El dret a la llibertat d'expressió

Prohibit Prohibir (Laura Fàbregas)

HI ESTIC D'ACORD

Completament d'acord. Els feixistes també tenen el dret a la llibertat d'expressió que ells ens voldrien prendre. Tot i que sembli incoherent, precisament és seguir amb una coherència d'ideals democràtics.

LA DEFINICIÓ DEL CONCEPTE COM A CENTRE DEL DEBAT

El dret a la llibertat d'expressió que expreses en el teu text Laura, és força semblant a la meva forma de concebre'l. Un dret que a la pràctica es pot dur a la majoria d'activitats que es considerin manifestació de postures. Un dret que té la definició teòrica més àmplia possible per tal de que realment pugui a la praxis no mantenir contradiccions en la vida social. Crec doncs, que la teva idea de llibertat d'expressió és encertada ja que s'acosta prou a la idea meva que tinc en ment. El Francesc aposta per "gestionar, regularitzar, prohibir, limitar, ..." aquest dret.

UN CONTE FORÇA INTERESSANT PEL TEMA

Però al entendre la seva idea de llibertat d'expressió només li recordaria un conte força interessant, que més o menys deia això: "Fa dos dècades van fer fora els marroquins il·legals, però com jo no tenia cap conegut il·legal no em va saber greu. Fa una dècada van jutjar un sospitós sense proves amb total arbitrarietat per agafar un cap de turc; i jo no vaig fer res perquè va ser un cas "excepcional". Fa uns anys van escopir un negre al meu carrer, però jo no era negre i per tant, no vaig reaccionar. Fa mig any, un sindicalista va ferir el meu company de feina perquè no es van posar d'acord amb fer o no vaga general a la fàbrica on treballava, però tot i estar enfurismat no vaig impedir-ho. Fa uns mesos van prohibir la llibertat de culte però jo no era creient. Fa uns dies van apallissar uns manifestants antigovernamentals perquè creaven el caos al carrer segons la policia, però com havia votat al partit del govern no em va saber greu. Aquella mateixa tarda van afusellar un dels líders de la protesta tot tornant a regular la pena de mort, però com jo no m'havia manifestat ni me'n vaig preocupar.L'altre dia van condemnar un llibreter per vendre llibres de tall ultradretà, però com jo sóc un anti-feixista me'n vaig alegrar. Ahir mateix, van prohibir els partits comunistes ja que segons l'OCDE el feixisme i el comunisme són la mateixa cosa, com ho deia l'OCDE no vaig preocupar-me gaire. Ahir mateix es va proclamar la dictadura per part del partit governamental, com el que més m'estimava era mantenir el meu negoci no em vaig manifestar en contra tot i estar-ne. Però avui m'han detingut a mi perquè m'havia oposat a allistar-me a l'exèrcit, el fet és que la meva dona és anti-militarista i m'ho va demanar i avui teniem pensat exiliar-nos. Vam actuar massa tard. Crec que des de fa dos dècades, que la nostra passivitat ens ha fet còmplices." Bé, m'he inventat la història però el fons del conte era el mateix. Avui es prohibeixen les manifestacions feixistes, demà les estalinistes, ..., i la setmana que ve?

O TOTHOM O NINGÚ EN TÉ DRET

I no em val el discurs dels "extrems són dolents, i el centre és una maravella". Primer, perquè tots podem posar el centre i els extrems en diferents espais de l'eix, sobretot depenen del criteri en el qual es fa la divisòria en l'eix. Imagina't. ERC no és un partit extremista en l'eix social, és de centre-esquerra; però en canvi dintre de l'eix nacional se situa en un extrem. Prohibim ERC? Prohibim el PP per incomplir el DIP? Tant poc imaginatius hem de ser per prohibir les idees