La raó del s/S/er

Potser alguns no saben què és aquest Món, ni què és aquesta vida, ni perquè formem part de la realitat. Potser d'altres tenen creences molt ben fonamentades i en la lògica diària de la vida quotidiana, li donen sentit a la majoria de coses que fan. Potser d'altres ni s'ho plantejen, aquests probablement per temps, treball, o potser també, per ignorància o autoengany visquin sense voler saber res sobre el més enllà, el que els envolta, o el perquè de les coses si és que totes en tenen. El que està clar però, és que la vida segueix el seu curs i els animals més privilegiats de la Terra, estem duent aquest Planeta en el què vivim (menjem, ens comuniquem, sentim, ens podem abstraure en part, ens posem malalts, ...) l'hem canviat molt, i sobretot i per desgràcia a pitjor, creant grans desastres ecològics. El capitalisme com a sistema, i certes lamentables formes d'acció humana en general, estan destruïnt la riquesa d'aquest Planeta, matant-nos (perquè sense ecosistema no hi ha vida, i sense vida, no hi ha persones) a tots; sobretot, els nostres fills. No obstant això, encara queden idealistes, que criticats fins a l'extrem més enganyós, i amb les seves llums i ombres, trenquen amb el poder establert, amb l'opressió dels mandataris (actualment) globals per advertirr-nos d'una cosa: que aquest Món és de tots, i per tant, tots tenim dret a defensar-lo i a viure dignament en ell. Per això, els idealistes amb la pràctica més visible i notòria donen exemple del món social que podem construïr en base a la raó i als bons sentiments humans. Pacifistes, conservacionistes, humanistes, ecologistes, ecosocialistes, socialistes democràtics, social demòcrates radicals, comunistes, eurocomunistes, leninistes, bolivarians, ateus, cristians, laïcs, no adscrits, persones anònimes, etc.; que el món mediàtic tracta d'obviar en la seva recerca per la notícia (o el que és considerat "notícia d'impacte"). Persones del dia a dia, que ens trobem a cada espai habitable, a cada cantonada, que podem ser nosaltres, amb els seus petits errors ja que són humans, amb les seves mànies, amb les seves paranoies, amb les seves pors i els seus defectes. No hi ha superhomes, i els herois tenen nom i cognom, i poden passar per persones anònimes. Però no poden passar per alt pels nostres sentiments, pel nostre record. Per la nostra transcendència. Ni, sobretot, de la nostra memòria emocional. Tot i això, si no s'uneixen, serà massa tard. Aquells qui no tenen els mateixos humils i fraternals interessos, s'estan carregant aquest ideal perquè en poc temps el podran fer impossible. Qualsevol projecte polític seriós a l'esquerra no tindrà sentit en un Planeta debastat en el qual la vida és un residu d'un sistema pervers. Queda l'esperança que ens en puguem salvar, sent realistes que bona part del mal ja està fet, i que tornar enrere de forma absoluta és improbable. I que també puguem salvar els qui promoguts per interessos contraposats als de l'home i la dona dignes de confraternitat. La majoria busquem la felicitat, i en el camí la podem trobar en les que semblen "petites coses de la vida"; però la felicitat no és realment viscuda i sentida si el teu entorn proper pateix i com vivim en una societat global interconnectada i la nostra ment té un poder d'abstracció, tampoc podem ser feliços sense que tot el món ho sigui o tingui la possibilitat i l'esperança de ser-ho, per assolir la veritable autorealització personal. Moltes persones exemplars ens han demostrat que fins i tot en el sacrifici personal se senten autorealitzades construint un món millor per a tots. Màrtirs profetes com Jesús. Assasinats per pensar en la majoria del poble com Allende o Kennedy. Obres d'alta solidaritat en base a una acció religiosa que construeix un cel semblant al bíblic en la Terra com Teresa de Calcuta. Gent que sense armes van assolir més poder com Gandhi. Tots nosaltres contribuim en el dia a dia a un món millor; però el problema és quan no ens moments junts en una mateixa direcció i altres si que ho fan però en direcció contrària i amb molt poques bones intencions al darrere de les mentides. El capitalisme és crisi. El sistema s'ha salvat perquè l'hem pagat la classe treballadora de sempre, però aquesta adormida des de fa dècades, desencaixa aquesta última patada al cul, desprestigiant el noble art de la política, quan aquest per si mateix no fa mal a la humanitat si és ben usat. Al cap i a la fi, qui mana, sap prou bé que la política parlamentària actual no exerceix el veritable poder: l'econòmic. Alguns a l'esquerra s'esbatussen per saber qui és més pur ideològicament, mentrestant moren i moren milers de persones per la fam i la guerra; ho sigui, per culpa de tots. Jo detesto el simbòlic i no existent llibre del Bon Revolucionari perquè és reaccionari. És bo recordar com alguns activistes d'ONGs i uns antisistemes van generar un debat infructuós. Uns eren els "nostàlgics del vell sistema soviètic fracassat" i els altres "uns col·laboracionistes o fren-revolucions". Però segurament els dos estaven fent bona feina. Però separats. I fer el bé de forma conjunta, genera més benestar personal i social. Perquè l'enregia positiva... Genera més energia positiva.