Perquè hauríem de considerar "just" aquest triplet?

Perquè hauríem de considerar "just" aquest triplet?

- Actitud del entrenador del FCB

1. Actitud reponsable, esperançadora i prudent (valors de l'esforç ben administrat)

2. Respecte pel rival; tant a nivell tècnic com personal (valors socials responsables)

3. "Savoir faire" (personalitat de líder a l'ombra, consciència de grup, reconeixement per la feina feta dels companys tècnics, ...)

4. Joc bonic (res de cagadets a la defensa)

- Actitud dels jugadors

1. Consciència de grup (treball en equip més enllà de personalismes forçats o forçosos)

2. Bon joc i estil propi (el futbol com a espectacle amb actitud calmada i sense fer faltes)- Actitud de l'afició del Barça1. Integració del Pep des del primer dia

3. Afició força respectuosta amb el rival

4. Suport moral a l'equip (omplint estadis)

- Actitud del president

1. Barça amb ell és més que el Club català respectat, integrador per excel·lència i mundial

2. Institucional i "un" més de l'afició (just equilibri entre constrenyiment i potenciador d'esperança)

3. Respectuós amb la resta (res de declaracions fora de to, xulesques, que insiten a l'odi o irracionals)

El futbol és una part sucosa del mercat capitalista plena de desigualtats econòmiques entre equips, d'especulació, xiringüitos, odis, xenofòbia, masclisme, violència, suborn i blanqueig de diners.

És el Circ Romà del segle XXI.

Sí; però ara és el FCB el que el converteix en art, passió positiva i espectacle.

L'avortament mereix un debat

Els cristians progressistes, els cristians d'esquerres

Els qui som cristians i catòlics i alhora progressistes i d'esquerres no hem de tenir cap mena de complicació moral o ideològica en exposar que per damunt de tot debat; sempre hi ha el dret a la vida, i per tant, -cosa indisoluble- a una vida digne. Vida digne que condueix a acabar amb la violència tal i com el director de la Escola de la PAU de la UAB va dir fa uns mesos a una revista del campus. Precisament per això defensem la ideologia d'esquerres perquè la ideologia neoliberal (ha) justifica(t) la guerra (tant si és contra el terrorisme, com contra els palestins), usa l'odi cap als que ens són diferents (racisme, homòfobia) o no li importen les desigualtats i injustícies socials que considera "lleis naturals" (Hayek).

De la complexitat del debat, i de la diversitat de drames

Davant un tema tant seriós com aquest i tant personal, íntim i dramàtic cal cura i evidentment llibertat d'expressió. Un tema que la esquerra -parlant en genèric- ha gestionat de la pitjor forma amb un Sí a l'avortament lliure i gratuït com si es tractés d'un dret a universalitzar. Darrere d'alguns d'aquests casos hi ha autèntics drames com violacions que s'han de tractar de forma humana més enllà d'impediments teològics. No obstant això, el pendre's el debat a la lleugera i estar encadenat a la opinió d'alguns lobbies socials que han confós la llibertat amb altres coses que no tenen res a veure; és un problema greu. El debat té molts àmbits: legal, moral, ètic, personal, religiós, ideològic, científic, humanista, ... i dintre dels catòlics progressistes hi ha diverses opinions entre les quals en destaco tres.La opinió de l'alcalde de Lleida del PSC expressant que estava en desacord amb la nova llei de l'avortament perquè no solucionava el problema. JEV va demanar-li que es fes del PP. No sé amb quin dret... A part de que no vaig trobar descavallada la seva opinió, crec que no calia estigmatitzar tant una opinió personal. De seguida vaig demanar la opinió als companys del partit que penso votar a les Europees, sobretot, a Josep Lligadas, qui du Cristians i Cristianes d'ICV perquè m'informés sobre la postura dels catòlics i protestants d'ICV. Aquest n'és un resum:"L’avortament voluntari no és cap cosa bona ni desitjable. És un mal. Ho és perquè, independentment de les posicions diverses sobre el moment en què s’inicia la vida i sobre quan comença a existir una persona, sí que és cert que amb l’avortament s’interromp un projecte humà que de per si és valuós i mereix ser protegit.""Nosaltres, el grup de cristianes i cristians d’ICV que signem aquest escrit, creiem que, davant la realitat de l’avortament en el nostre país, la llei que en aquests moments s’està intentant promoure des del nostre partit juntament amb altres forces polítiques, és una resposta sensata a les necessitats de la nostra societat, i no es contradiu amb el conjunt de valors que hem après de Jesús i amb la seva manera de mirar les persones i els seus problemes. En el fet de l’avortament es dóna un conflicte seriós de valors. La solució que es vol proposar per mitjà d’aquesta llei –sempre i quan vagi unida a la potenciació eficaç i decidida dels mitjans educatius i socials de què hem parlat al principi, de cara a evitar al màxim, precisament, que calgui fer-ne ús– creiem que és una bona resposta."També a la revista FocNou vaig trobar altres opinions d'inspiració per reflexionar: "L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament. Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país.A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència. A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. Aquesta vinculació única entre dues vides fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa"El que està clar doncs, és que no és un tema fàcil i menys per pendre-s'ho amb la senzillesa amb la que s'ho prenen alguns "esquerranosos".

Comentari d'un company de classe: No tens raó. El tema és molt fàcil, abortament lliure i gratuït. Punto pelota. No hi ha més, la vida no és més que la conseció d'estimuls cap a un ser format per un esquelet, un organ, un sistema nerviós,organsm, pells, etc. Realment la vida es pot començar a dir que és vida quan existeix la mateixa raó de la teva propia existència i per tant no considerare mai vida un ésser sense capacitat natural. No afirmo nni vull fer-ho que l'abortament sigui posible durant als nou mesos, a no ser en cas de problemes en la mare o en el feto. Pero el que realment es digne de ser observat és el fet que se li dóna a les gilipolleces escrites per cuatre alcoholics fa més de dos mil anys. La moralitat és un invent per evitar que la nostreb vida sigui completa, i per tant no és una bona elecció triar-la és molt millor educar-la i crear-la a partir del propi esperit de la persona. El que vull dir realment és que no hi ha res per sobre del dret de la vida. Però no tot el que produeix l'home ha de ser vida. Ja que Deú no existeix.

Comentari d'una altra companya de classe: Ei Joan! crec que per una vegada estic d'acord amb tu. Però jo crec sobretot, que mereix un debat, més enllà d'aspectes metafísics de si es creu en Déu o no, perquè té un impacte social i no és quelcom que es pugui prendre a la babalà!
En Marc Pérez aquest que veu les coses tan fàcils, com diu ell de "punto pelota" ... Llegeix-ne mésés que no deu reflexionar gaire si no hi pot veure la complexitat i transcedència de la qüestió...Per ell, les coses deuen ser blanques o negres, i ja està, sense veure matisos. Però vaja, la ignorància ja se sap que és atrevida! A més de no dir que és força autoritària la postura de dir "punto pelota", perquè el debat sempre és sa, i dir que el tema és molt fàcil i que per tant "punto pelota" és clarament un postura d'una persona que no pot ser res més que una persona despota i autoritària!
Joan Gil: No diré res de les tonteries que dius d'en Hayek perquè ja veig que no el deus haver llegit mai, i que si l'has llegit no l'has entès. Suposo que l'afirmació que fa sobre ell l'has tret dels apunts d'Hisenda... Però si vols un dia t'explico què va pensar, i veuras que no és un dimoni amb cua que vulgui la injustícia... Titllar als altres d'enemics i de "dolents" és molt típic dels cristians! hehehe :)

Contestació: Merci Laura. I segurament sabràs més tu de Hayek que jo (la liberal ets tu xD). No nego que els neoliberals pensin en el bé comú, ni els comunistes, ni els feixistes com Hedilla, etc. En canvi en XSiM si que diu que hi ha persones dolentes que tenien bones intencions (referint-se als marxistes). Simplement volia dir que més enllà del debat estèril ... Llegeix-ne méshi ha drames i que no es pot tractar de forma dogmàtica i sense entendre el patiment de les persones així com entendre que cada política pública influeix en l'autonomia personal, alguns cops, de forma negativa. Us sona el paternalisme d'estat? (en sóc un gran crític). La meva religió és una cosmovició del món, una part de la meva filosofia de vida i un complement argumentari; mai una limitació diàlectica o científica. Les que avorten cal solidaritzar-se perquè és un drama però no acceptar -com a mínim jo- que això hagi de ser el recurs comú ni que estigui normalitzat. Hi ha altres maneres (no és l'últim recurs?).

Comentari d'ell: Les coses sempre son blanques i negres, els matissos no existeixen, només es l'adoptació cobarda de les dues opcions valides. El debat és sa, però les qüestions s'han de pendre dins dun posicionament lògic i racional i aquest és el meu qüestionament i per tant el defensare per sobre de tot, perquè l'ignorancia és un dels mals endèmics d'aquesta societat del qual jo fa temps que m'en vaig lliurar.

Comentari d'un altre company de classe: No sé jo si t'has lliurat gaire de la ignorància xD. Primer de tot hauries de mirar una mica la teva ortografia xD. Després, afirmar l'avortament lliure i gratuit és una mica exagerat, més que re pq quan l'òvul i el bitxito es junten, allò ja és vida..i ella no es pot defensar ni la mare és qui per decidir per ell... El tema és molt més complex que dir "Avortament lliure i gratuit". Que passa, si no dius això, no ets progre? xD

Comentari d'ell: Primer de tot. No hi han faltes ortogràfiques, el problema es que escric en egarenc, si no el coneixes no ... Llegeix-ne mésés el meu problema, tinc la llibertat necessaria per escriure amb l'idioma que jo vulgui. Després, s'hauria de mirar que entens per vida, en el meu sentit quan l'espermatozou (som grans per dir-li bitxito), fecunda l'òvul, esdevè un model de vida conegut com a parasitari, és exagerat, però és aixi, és un ésser que s'alimenta gràcies a un altre. I en el meu món no decideix el paràsit qui decideix abandonar l'hosté, sinò que és l'hoste que ho decideix. Però bueno tota vida és sagrada i se li ha de consultar a tot el que s'alimenta, per tant si algun dia tens ladilles, abans d'afeitar-te le pél púbic pregunta-li a elles si estan d'acord amb que les matis. XD I no per necessitat de ser progre dic aquestes coses, sinò que és l'esdeveiment d'un anàlisi racional de tots els factors sobre quelcom que hem resukti interessant, sent diu opinió propia, ningú hem diu el que haig de dir o pensar.

L'avortament mereix un debat

Els cristians progressistes, els cristians d'esquerres

Els qui som cristians i catòlics i alhora progressistes i d'esquerres no hem de tenir cap mena de complicació moral o ideològica en exposar que per damunt de tot debat; sempre hi ha el dret a la vida, i per tant, -cosa indisoluble- a una vida digne. Vida digne que condueix a acabar amb la violència tal i com el director de la Escola de la PAU de la UAB va dir fa uns mesos a una revista del campus. Precisament per això defensem la ideologia d'esquerres perquè la ideologia neoliberal (ha) justifica(t) la guerra (tant si és contra el terrorisme, com contra els palestins), usa l'odi cap als que ens són diferents (racisme, homòfobia) o no li importen les desigualtats i injustícies socials que considera "lleis naturals" (Hayek).

De la complexitat del debat, i de la diversitat de drames

Davant un tema tant seriós com aquest i tant personal, íntim i dramàtic cal cura i evidentment llibertat d'expressió. Un tema que la esquerra -parlant en genèric- ha gestionat de la pitjor forma amb un Sí a l'avortament lliure i gratuït com si es tractés d'un dret a universalitzar. Darrere d'alguns d'aquests casos hi ha autèntics drames com violacions que s'han de tractar de forma humana més enllà d'impediments teològics. No obstant això, el pendre's el debat a la lleugera i estar encadenat a la opinió d'alguns lobbies socials que han confós la llibertat amb altres coses que no tenen res a veure; és un problema greu. El debat té molts àmbits: legal, moral, ètic, personal, religiós, ideològic, científic, humanista, ... i dintre dels catòlics progressistes hi ha diverses opinions entre les quals en destaco tres.La opinió de l'alcalde de Lleida del PSC expressant que estava en desacord amb la nova llei de l'avortament perquè no solucionava el problema. JEV va demanar-li que es fes del PP. No sé amb quin dret... A part de que no vaig trobar descavallada la seva opinió, crec que no calia estigmatitzar tant una opinió personal. De seguida vaig demanar la opinió als companys del partit que penso votar a les Europees, sobretot, a Josep Lligadas, qui du Cristians i Cristianes d'ICV perquè m'informés sobre la postura dels catòlics i protestants d'ICV. Aquest n'és un resum:"L’avortament voluntari no és cap cosa bona ni desitjable. És un mal. Ho és perquè, independentment de les posicions diverses sobre el moment en què s’inicia la vida i sobre quan comença a existir una persona, sí que és cert que amb l’avortament s’interromp un projecte humà que de per si és valuós i mereix ser protegit.""Nosaltres, el grup de cristianes i cristians d’ICV que signem aquest escrit, creiem que, davant la realitat de l’avortament en el nostre país, la llei que en aquests moments s’està intentant promoure des del nostre partit juntament amb altres forces polítiques, és una resposta sensata a les necessitats de la nostra societat, i no es contradiu amb el conjunt de valors que hem après de Jesús i amb la seva manera de mirar les persones i els seus problemes. En el fet de l’avortament es dóna un conflicte seriós de valors. La solució que es vol proposar per mitjà d’aquesta llei –sempre i quan vagi unida a la potenciació eficaç i decidida dels mitjans educatius i socials de què hem parlat al principi, de cara a evitar al màxim, precisament, que calgui fer-ne ús– creiem que és una bona resposta."També a la revista FocNou vaig trobar altres opinions d'inspiració per reflexionar: "L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament. Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país.A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència. A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. Aquesta vinculació única entre dues vides fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa"El que està clar doncs, és que no és un tema fàcil i menys per pendre-s'ho amb la senzillesa amb la que s'ho prenen alguns "esquerranosos".

Opinions

http://jordilopezcamps.blogspot.com/search/label/Avortament

Avortar és un trencament

Jordi Llisterri(Pòrtic)

Quan preparàvem aquest número sobre l’avortament, en moltes de les trucades que fèiem per perfilar el tema, la primera resposta era un “uf...!”. Una reacció espontània que confirmava la nostra impressió: és un tema, com a mínim, complicat. Així com en altres temes de debat o de qüestionament de l’estructura eclesial és més fàcil encertar les aportacions o els punts de reflexió, en aquest no ho és. No és un problema de tenir la llibertat de poder dir el que es pensa. El problema és afrontar amb grans seguretats la complexitat humana, legal i moral que envolta l’avortament. Si creus a consciència que avortar és acabar amb una vida humana, ¿com s’ha de regular en una societat secular per les persones que també a consciència estan convençudes que no és així? ¿Ho considerem un mal menor en alguns casos excepcionals? ¿I si es dubta que realment es pugui parlar de vida humana en les primeres hores, dies o setmanes de l’òvul fecundat, quin criteri pot ser el definitiu per situar la frontera entre l’existència d’una persona i la no existència? En un fetus format, tots estarem d’acord, però ¿fins on podem anar endarrere per dir que allò ja no és una persona? ¿O, d’altra banda, al final no ha de ser cada dona la que pugui decidir, sobretot si hi ha condicionants externs que expliquen que no vulgui tenir un fill? Resumint, és un tema en el que costa pontificar. Els principis i la pràctica no sempre es poden conjugar fàcilment. I una cosa és opinar i l’altra és trobar-se amb la realitat de l’avortament de cara. Per això, hem plantejat aquest número amb només un convenciment clar: l’avortament sempre és un trencament. Així ho hem expressat en la imatge de la portada. Fins i tot sense fer-ne una valoració moral, avortar sempre és perdre alguna cosa. I que cada any creixi el nombre d’avortaments en el nostre país és una mala notícia. Caldria trobar solucions i defugir les postures extremes que arriben a plantejar l’avortament com a poca cosa més que una operació d’apèndix o, en l’altre extrem, les dels que tornarien als avortaments clandestins per a les famílies sense recursos i als viatges a Londres per a les benestants. Per tots aquests motius hem intentant que aquest Foc Nou, amb algun article dens, sigui sobretot un número per oferir criteris. Criteris des de la ciència, el dret, la doctrina de l’Església i la reflexió teològica i moral. I criteris des de la vivència de les dones que s’enfronten a l’avortament. Criteris que no són els únics ni els definitius, però que creiem que poden servir per afrontar el tema.Sobretot parlem de criteris perquè també veiem que el debat públic no sempre té el nivell que s’hauria d’esperar d’un tema amb les implicacions humanes i morals de l’avortament. Hi ha una cosa que no s’hauria de fer mai: utilitzar l’avortament com una cortina de fum per tapar altres problemes o com un element per erosionar l’adversari polític. I s’ha fet sense cap vergonya. De la mateixa manera, també caldria una reflexió eclesial. Però caldria que la contundència amb la que alguns s’oposen a l’avortament fos almenys la mateixa en l’oposició real als altres atemptats que arreu del món es produeixen cada dia contra la vida. No s’entén (per deixar de banda la jerarquia espanyola i posar només un exemple) que alguns dels bisbes americans anunciïn un boicot contra la presència del president Obama en una universitat catòlica per ser poc antiavortista, quan fa pocs mesos que el president Bush –conegut per la seva afició a signar condemnes de morts o a iniciar guerres injustes– va rebre tots els elogis de Benet XVI en la seva visita als Estats Units. Alhora, hi ha moltes vides desfetes o eliminades a conseqüència dels pecats socials o estructurals, i també són vides desprotegides. El compromís del conjunt eclesial en aquests àmbits és clar i contundent, però la jerarquia no organitza campanyes ni dicta excomunions contra aquests atemptats a la vida. Caldria modular millor el missatge, perquè la defensa de la vida és una de les propostes positives que l’Església té per oferir.

Entre els principis i la realitat

Teresa Forcades(La qüestió)

El debat sobre la regulació de l’avortament és muldisciplinar. Metges, biòlegs, juristes, moralistes, teòlegs... És difícil trobar una resposta encertada sense atendre les consideracions fetes dels diversos àmbits. I des de cadascuna d’aquestes disciplines tampoc hi ha respostes unànimes. La primera part d’aquest monogràfic sobre l’avortament són cinc articles que recullen alguns criteris des de la biologia, el dret, la teologia i la doctrina de l’Església.No recordo el seu nom, però sí la seva alegria i vitalitat. Era una noia afroamericana que em deia que estava embarassada de tres mesos i tenia panxa de cinc. Érem a Buffalo (Nova York) i era la meva darrera pacient d’aquella tarda a l’hospital de beneficiència on feia les pràctiques ambulatòries. L’examen físic va confirmar que l’embaràs estava prou avançat com per quedar fora de les lleis d’avortament vigents en aquell estat. La noia ja tenia cinc fills, de tres pares diferents, i no en volia cap altre. Vivia de l’ajut públic. “¿Per què no fa servir anticonceptius?” “No els tolero. Em maregen. ¿Em fa el paper?” Vaig haver de dir-li que l’embaràs estava massa avançat i va dir que no patís, que li havien parlat d’un lloc on li farien per pocs diners.En el rotatori de medicina de família del segon any les visites ambulatòries eren una mica més llargues. Aquesta era una noia immigrant llatina que no parlava anglès. “¿Fuma?” “No”. “¿Alcohol?” “A veces”. Tercera pregunta del protocol: “Practica el sexe segur?” Em mirava sense entendre’m. “Vull dir que si fa servir preservatiu”. “A mí me gustaría para no quedar embarazada pero él no quiere”. “¿I per què no li diu que no?” Em va mirar incrèdula.La noia afroamericana era obvi que s’estimava les criatures. N’havia tingut cinc i no les havia pas abandonat malgrat els pares respectius l’haguessin abandonada a ella perquè se n’ocupés tota sola, com si els nens no fossin responsabilitat d’ells; els cuidava malgrat això signifiqués no poder treballar en cap feina remunerada i representés en la pràctica de la realitat nord-americana d’aquell moment una condemna de per vida a l’exclusió social i a la misèria. ¿Per què volia avortar el sisè? Suposo que malgrat l’alegria i vitalitat que havia demostrat durant la visita mèdica aquesta noia tenia com tothom els seus límits, i hi devia haver nits en què no es trobava amb forces per tenir cura d’una criatura més. Potser havia trigat tant a venir al dispensari precisament perquè intentava convèncer-se a si mateixa que encara podia fer un esforç més i acollir el sisè.La noia llatinoamericana no es trobava en la disjuntiva d’un avortament, però semblava tenir una vulnerabilitat molt gran davant del seu company o davant dels barons en general. No és un cas aïllat. La teòloga alemanya Dorothee Sölle va denunciar ja fa anys que la major permissivitat de les lleis d’avortament va unida a una major explotació de les dones en les cultures on està mal vist que el criteri d’una dona prevalgui sobre el d’un baró, especialment en el si de la família.Les excepcions a la moralEntre el món dels principis i el món de la realitat hi ha una distància. Jesús ho sabia. Per això va dir allò de ‘el dissabte està fet per a l’home i no l’home per al dissabte’ (Marc 2,27). Això no vol dir que els principis deixin de ser-ho o que siguin relatius. El respecte per la vida humana com a do de Déu immanipulable té excepcions en la tradició catòlica que no l’afebleixen com a principi. Per exemple, la guerra justa. Els criteris de la guerra justa condonen en la pràctica accions clarament dirigides a acabar amb la vida de persones humanes innocents. ¿Considera la moral catòlica de la guerra justa que la vida dels soldats allistats obligatòriament a l’exèrcit enemic pels seus governs (que potser són dictadures) queda exempta del manament de ‘No mataràs’? ¿I la vida de les víctimes colaterals que engendra tota guerra (darrerament en proporcions inaudites)?La resposta sembla ser que les vides innocents perdudes en una guerra són justificables només quan la previsió és que no defensar-se tindria com a conseqüència la pèrdua de moltes més vides que no pas defensar-se, però, ¿què dir en cas d’esclavatge? ¿Què diu la moral catòlica davant del cas (menys teòric del que sembla) que un nou Hitler prometés respectar la vida dels pobles vençuts si no oferien resistència a la invasió? ¿Seria en aquest cas moralment justificable la guerra en defensa pròpia? Si la resposta és sí, ¿on queda aleshores el principi inviolable del respecte a la vida de l’altre? Si la resposta és no, ¿condona la moral catòlica l’acceptació de situacions degradants per tal de preservar la vida?Reflexionar sobre els implícits morals de la teoria catòlica de la guerra justa pot ajudar a evitar en el cas de l’avortament el fariseisme d’invocar de forma rígida el respecte a la vida com si aquest no tingués excepcions en la tradició moral catòlica. “Carreguen als altres fardells pesats a les espatlles i ells no els volen moure ni amb el dit” (Mateu 23,4).L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament. Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país. Sóc conscient que tant als EEUU com aquí, els qui es manifesten amb violència o es tanquen en banda són una minoria i dono gràcies a Déu per això. El debat sobre l’avortament és complex. Les persones que voldrien que l’avortament no fos legal tendeixen a expressar pors, emocions i reaccions viscerals molt intenses, que en part són una exasperació justificada davant del relativisme moral centrat en el propi melic de les nostres societats fins ara tan benestants i alhora tan insatisfetes. Per part de les persones que defensen la legalitat vigent o voldrien fins i tot ampliar-ne els supòsits, les reaccions de vegades són també enceses i basades en conviccions profundes, però habitualment més aviat cauen en la superficialitat de qui intenta viure evitant plantejar-se preguntes incòmodes sobre el bé i el mal.Les maresDéu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare (a les entranyes de la seva mare) i ha vinculat la vida biològica d’aquest a la vida espiritual d’ella. Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària. Mentre el fetus no pot sobreviure independentment de la mare, li correspon a aquesta la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur, que és també el d’ella, ja que la mare no gesta el fill només biològicament, sinó també espiritualment, amb el seu amor, amb el seu desig que aquest visqui, amb l’alegria de portar-lo al món. Respectar la decisió de la mare és respectar la integritat de la seva consciència moral, fins i tot acceptant que objectivament es pugui equivocar.El respecte a la consciència ha estat una adquisició lenta en la història de la humanitat. Durant molts segles les conversions religioses forçades sota amenaça de tortura o pena de mort han estat a l’ordre del dia. Encara hi ha persones avui que troben incoherent, per exemple, que l’Església catòlica celebri el dret a la llibertat religiosa que permet que milers de nens i nenes siguin educats en cosmovisions obertament contràries a la fe cristiana. En ple Concili Vaticà II molts bisbes de bona voluntat van trobar absolutament forassenyada la proposta que l’Església catòlica promogués el dret a la llibertat religiosa en els països on era majoritària, com per exemple, Espanya. Considerar que la voluntat de la mare quan decideix avortar el fill que sense ella no pot sobreviure ha de ser respectada i no pot ser penalitzada, no significa que a la societat o a l’Església no hi hagi d’haver debat sobre aquest tema. ¿Com es pot evitar l’avortament? ¿Com es pot acompanyar de la millor manera possible la dona que avorta sense paternalismes fora de lloc, però també sense minimitzar el dolor o la lluita interior en els casos en què aquesta es produeix? Aquest debat és fonamental i s’ha de produir en àmbits tan allunyats com es pugui de la crispació i la violència. A la societat hem de debatre fins a quin punt els condicionants socioeconòmics que poden conduir a un avortament (cas de la noia afroamericana) són problemes estructurals i ens correspon crear les condicions per a què això no passi; a la societat en el seu conjunt, hem de debatre també a fons els condicionants psicosocials que poden conduir a un avortament (cas potencial de la noia llatinoamericana) i hem d’educar les noves generacions per tal que les relacions entre dones i barons siguin màximament respectuoses i lliures. Els cristians hem de participar en el debat públic des de la concepció del bé comú que ens és pròpia i des dels pressupòsits de la nostra antropologia teològica. A diferència d’altres antropologies contemporànies, l’antropologia teològica cristiana no fonamenta la dignitat de la persona en una llibertat indeterminada que és fi en si mateixa, sinó en una llibertat indissociable de l’amor. Als cristians ens correspon anunciar el respecte a la vida com a do de Déu i ens correspon, sobretot, predicar amb l’exemple el principi d’esperança associat a la fe: la convicció profunda que la força de l’amor és superior a tota violència i que no hi ha cap circumstància que justifiqui la desesperació. A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència. A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. Aquesta vinculació única entre dues vides fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa. És allà on ens espera Jesús.

Debat avortament al facebook

L'esquerra es dedica a l'avortisme, mentrestant no fa cap mesura per atacar aquest drama i disminuïr els avortaments. Què ens està passant?

Comentari d'un altre: L'esquerra sempre ha lluitat per una bona informació sexual i l'ús dels preservatius i d'altres mètodes anticonceptius. Precissament han sigut les religions, i més concretament l'esglèsia catòlica qui sempre s'hi ha oposat. I l'esquerra també ha lluitat sempre pels drets de les dones. El dret ha decidir sobre el seu propi cos. Qui vulgui avortar que avorti, i qui no pos no. Pero que cap dona sacrifici la seva vida tenint un fil que no vol per culpa d'uns dogmes de quatre menjacocos. Rebela't contra aquesta societat patriarcal reaccionària i qualsevol moral imposada....

Avortament LLIURE I GRATUÏT!

Contestació: Joan Gil Oliveras

Miki, em caus molt bé però seré dur. L'avortament és un crim com ho és la pena de mort; crims que es legalitzen i s'intenten legitimar en favor d'uns prejudicis ideològics o d'uns canòns socials. Parlem clar. Quan una vida deixa de ser vida pq alguna persona hi ha interferit és un crim. L'eutanàsia i l'avortament han estat sempre eines del sistema liberal basades en la idea malthusiana d'acabar amb els grups socials més desafavorits. La propagació de la idea d'avortament entre les tribus a l'Àfrica n'és un bon exemple. És el que jo anomeno "normalització de fets", es normalitza una situació dramàtica com l'avortament simplement per no ferir sentiments dels qui pateixen el drama però l'únic que provoquen és promoure el drama pq el normalitzen. Entenc que cal ser solidari amb els qui pateixen el drama però no normalitzar-ho socialment.

Comentari d'un altre: El que és un drama i un crim són totes les noies que es veuen obligades a tenir un fill per no traïcionar a una moral cristiana o les que es senten culpables i atacades psicològicament per culpa de 4 mamons.

Contestació: Dret al propi cos? Això si què és masclista! Què passa que nosaltres només posem la "semillita"? A partir d'aquí que faci el que vulgui amb la vida del nostre fill? Què fort. Estem creant una societat irreponsable socialment i moralment. Una cosa és la llibertat i una altre cosa és el llibertinatge i el lliure mercat. Moral imposada? Sempre existirà la moral però que jo sàpiga ningú te n'imposa cap. Ah si! No ho recordava, la creença de no creure-hi cada dia fa més pressió social real. I els imbècils de la jerarquia catòlica allunyats de la realitat social. Més enllà d'això poca cosa. I recorda Miki que no només existeix una única concepció del fet d'esquerres. Sinó múltiples que donen diversitat als projectes a la esquerra. Som esquerres i no esquerra.

Contestació: Gratuït? Si clar, la gent sense subsidi d'atur que es foti. Estem creant una societat sense valors, desmarxada, irresponsable, irreflexiva que és creu lliure però que no ho és.

Comentari d'un altre: Això és un discurs d'Unió no d'esquerres.

Contestació: Menors d'edat avortant i la esquerra es queda tant normal? Aquí no passa res? La solució no seria avortar sinó conscienciar sexualment als i les joves; o fer-los/les responsables dels seus actes? No sé, alguna cosa falla diria jo.

Comentari d'una amiga: quan tinguis una filla que amb 16 anys es queda embarassada per culpa d'un cabró, en parlem.quan tu mateix tinguis una punxada de preservatiu i et passi una cosa així, en parlem.quan l'església es deixi de tonteries i reconegui que el preservatiu és l'única solució en contra de l'avortament i de la sida, en parlem.quan als col·legis catalans (sí, catalans) de l'opus comencin a donar el temari sobre sexualitat a les seves aules, en parlem.quan la religió està deixant de manar en aquest país, tots ens hi tirem a sobre dels que intenten canviar les coses, perquè recordem, vivim en un estat LAIC... ningú vol la llei per l'avortament menys quan li toca a casa seva.ale, que vagi bé la tarda :P

Contestació: Per sort no vivim en un estat laic sinó aconfessional. Que vol dir que es reconeixen les religions i la creença de no creure en res de forma institucional com social. El laicisme li està donant molt maldecaps a Sarkozy. Per sort, aquí anem millor. Tot i que jo tb estic en contra del Concordat però clar, com a "la esquerra" ja li interessa confondre... Llegeix-ne més el cristianisme i catolicisme social (Càrites, comunitats de base, JOC, etc.) amb la església catòlica mediàtica i poderosa (jerarquia), no podeu entendre que sigui catòlic i lluiti contra les bestieses que diu el Papa sobre la SIDA, o sobre els diners que es donen a la COPE?

Comentari d'ella: que jo sàpiga el papa és el màxim representant de l'església catòlica, no?doncs, ale, ja està tot dit

Comentari d'ell: Conscienciar sexualment als i les joves sí per suposat. Sempre ha sigut l'esquerrra qui ho ha fet i la religió qui s'hi ha oposat. L'avortament no és cap mètode anticonceptiu.Però tota dóna te dret a avortar, sigui quina sigui la seva classe social i la seva condició ecnòmica. És per això que ha de ser GRATUÏT .Dir això de la "gent sense subsidi d'atur" i el govern gastant-se en avortament, és tal demagògia com dir que no donguin pasta per l'Educació, la Cultura o per exemple, per la Llei de dependència. Amb una bona reforma fiscal, pujant-li els impostos als rics hi hauria pasta per tot, no et preocupis.... Llegeix-ne mésI això dels valors... Per què els teus valors són ELS VALORS, la teva moral és la MORAL i els altres no valen?

Contestació: Núria agafés els casos més concrets i que menys es donen (és un argument bo que utilitzen alguns per intentar legitimar l'avortament que es vol dur a terme pels del PSOE i IU que va més enllà d'això). Sobre violacions podríem debatre però per això ja hi ha la pastilla del dia després per exemple i hi ha uns terminis concrets legals. Ja hi era en l'anterior llei això. La mala consciència post-avortament la coneixeu per exemple, i sabeu les conseqüències que té...

Comentari d'ella: perdona joan, però crec que ara qui no sap de què està parlant ets tu. prova d'anar a buscar una pastilla del dia després, i després m'expliques, i més si ets menor, a veure què et passa.el dia que no tinguis una cosa que et pengi d'entre les cames, potser canvies de punt de vista. no creus que ja és prou traumàtic per una dona avortar? no creus que ha de ser lliure per escollir si vol o pot mantenir a una criatura?

Comentari d'una altra amiga: joan estic flipant amb tu !! sincerament no m'ho esperava!!! como se nota kien manda en el mundo, como se nota ke no teneis ke parir!! ke et penses ke abortar es facil??? ke es fa sense pensar?? per l'amor de Déu! sí, en akest Déu en el ke creus (i jo no per cert) ke es tant compassiu i nose ke venga ya!! i ens em de sentir com a criminals per ... Llegeix-ne mésabortar?? pero a veure es ke sincerament les persones son lliures de fer el ke es hi vingui amb gana!! ke faries tu ser pare?? donar-lo en adopció,ke te'l kuidin els papis(avis) o posar-te a treballar per mantenir-lo?? malthus?? cites a malthus??? uf.... i sincerament, l'eskerra no s'esta tornant boja només per aixo..si comences a mirar punt per punt...

Contestació: 1. El Papa és el representant de l'Esglèsia catòlica, esglèsia que funciona com una monarquia absolutista que fa vergonya i que traeix els seus valors cada dia. Les últimes declaracions a l'àfrica sobre el condó van en contra del dret a la vida. Aznar també era el teu representant oi? Li feies cas sempre? Malament rai. 2. Però també va en contra del dret a la vida que jo estigui a favor de l'avortament lliure (i a sobre gratuït! ara serà un dret universal! com si parléssim de drets humans!). 3. Sé que et sorprenen Carla, però sempre he pensat el mateix i sempre pensaré el mateix. 4. Miki; intentar relacionar-me amb Unió Democràtica -grans traidors de la lluita contra la pobresa del cristianisme de base- és una broma oi? Ja sé que l'argument és que "tu ets de dretes" és el recurs fàcil però en el meu cas no cola gens. Ningú té dret a dir que és o que no és d'esquerres de forma estigmatitzadora.

Comentari d'ella: funcionarà com vulguis, però tu hi creus, amb això està tot dit. jo per desgràcia no vaig poder escollir no votar a aznar, però en canvi sí puc escollir no sentir-me representada per l'església.faries patir una criatura que està al ventre de la seva mare sabent que quan hi surti morirà, i el pitjor, ... Llegeix-ne mésés que la seva mare no haurà pogut fer res per evitar-ho i ho haurà de veure? no pots arribar a saber com de traumàtic pot arribar a ser això.a més, la llei no és sobre avortament sí o avortament no, és una llei de plaços i condicions. per sort, ja fa molts anys que podem decidir.
(continuo aquí, que no podia escriure més) i en les cèl·lules mare com a cura de moltíssimes enfermetats, hi creus? i en tenir relacions sexuals no únicament per a tenir fills? i en la virginitat fins al matrimoni? i en preservatiu? curiosament l'església només creu en coses per fer més submises a les dones, perquè ens agradi o no, en aquest planeta manen els homes; i quan sorgeix alguna cosa de mans d'una dona per evolucionar a millor, ens tirem al seu coll. per això faig ole ole i ole a bibiana aido, que em pot agradar més o menys com a política, però ha tingut els "ous" per fer una llei que feia anys i anys que necessitàvem, evidentment, les dones.

Contestació: http://quefemamblapolitica.blogspot.com/2009/02/una-lluita-que-no-em-pertoca-contra.html

La Bibiana Aido us don una cosa molt fàcil, però allò difícil i que realment si que té relació amb la igualtat de gènere és la igualtat en les condicions laborals i això ja et dic jo que no canviarà. Va distraient-vos la atenció en això, mentrestant la majoria de directius són homes.

La ciència en temps de Hitler no tenia pas impediments morals ni ètics; et sembla bé també? També es van descobrir moltes coses i en canvi diria que no et sembla bé.

no, joan, t'equivoques, això és un pas per la igualtat de gènere, de molts que les dones estem esperant que arribin, com la igualtat de condicions laborals, que amb la introducció de la nostra generació al mercat laboral quedarà reflexada

Contestació: La ciència en temps de Hitler no tenia pas impediments morals ni ètics; et semblava bé també? També es van descobrir moltes coses eh? La ciència en temps de Hitler no tenia pas impediments morals ni ètics; et sembla bé també? També es van descobrir moltes coses i en canvi diria que no et sembla bé.

Comentari d'ella: joan, despres de llegir-me el teu post (sí, m'ho llegeixo..perke veguis ke no critico sense saber la teva opinio): cadascu es lliure de pensar el ke vulgui pero a veure..hauries de saber ke fins unes certes setmanes no es un fetus, nomes son cel... Llegeix-ne més·lules!! ke no es deixara avortar kuan ja estigui format a menys ke sigui mortal per la mare?? a perdona ke s'ha de deixar morir a la mare pel cami??? ma mare ha estat en parts on la dona ha hagut de parir al fetus mort!! mort!! per l'amor de deu pk no la van deixar avortar en el seu moment!!! aixo es normal??? ens hem de sentir com assassines per anar a avortar!! a més, estas fent creure ke nomes keda l'avortament com a solució¿¿???? ke no hi ha més metdes o ke??

Comentari d'ella: se t'han acabat els arguments, oi?i dels homosexuals què en penses?jo començo a pensar que no ets tant d'esquerres com dius ser

Comentari d'ella: ara treus a en hitler?? uf...veient la kuantitat de comentaris al respecte gairebe proposaria un debat XD perke omplirem el face!!

Contestació: Si que sóc d'esquerres, qui ets tu per dir que una persona que defensa això que tu no comparteixes no ... Llegeix-ne mésés d'esquerres? Dels homosexuals; res. Que es diuen moltes burrades entorn ells/es. Que existeixen casos en altres éssers vius i que tot i que no rau en la habitual reproducció de l'ésser humà evidentment tot el respecte per ells/es i la seva vida. Tot i que crec que no tinc perquè opinar res sobre les seves relacions sexuals o emotives ja que és la seva vida; però també vull dir que jo només veig una sola ciutadania i no col·lectius concrets. Molta gent d'esquerres -o que es fa dir així- usa el terme "maricón" o se n'en fot d'ells. Jo he tingut dos amics gays i la veritat no és la meva opció però clar que s'ha de considerar com un fet normalitzat que no promogut. I evidentment si això comporta discrimacions, que es castigui el/a discrimandor/a. Un ciutadà més. Si tu coneixes aquestes persones, la gent coneix els psicòlegs post-avortament... Amb la entrada al món laboral, no quedarà reflexat res més que la necessitat del mercat de nova mà d'obra degut a la reducció laboral. La igualtat és cobrar el mateix per el mateix i no haver discriminacions per mobilitat laboral. Us heu llegit els casos en que considero llibertat de cada persona (violació, mal formació, ...) en el meu post. Ja està critico genèricament l'avortament i les campanyes esquerranoses, i no us vigileu a saber què en penso dels casos concrets (menys tu Rebés).

Comentari duna altra companya de classe: joan, me dejas flipando, mucho y para mal, pero bueno, como han dicho por aqui, cada uno es libre de opinar lo que quiera, y del mismo modo, cada uno es libre de disponer de su cuerpo y de su vida mientras no se haga daño a nadie más, y si consideras que unas células que todavía no tienen capacidad de vivir autónomamente son más importantes que la vida de una mujer, o más que su capacidad de decicir su futuro (ya tenga 16 o 40 años), si de verdad consideras esto una aberración a los principios de izquierda, sólo diré, que busques tus ideales por otros lares.no te acusaré de simplista porque no creo que lo seas (;-) pero , de verdad, reconsidera lo que has dicho, esto no es un drama, el aborto no es un pecado, ni nos hemos vuelto locos.

Contestació: Me sap greu però és el que hi ha. Millor que la gent se n'assagenti ja, tot i que hi havia que ja ho sabien (ja que és la raó principal per no estar en joventuts polítiques d'esquerres). Però tot i això em continuaré considerant d'esquerres... amb el teu permís...
Comentari d'una altra companya: Ai Joan, en quin merder t'has posat! Llibertat per davant de tot i el dret a decidir, a veure si haurem de tornar en els temps que no podies tenir relacions fins al matrimoni o que t'has d'anar a confessar cada dos per tres, al sacerdot del poble, que era el primer corrupte! Tema avortament, perquè que uns quants hi estiguin en contra, no vol dir ... Llegeix-ne mésque s'hagi de prohibir, per favor, que us penseu que quedarem sense canalla? Si tant a favor de la vida esteu, deixeu que les persones que no volen o no poden tenir fills, decideixin el seu futur, perquè un feto de 2-3 setmanes, no és una persona! Si no voleu avortament, què, tothom està obligat a tenir fills? Quina qualitat de vida se'ls hi pot donar? Quina estimació rebran? Avortament si, però en determinades excepcions? No senyor, avortament lliure i que cadascú assumeixi les conseqüències i responsabilitats al respecte. No és un crim!

A qui votar a les eleccions europees des d’una perspectiva d’esquerres?

A qui votar a les eleccions europees des d’una perspectiva d’esquerres?

Opinió personal:

[L’eix social és el prioritari en el meu anàlisi i més durant la crisis. No és que no m’interessi l’eix nacional però té més sentit debatre’l dintre del context constitucional espanyol, marc que alguns volen superar (independentistes) i d’altres no (unionistes)]

Bolonya no és l’únic tema que es tracta a la UE, espai decisiu per les nostres vides

D’entrada vull exposar que votar a les eleccions europees per una sola temàtica (vot temàtic) em semblaria força irresponsable. Entenc postures com les que li he sentit a Raimundo Viejo sobre la necessitat que els moviments socials incideixin i pressionin els partits sobre alguns temes i votar en conseqüència perquè sinó no som un poder transcendental. No obstant això, i tenint en compte el nivell d’atur a Europa i d’altres temes també molt importants per les nostres vides, entenc que el vot temàtic no és una postura vista des d’una visió global del panorama polític i econòmic.

El PSOE no és d’esquerres

Abans de tot exposar que el PSOE i el PSC no els penso posar dintre dels grups que es presenten com a progressistes i d’esquerres perquè em sembla que fa molt temps que van deixar de ser-ho. No dic, la seva militància, les seves joventuts o els seus votants. Que continuen veient més les sigles “Socialista Obrer” que la realitat pràctica dels governs socialistes “Social Liberals”. No caldrà que recordi les reformes econòmiques que han dut a terme els governs de Felipe González i Rodríguez Zapatero, així com les regressions en drets laborals. Tampoc cal que recordi a Emilio Botín exposant la seva simpatia pel retorn de Solbes (ara fora del nou govern) al Govern d’Espanya. Tampoc cal que faci gaire esment a la relació entre l’assessor Petit de Zapatero i Antoni Giddens; qui va impulsar una renovació de la social democràcia que la va acostar, gràcies al Nou Laboralisme de Tonny Blair, als postulats més liberals del tatcherisme. La esquerra moderada dels partits tradicionals estan en un estancament ideològic i fins i tot de resposta davant les crisis que assolen el Planeta. No tenen model alternatiu. Només són gestors del dia a dia. I ni això ho saben fer del tot bé, perquè darrere de la seva gestió falta un model, uns valors, un discurs coherent i una pràctica conseqüent. Són social liberals, són seguidors del neoliberalisme. Són els qui –alguns amb molt bona intenció- han intentat controlar els aspectes negatius del sistema econòmic capitalista amb petits canvis conjunturals que no solucionen els problemes d’arrel.

A la esquerra de la esquerra “oficial”

Per tant, a la esquerra del centrisme del PSOE ens queda la veritable esquerra. La que no té por dels lobbies privats (PRISA, CEOE, etc.) perquè no en té pas. La que com bé diuen des d’ ICV, ha de tenir un peu al carrer i un peu a les institucions. Potser caldria que des de la Coalició es fes una reflexió de si s’ha perdut aquest peu al carrer. Em refereixo doncs, a la que és revolucionària, alhora que reformista. La que és idealista i la que alhora és responsablement pragmàtica i útil. La esquerra útil.

Però també hi ha propostes extraparlamentàries; però clar, d’aquestes no en parlaré perquè molts d’aquestes no es presenten a les eleccions europees i per tant no té sentit analitzar-les. ERC que anteposa l’eix social en el seu pacte de govern català; em sembla que gira cap a unes derives dretanes. Tot i que aquell qui deia “sóc d’Esquerra però no d’esquerres” (Joan Carretero) i el sionista Jaume Renyer han marxat del partit. La conclusió dels que encara dirigeixen ERC és que per damunt de tot la cadira. No dic que la resta, sobretot el PSC, no tinguin ganes de poder –postura en certa mesura presa per tot partit polític responsable-. Però ERC sembla que ho faci a qualsevol preu. L’eix social amb les votacions a la LEC, el Pla de Bolonya, etc. deixen entreveure que la recerca de capital privat per sustentar el partit, així com la doble estratègia d’aconseguir vots per la esquerra (ICV, maragallistes) però també de CDC; afecta al seu puntal social. No obstant el seu cap de llista, el Junqueras, és una persona molt vàlida. I la coalició amb la resta de grups polítics espanyols denota la seva continuïtat en establir una equidistància entre eix nacional i eix social. No és pas una mala opció per anar a votar. Sóc així de crític però també de “possibilista”. Després està la Coalició ICV i EUiA, un xic desgastada per la seva actuació al govern de la Generalitat de Catalunya que des d’un punt de vista progressista no ha estat globalment tant negatiu. Últimament gràcies a JEV i la nova direcció jove d’ ICV, les postures en educació han millorat moltíssim. També EUiA ha fet un paper essencial de crític amb el Pacte d’Entesa. El seu referent estatal, IU, està millorant molt en l’eix social després de la sortida de Rosa Aguilar i la entrada en el lideratge d’un personatge tant planer i proper a la ciutadania (recordem el programa de TVE1) com Cayo Lara al qual admiro enormement. Més enllà, hi ha les diverses escissions d’ Izquierda Unida i del PCE. El PCPE que tot i que tingui una idiosincràsia diferent i interessant, el que caldria és que fos útil en les institucions i influís internament en IU i que no dividís el poc espai electoral que té la esquerra transformadora, alternativa i socialista. També hi ha Revolta Global i Espacio Alternativo que han construït un referent espanyol del NPA del neotroskista i incisiu Olivier Besancerot. La seva cap de llista, Esther Viñas, i Carlos Fernández Líria, han agafat el tema de Bolonya com un dels que en poden treure més suc electoral. Així com els descontents amb algunes postures de gos falder del PSOE del pobre senyor Llamazares el qual li han donat injustament les culpes de tota la crisis d’ IU. Però més enllà, també trobarem Iniciativa Internacionalista i per la Europa dels Pobles; que pel que tinc entès són un grup d’intel•lectuals i activistes molt interessants que s’han muntat legítimament el seu xiringüito des de fa un temps.

IU / IR / ICV o la resta de candidatures electorals alternatives

Jo crec, i analitzant els seus programes electorals, que estem parlant del mateix. Si, si. Hi ha matisos, i no sóc jo una persona que analitzi les coses de forma simplista, però en definitiva, les diferències són tant minses que el vot més enllà d’ IU seria un vot de càstig a IU pel seu comportament institucional. Lo qual ho consideraria inútil per a la esquerra. A més, la llista “La izquierda” d’ IU, IR i ICV està plena de persones vàlides i activistes també dels moviment socials. No crec que aquest sigui el moment de la desunió sinó de “treballadors del món, uniu-vos”. A més, el cap de llista per ICV, així com la segona d’ EUiA, són un gra d’esperança davant el desert de polítics responsables, planers, decents i crítics. Sobretot, la bona feina de Romeva contra la censura d’Internet, contra la directiva Bolkenstein (de la qual deriva la lògica del Pla de Bolonya), contra la directiva 65h (a la qual també cal agrair –i només en aquesta ocasió- al PSOE), contra la directiva retorn, per la defensa dels Drets Humans i contra els vols de la CIA, per la promoció i subvenció d’energies renovables, pels permisos de maternitat i paternitat, pel manteniment de la biodiversitat al Mediterrani i en contra de la pesca de peixos petits, etc. A més, IU va intentar anar juntament amb IA a aquestes eleccions. Evidentment per diferenciar-se i per estratègia política, van dir que no, però calia un Si. Un Si a no dividir el vot. A part de que m’agradaria que m’expliquessin que vol dir ser “anticapitalista”. Més enllà de la cultura del No perquè aposten? Per superar el capitalisme? Doncs en el programa electoral surten mesures per controlar-lo; no pas per superar-lo. M’imagino que ja han entès que això es fa de forma progressiva i més amb la situació actual de desmobilització ciutadana –propiciada gràcies a la xarxa que tenia i té el PSOE en la societat civil i en el món laboral- on per exemple, en la directiva de les 65h poc soroll en contra es va fer. Per tant, votaré Romeva, votaré IU, votaré “La izquierda”.

El president d'Espanya a la dreta. I el seu "primer ministre" Zp a la esquerra.

Interessants articles sobre socialistes

http://www.kaosenlared.net/noticia/falso-problema-las-pensiones
http://www.kaosenlared.net/noticia/torno-economia-de-equivalencia
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/372019/index.php

Comentaris al bloc de Joan Herrera sobre la ICV "anticlerical"

http://joanherreratorres.blogspot.com/2009/05/el-papa-no-es-daquest-mon.html

Les Mentides sobre el Comunisme

No creava riquesa?

El règim proper al feudal del tsarisme rus i del Dalai Lama tenia grans desigualtats i zones d'extrema pobresa. Amb la URSS i el règim de Mao això es va acabar i es va iniciar un cert desenvolupament a aquelles zones. El nivell de producció amb la URSS va augmentar fins arribar al nivell de creixement dels EUA. El problema doncs va ser que es va produïr molt en armament i poc en allò bàsic: alimentació, etc. Una economia planificada centralitzada la de la URSS, que no va introduir els canvis de la generació digital que haguéssin centralitzat més fàcilment la producció i la seva decisió centralitzada democràticament de forma informàtica. Al intentar aixafar el socialisme d'autogestió de Tito també la van cagar perquè fou la solució descentralitzada i més democràtica -perquè va acabar amb la dictadura de la burocràcia-.

El comunisme és violació de drets humans?

Que en nom del comunisme es van violar drets humans és ben cert. Que comunistes van violar drets humans també ho és. Que el comunisme és violació de drets humans és com dir que la ideologia va per sobre de la humanitat de l'individu. És com estigmatizar idees i ideals d'igualtat, fraternitat i solidaritat entorn realitats que es van viure en contextos on la pau era un període entreguerres. I tampoc és saber entendre que de traïdors als ideals n'hi ha molts, a les esquerres i a la dreta.

Això és el fi de la història?

Ni el mateix Fukuyama ho creu actualment. Si que la meitat del món visqui en extrema pobresa és el fi de la història; quina història més trista doncs.

El liberalisme és darwinisme econòmic, és no en contra de les lleis naturals.

El liberalisme va tenir els seus alts i baixos per expandir-se i consolidar el seu estat mínim. Si no fos gràcies a l'estat i la regulació mai s'haguéssin creat grans mercats ni divisió de classes entre obrers i burgesia. L'entorn, la regulació, la pressió social i els valors també afecten la conducta humana. Les lleis naturals pels cristians i catòlics són lleis que aposten per una visió positiva de la societat. Si ens creiéssim que som uns malparits tots plegats, potser que pleguessim...

No et creguis el que et diuen els demés, informa't per tu mateix i llavors opina. A part hi ha molts tipus d'economia socialista més enllà de la planificada centralista. Busca els llibres sobre la guerra civil i la rereguarda. O això o desigualtat i oligopoli. Tu tries

La crisis és cíclica

Les crisis del sistema econòmic actual són crisis sistèmiques perquè són cícliques i canvien algun dels pilars en la que es basen.

Les solucions perquè no patim noves crisis -tant alimentàries, econòmiques, laborals com financeres- en el ´món, és superar el sistema actual. La esquerra no té un projecte idealista, només gestiona el dia a dia; però cooperatives, banques ètiques, sobirania alimentària, agricultura ecològica, reduir el consum, socialisme d'autogestió, etc.; són algunes de les solucions que s'estan donant des del fòrums socials mundials i el món acadèmic socialista.Les conseqüències de la crisis les patirem amb més o menys mesura però serà el nostre futur no tant proper el que més notarà els efectes.

Tots aquests diners que s'han donat pels bancs simbolitzen la reducció de les pensions ja que bona part ja es treia dels PGE. EUA està en crisis fiscal estatal, i tot i les polítiques reguladores d'Obama; la crisis si no es canvien els valors i els pilars del sistema; es notara igual.

Hem de passar de la economia del totxo i el turisme per la economia del coneixement i la recerca, sense que això comporti una mercantilització del coneixement com ja ho està comportant Universia (Banco Santander) a la Universitat pública.

No puc aportar solucions a curt termini menys l'estalvi que a efectes globals només faria que allargar la crisis perquè reduiria el consum.

Les solucions crec que han de ser les alternatives sistèmiques. A cada crisis un grup intel·lectual s'ha dut la victòria argumentativa de l'anàlisi i la prescripció de la situació. Per culpa de creure'ns als anys 70 que l'estat no funcionava correctament, els neoliberals van agafar el poder i la esquerra no va aportar cap alternativa.