dimecres, 29 de juliol del 2009

Del bloc d'e-notícies (Políti.cat)

Com dona Antena 3 les notícies. TV3 o Antena3? Tu, ho tens clar?

No és una novetat la forma en la que dona les notícies la cadena privada espanyola Antena3. Mal gust, sensacionalisme, opinió barrejada amb espais informatius, barruer, morbós, etc. Aquest és el seu estil; ben conegut per tots i totes si esteu d'acord amb el que estic expressant. No obstant això, sempre et soprenen. Un dia qualsevol vaig prémer el botó "6" per veure que hi donàven.

La primera notícia ja em va sorprendre. "Han mort uns quants guerrillers terroristes de les FARC". Ho van donar com si fos una gran notícia de la qual hauríem d'estar tots orgullossos. Com si qualsevol mort humana no fos despreciable. I com si d'una alegria es tractés van tractar la notícia amb l'habitual forma que tenen de tractar diferents contextos, que és assimilar-los a l'espanyol, fent-nos entendre que les FARC són "com una mena d'ETA a Colòmbia". Més lluny de la realitat no poden estar. No en sóc jo un expert en relacions internacionals, però de ben segur que els que ho són saben distingir la situació colombiana on la violència és present als carrers per part del narcotràfic, les màfies, la seguretat privada, els paramilitars, les forces d'ordre de l'estat i la guerrilla. La realitat allà és una "normalització" de la violència. La història de les FARC és molt llarga i prové de catòlics i pagesos que es van armar. També EUA hi té un paper lamentable, com no podria ser d'una altre forma. Amb un intent de pacificació, la dreta va deixar que durant una època es creés un partit (sorgit d'alguns antics líders de les FARC) que substituís la lluita armada com a gran partit d'oposició. Es va dir Unión Patrótica, però milers de militants i sobretot els seus líders van morir suposadament per paramilitars. El conflicte armat colombià és molt antic i es disputa sobretot a la selva, és un conflicte en ocasions internacionalitzat; i sobretot és molt diferent (tot i les semblances) al conflicte basc amb l'ETA.

La segona notícia, més del mateix. Una acció conjunta de l'exèrcit de Xina i de Rússia (estats que no respecten gens els drets humans) era felicitada per la locutora d'Antena3. La felicitació tenia trampa. Era una acció coordinada dels dos exèrcits per col·laborar amb la lluita contra els seccesionistes xinesos. Ho sigui, que Antena3 celebrava el terrorisme d'estat perquè era contra -segons la presentadora de l'informatiu migdia- "els radicals, els separatistes, ..." (amb el to pertinent).

Amb això ja sabem que Antena3 no li preocupa justificar el terrorisme d'estat ni donarl es notícies de la millor forma periodísticament parlant. No tenen ètica professional? No volen ser objectius però en canvi parlen "d'informació veraç" quan es refereixen a les seves "noticias de Antena3"? El pitjor és no ser-ne conscient, perquè els que no són conscients que un sol informatiu de masses és una màquina de creació d'opinió pública, són aquells que cauran en la trampa de la desinformació, de la no contrastació, de la dictadura de la única veritat que deia Eduardo Galeano.

Canviant de canal vaig anar a parar a "Intereconomia tv". Ja els coneixia de la seva etapa digital. Durant un temps els vaig seguir la pista al igual que Libertad Digital i altres mitjans conservadors que emergien en la xarxa d'Internet. Ara però amb la TDT s'ha consolidat el seu espai i fins i tot, pels comentaris que reben dels SMS (gran negoci per cert...) me n'adono que tenen un públic molt plural. Tots sabem aquell col·lectiu -existent- de catalanistes que escolten la COPE per refermar el seu posicionament polític. Doncs a Intereconomia les notícies les donen quasi com un seguit de judicis de valor, jocs de paraules, bromes i també mal gust. L'altre dia van parlar de Venezuela, i es van referir al president democràticament elegit pels venezolans i que va patir un cop d'estat el 2002, Hugo Chávez i Frias, com a "gorila roig". Així estan els ànims i així insultem el periodisme de qualitat. Així ens va. A mi no em semblaria malament que això passés en un debat d'un nivell baix o mitjà entre contertulians (no pas en un debat de l'estil de l'Àgora clar); però en un informatiu, cal? Com a mínim a Cuatro, ja ens avisen que els informatius de Gabilondo són "diferents". Ho sigui, que es fan judicis de valor constantment. Sé que és difícil ser objectiu, imparcial, neutral i 100% professional. Tampoc ho demano perquè no existeix aquest tipus de periodisme ni existirà mai, la perfecció professional és una quimera. Tot i això, els bons intents com en el cas de tots els programes informatius de TVC són una alegria pel públic que de debò, vol estar informat.

Jo em quedo amb TV3, però mirant de tant en quant una altre cadena o diari per tal de contrastar.

Nou màrqueting del tripartit (al bloc d'e-notícies)

Nou màrqueting del tripartit

Aquest és el gir més important i visible que ha fet el segon tripartit en relació amb l'anterior. Més enllà de l'anàlisi de l'obra de govern en la qual cadascú pot opinar de forma molt diferent, l'imatge si que ha canviat. I al meu entendre ha estat a millor.

Millorar la imatge de cohesió, d'unitat. Fer propaganda dels acords assolits amb el govern central i dels projectes que s'estan tirant en marxa com la dessalinitzadora del Llobregat. I sobretot, donar la impressió que s'estan fent les coses bé. Cal tornar a l'etapa pujolista de constant propaganda governamental ajudada per part de TV3 i per les constants ignauguracions del president Jordi Pujol.

Durant l'època de CiU al govern de la Generalitat es van confondre molts aspectes en l'arena política. Potser el segon tripartit ha volgut usar algunes d'aquelles tècniques de màrqueting polític. Només cal observar com han donat la notícia de l'acord de finançament des del govern i les cúpules dels tres partits polítics que el conformen.

Amb CiU el respecte institucional es va confondre o difuminar en la falta d'oposició. L'informació de l'obra de govern es va substituir gradualment per la propaganda partidista. El país per una forma d'entendre'l. CiU amb Catalunya. Pujol amb el poble català. No exagero al dir tot això. Tampoc negaré les dots i la intel·ligència -i el seu bon ús- de l'expresident Pujol en pro de CiU. Els governs del nacionalisme conservador i liberal de CiU van dur a l'idea de que la federació de centre-dreta representava els valors de Catalunya i la seva pluralitat. En aquest últim aspecte és on el PSC va iniciar una vertiable oposició, amb el retorn de Pasqual Maragall d'unes vacances a Roma. Una persona que aportà carisma (lideratge polític per marcar rumb a un èxit electoral), unitat al partit (entre els diversos sectors), pluralitat en el discurs (la Catalunya plural), aliances civils (com CpC) i un conjunt de sintonies amb la resta de partits d'esquerres que van acabar amb l'etapa pujolista. L'imatge també va fer molt per assolir aquell acord (Pacte del Tinell).

Actualment, CiU -amb bastant descencert i amb força soledat- vol fer entendre que el govern d'Entesa continua sent un govern desunit, on els partidismes jugen un paper molt important en el si del govern i on és més clau el benefici electoral partidista que l'imatge governamental o el bé del país (o el que entèn CiU com a país). No obstant això, els tres partits polítics d'esquerres han entès que el què cal és donar la impressió que són "partits de govern". Ho sigui; que serveixen com a partits.Que són útils per fer política a Catalunya.

I sobretot han volgut donar una imatge d'unitat. També en la crítica a les postures polítiques que ha agafat CiU. Posant de manifest últimament una mateixa idea que repetida moltes vegades crea un estat d'opinió desfavorable a CiU. Aquesta idea és la "marginalitat" en el posicionament envers el nou finançament autonòmic per a Catalunya.

L'imatge, sigui per desgràcia o no, és molt important de cara les eleccions autònomiques. Molts votants només tenen una "impressió" del partits, i no fan una autèntica comparació (degut a la quantitat de variables que caldria i al desinterés que produeix la política) de polítiques públiques proposades per les diferents opcions polítics.

Per això aquest posat del PSC d'èxit rotund d'un finançament que sembla incomplir l'Estatut (cal dir que tota llei és interpretable però també que el calendari fa temps que es va incomplir). Per això, aquest intent de teixir compliciats amb l'anomenada "societat civil" davant aquest tema. Per això, Esquerra l'ha donat per bo amb un exercici polític intel·ligent: posar un número de diners concret (3.800 milions euros) per fer entendre què era un bon finançament i què no ho era. Havent-lo assolit (tal i com ja es preveia segurament amb les converses entre Ridao i Castells) es quedava bé davant unes bases insatisfetes i un electorat descontent. També ICV que deixa en bon paper la feina institucional del Conseller Saura i se suma a l'imatge positivista de les últimes setmanes, també intentant posar-se alguna que altre medalla com la resta dels dos partits del segon tripartit.

El Govern de Catalunya liderat per Montilla ha entès doncs que les "paraules" són més importants que "els fets" (fent un símil amb el seu lema de campanya electoral a les eleccions autonòmiques). Perquè els "fets" es poden analitzar i valorar de diferents formes, però l'imatge ben elaborada i pensada des dels despatxos i amb l'ajuda i complicitat de diversos actors (columnistes, actors socials, ...) pot ser molt més eficient electoralment. En ocasions, la feina ben feta sense un bon màrqueting polític no serveix per res electoralment. Si no és notícia, és com si no s'hagués dedicat cap esforç. I si és fàcil de criticar i és criticada per molts sectors de la societat civil, genera desconfiança de l'obra de govern. Per tant, cal entendre que davant aquesta imatge electoralista i partidista que té la majoria de l'opinió pública, també hi ha una certa opinió pública catalana que no s'esmerça en analitzar la política catalana i desxifra l'actualitat política catalana de forma molt simple o a través dels grans mitjans de comunicació de masses, i per tant, amb un desdibuixament de la situació molt gran.

Notícies relacionades:

- Els Bombers fan costat a Saura

- La fotografia de la notícia: El nostre govern, satisfet amb el finançament?

-Unitat del govern en la presentació pública de l'acord de finançament de Catalunya

- Pacte sense precedents entre el Govern i la distribució per reduir el consum de bosses de plàstic a Catalunya

- Medi Ambient i Habitatge atorga prop d’un milió d’euros en ajuts als ens locals per a actuacions de prevenció de la contaminació lluminosa

dilluns, 27 de juliol del 2009

diumenge, 26 de juliol del 2009

Saura no es presentarà

Així ho ha deixat clar al Consell Nacional d'ICV. Fins i tot, TV3 ha començat el seu TN Vespre amb aquest titular. Sorpresa la meva; doncs penso que ICV és un partit ningunejat mediàticament pels mitjans de comunicació catalans i espanyols (en el cas d'IU). Semblava que dient que el tercer tripartit es podria reeditar, volia exposar en el si del partit que ell continuava sent vàlid com a cap de llista. Davant la millora d'imatge de l'actual tripartit degut la unió i a una forma de presentar el finançament i la dessalinitzadora dels millors temps propagandístics de CiU; potser Saura volia continuar sent cap de llista. Però els Mossos l'han desgastat i alguns joves dirigents volen la seva oportunitat.

Saura diu que no es presentarà com a cap de llista de la Coalició (ICV-EUiA) per a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Un dels artífexs dels dos tripartits, i un dels seus màxims avaladors per acabar amb l'etapa pujolista a Catalunya i crear un govern d'esquerres i catalanista diu adéu. Però també ho diu el PSUC (més enllà de que existeixin nostàlgics al PSUC Viu). En la última Assemblea Nacional ja es va notar la regeneració del partit (ICV) amb Herrera com a secretari general d'ICV. Herrera és el símbol dels joves ecologistes de Nova esquerra incorporats al si del partit, molt actius i que han visibilitzat molt més el canvi d'estratègia i ideologia (amb certa pèrdua de sentit de país) del PSUC a ICV. Després de Ribó, Saura era l'últim eurocomunista (provinent del PSUC en els seus millors temps) que liderava el partit. Actualment en la direcció d'ICV, les noves corrents ideològiques feministes i ecologistes s'han imposat modernitzant el partit, els mètodes, la imatge i fins i tot el discurs ideològic. És un partit rejovenit. I amb la fi de l'etapa Mayol-Saura, el jovent agafa les rendes del partit. Encara que queden "homes forts" i seriosos del PSUC com Jaume Bosch. No obstant això, i la falta de rejoveniment en la resta de partits polítics; a ICV la cosa sembla que vagi massa ràpid. Fa quatre dies, Laia Ortiz era coordinadora de les JEV (joventuts d'ICV), i ara ja forma part de la direcció. No vull dir amb això, que les noves incorporacions no siguin vàlides. Ho són. No obstant, l'esperit del PSUC sembla que fa molts anys que es va perdre. Més enllà del context franquista i de l'ideologia comunista; s'han perdut de certa forma, valors com la vinculació amb alguns moviments socials (degut a la conselleria d'Interior), el sentiment catalanista, la visió de país, l'arrelament a les classes populars (mirem les enquestes quin és el votant estàndard d'ICV: classe mitjana de l'AMB), etc. A vegades, l'imatge d'ecopijos -molt poc merescuda- no és res més que una falta d'imatge clara sobre certs temes (la pluralitat en l'àmbit nacional per exemple) o l'èmfasi en alguns temes ètics i morals (que allunyen a alguns sectors i que desdibuixen la quantitat de propostes i d'iniciatives dels seus programes electorals). Ja vaig comentar en un altre post els errors d'ICV (com també allò que havia fet bé en el Govern d'Entesa). Herrera segurament serà el nou cap de llista però molts voldrien a Romeva. Esperem que a les primàries de setembre, deicideixin el millor pel partit i per tant, pel país.

Notícies sobre Saura:
Notícies sobre educació:


dilluns, 13 de juliol del 2009

Humil reflexió sobre possibles errors d'ICV

EL PEIX PETIT ES MENJA AL GRAN
Ser ICV és difícil. Perquè enganyar-nos. És el blanc més fàcil perquè és el blanc més dèbil. Tant PSC com ERC desitgen robar alguns vots d'ICV. I la estrategia d'Esquerra també ha anat en aquest sentit. Ha intentat convertir-se en el "partit d'esquerres catalanista" per excel·lència (amb problemes en el seu si) amb la creació de sectorials com la d'ecologia (també en les seves joventuts), donant més èmfasi a temes dels quals ICV s'en creia propietària. El regal enverinat del PSC (del qual ERC també n'estava contenta) fou la Conselleria d'Interior. Un partit, o millor dit, una coalició (ICV i amb més atenció: EUiA) que vol continuar estant tant "a les institucions com al carrer" amb aquest oferiment tenia un peu (al carrer) ben enfangat. Això ho ha intentat capgirar sent la veu de la societat organitzada, de la societat civil; en la votació de la LEC. Un intent que esperem sigui rendible electoralment. Perquè les eleccions són dures i no sempre passen més factura al que més se salta el programa o l'ideologia. Ha sigut com a mínim, una votació conseqüent (amb votacions parcials segons les temàtiques) deixant clar que part del text també l'han elaborat conjuntament amb ells (la feina cal que te la reconeguin, i el primer en fer-ho ha de ser el mateix partit); però oposant-se a alguns articles fonamentals demostrant que una cosa és la majoria política parlamentària i l'altre la majoria social (ensenyant amb un cop d'efecte molt visible que per desgràcia no són gaire usats a ICV, la foto del Pacte Nacional per l'Educació). Tot i això, la llei de "país" (concepte usat per CiU per excusar qualsevol postura que pren) s'aplicarà i per tant, veurem com ho gestiona ja que ha de continuar sent la veu dels sindicats de treballadors, d'estudiants, de les federacions d'AMPES i dels seus votants.

SENSE VEU PRÒPIA NO EXISTEIXES
El fet que ICV no disposi de gaires contertulians o colummnistes propers als seus posicionaments polítics. A més, de no tenir cap mitjà de comunicació de masses (i per tant, cap Editorial) al seu favor (ni mitjans digitals!); és una mala estratègia. Els MMCC per desgràcia més que informar, influeixen en la opinió pública. En conseqüència, el fet no de no tenir-ne fa més difícil projectar la veu pròpia d'ICV com a ICV i no com a partit que forma part d'un govern, i per tant, la veu del govern sense matisos de cap tipus. Que si es veu reflexada en les notícies, per la seva trascendència. Evidentment, quins recursos té? Ja he dit anteriorment que ser ICV i d'ICV és difícil (vull dir cúpula, militància i tècnics) però els companys de govern no li posaran res fàcil. Més aviat, són els seus adversaris electorals; sobretot el PSC. Encara que per l'esquerra, alguns votants dels moviments socials, comencen a escapar-se-li pel fet de tenir certa Conselleria.

VISIBILITZAR LA FEINA FETA
Una de les coses que més em va saber greu va ser la crítica a un possible pacte Zapatero-Mas a la Moncloa per desgastar el govern, i el seu "sí" acrític (tal com van dir els d'Esquerra) posterior al pacte i a la conseqüent retallada. Per molts, per desgràcia, el PSUC amb "sentit de país", catalanista, amb projecte de país, ha passat a la història. M'explico. Intentaré descrirue breument el final de l'estira i arronsa Govern central-Govern català. ICV no ha existit aquests dies amb el nou model de finançament autonòmic (esperem que passa amb la LOFCA o si el TC retalla articles sobre el finançament i a l'espectacle-pallassada que ens té preparats CDC -els d'Unió són una mica més seriosos-). El PSC està ben content i ho ha sabut demostrar. Total, hagués dit que sí igualment. Però millor si tot el govern diu que si. Molt bona feina la del Castells donant certa sobirania a un PSC dirigit pels qui en el seu dia van fer fora a Pasqual Maragall (la persona més "d'usar i tirar" de la història de Catalunya). Zapatero no s'esperava que tot fos tant difícil amb una cúpula més "espanyolista", més moderada en sentit d'estat. Però el dèficit de Catalunya pessava massa en mans d'un Castells i una ERC que no volien qualsevol acord a cap preu. I podria continuar la història però ja ens la sabem tots (des de diferents punts de vista clar). I en tot això, què carai ha pintat ICV? Això és el que és pregunta molta gent. Clar, ICV és partit seriós de govern, i sap que és al Castells a qui li toca la feina, i consensuar posicions al Consell de Govern; però Esquerra si va deixar clara la línea que separava un bon acord d'un mal acord (lo qual facilita la creació d'una opinió pública al respecte). A més, era la mateixa que reclamava la "societat civil" (patronal, sindicats i altres actors socials). ICV què? S'apunta al carro? No crec que en les sessions de govern li hagi importat "zero" la solvència econòmica del nostre autogovern. No ho crec gens, vaja. Però en política, allò important no és allò que és o allò que creus, sinó allò que dones a entendre. I és que com en altres ocasions "ha pujat al carro". Els mitjans de comunicació propers a Esquerra, evidentment, avalen aquesta premissa. I els altres (tampoc propers a ICV) tampoc ajuden a descartar-la. O pitjor i tot, com ja passa massa sovint. ICV ni hi surt en el debat. Ni la seva postura ni cap frase que entrevegui que tenen cap paper. Les coses des del meu humil punt de vista; són així, i per tant, calen uns quants canvis al respecte. A la última AN d'ICV se li va reclamar a Saura ser "el president del partit" també, i tenir veu pròpia com a "president d'ICV", i per tant, que ICV tingués veu com a partit que més enllà de formar part d'un govern, té opinió. Això és més fàcil quan ets a la oposició, i amb tots els respectes, i tant de debò no fos així (jo ben content dels dos tripartits com ningú a Catalunya, ans ens guardi de 23 anys de confondre un partit amb un país!). Segurament ICV li tocarà toranr a ser oposició. Ja que CiU amb la seva postura "ferma". Bé, és la imatge que vol donar (que com he dit és la clau). No pas la realitat. Perquè el sostre de pressupostos de ZP va poder aprovar-se gràcies a l'abstenció de CiU i totes les polítiques fiscals regressives també. El "caler és el caler", i CiU és de dretes. Les coses com són. Tot i que ERC comença a representar millor un partit seriós de govern, amb postura de centralisme polític agafant la zifra de finançament de la patronal catalana, convertint-se amb aliat -estrategia que he explicat abans- dels "moderats" en economia (PIMEC, Cambra de Comerç i Foment del Treball). Al mateix temps que intenta semblar ecologista i territorialista (vegueria del Penedés, MAT, etc.) per treure vots a ICV. Estratègia discordant pero que no ajuda a parar les seves baixes en les seves pròpies files. Ah! Per cert, a ICV li passa el mateix.

ICV-EUiA TAMBÉ FA AUGMENTAR L'ABSTENCIONISME
En cada elecció perd votants (i semblava que eren tants fidels els d'ICV!). Ho fa progressivament. Tot i això, és una tendència a tenir en compte (generalitzada en la resta de partits pel fenomen de l'abstenció en alça) però que a ICV al ser un partit petit li fa més mal. És cert que l'efecte bipartidista no ajuda. Però es nota molt les diferències entre el social liberalisme imperant del PSOE i la social democràcia tant centrada que sembla que ha perdut tot resquici a la esquerra que té el PSC? Doncs no gaire. Al Congrès, com és oposició és més fàcil fer-ho notar amb Garoña, polítiques fiscals, memòria històrica i relació Esglèsia-Estat. No obstant això, ICV (i també IU) no s'atreveixen (per semblar exagerats) a dir que el PSOE al fer polítiques econòmiques (les més importants pel benestar social), s'està convertint no en un partit de centre; sinó de centre-dreta. Molts ho veurien com una estratègia electoral perquè en el seu moment IU-ICV van donar suports puntuals en polítiques socials (per compromís social) del PSOE. A les eleccions europees amb circumscripció única IU-ICV ("La izquierda") no pujen. Per més que els Verds europeus si que ho facin. La esquerra tot i els efectes de la crisis sobre la classe treballadora, no treu profit electoral i no surten les ofertes electorals més a la esquerra com a alternativa al model social liberal o de gestió del neoliberalisme imperant en els anys '80-'90-'00. Un desastre. No és fàcil. És cert. Però revalidar Romeva (amb la feina que ha fet, hagués estat molt injust que no hagués tornat al PE!) no és "un èxit". Ni aquest finançament és un "èxit històri" (evidentment que serà millor que l'anterior). Ni que l'Estatut "solucionarà MOLTS dels problemes que tenim" i que va ser "un èxit històric" (evidentment que seria millor que l'Estatut del 1979). El pacte De la Vega-Saura per salvar-li la pell al Govern central a canvi de que es cumplissin els terminis estatutaris per aprovar el nou model de finançament, només van servir per això primer; no pas per cumplir amb una llei tant important com un Estatut. Cagada monumental d'ICV que tot i que CiU la va posar de palès, degut al ningunejament de la premsa; ha passat desapercebut. Els 9 milions d'euros per processos locals de participació ciutadana, el Pla Interdepartamental de Participació Ciutadana, el Bus de l'Estatut, el procés d'elaboració de la política d'aigua, la Iniciativa Ciutadana Municipal del Departament de Participació que ha dut i du ICV poden millorar la situació abstencionista. Tot i que una bona llei electoral hi ajudaria més. Al cap i a la fi sóc dels que més avalo la feina del Conseller Saura a la Conselleria d'Interior (Amb Saura; la policia autonòmica va a millor: http://quaderndestiu.blogspot.com/2009/04/amb-saura-la-policia-autonomica-va.html). Tot i la gestió del conflicte entorn Bolonya del qual el màxim responsable (Huguet) n'ha sortit millor parat que el Saura (que no és de la cartera d'Universitats!). Altre cop, bona estratègia d'Esquerra per desgastar ICV.