encara que aquesta varii continuarà sent capitalista i antiecològica. Mentrestant creixen els moviments socials, necessariament independents de cap partit polític -que no vol dir que hagin de no mantenir aliances estratègiques-. Els partits de la esquerra radical o transformadora s'estanquen i no saben com capgirar la deriva bipartidista de l'estat espanyol. Alguns partits com ERC fa molt temps que han deixat la reivindicació social com a pura imatge ideològica i no com a constant eix en posada en pràctica; per desgràcia de les seves joventuts. Altres des del municipalisme i l'acció local fan bé per la construcció de les alternatives i la dinamització dels pobles com és l'exemple de les CUP. Tot i que també les CUP s'equivoquen duent tots els debats acadèmics de la esquerra al ple de l'ajuntament al saber que hi ha altres prioritats (atur, tancament d'empreses, plans urbanístics, etc). A més, en ocasions la seva prepotènica o creença de ser els "purs" els fa condicionar l'avanç social al seu avanç partidista. En d'altres no. Des d'ICV i EUiA es fan passos positius però es necessita com ja està passant amb IU i el nou coordinador Cayo Lara; un trencament amb els postulats de la nova socialdemocràcia basats en una Tercera Via laborista que convida a l'estancament i la pura gestió de l'administració. I a deixar de ser l'annex a un altre partit. Així com centrar les lluites en aspectes que no són prioritaris per a la societat o que divideixen la esquerra per qüestions morals i ètiques.
La crisis convida a que tant dreta i esquerra moderada parlin de regulació i d'Estat. De tornar a postulats keynessians; però la crisis capitalista no és una crisis del sistema és una crisis cíclica com totes les que ha tingut el sistema per transformar-se a si mateix en una altre cosa però amb la mateixa arrel equivocada: que la suma d'egoismes comporta indiscutiblement al bé comú. També és cert que hi ha postures en la esquerra enquistades en entendre-ho tot com a social, i a marginar l'aspecte individual de la persona; trencant així amb la realitat i passant al pur abstraccionisme utòpic. Hem de superar aquests enquistaments i aquests punts de mira tant reduits i dogmàtics.
Totes les propostes a la esquerra que vinculin forma amb fons (que despreciin la violència, que demanin allò del qual en són ells mateixos exemplars, etc.) són vàlides. No obstant, la descomposició i la diversitat d'opcions polítiques d'esquerres divideix el suport popular i no uneix ponts amb la nova esquerra i el vot temàtic s'imposa (el vot ecologista, el vot animalista, el vot humanista, el vot feminista, etc.) per sobre d'una coalició d'esquerres. I aquesta unió de la esquerra transformadora; després d'alguns escrits a Kaos en la Red al respecte, és Izquierda Unida. Que havia estat a la deriva però que amb la nova coordinació està apunt pels reptes del futur i la regeneració de l'espai polític per part de la esquerra així com la seva estreta vinculació amb els moviments socials.
http://www.kaosenlared.net/noticia/rompiendo-lanza-favor-autogestion
