Seychelles. Illes independitzades de la metròpoli britànica el 1976. El 1977, el primer ministre va agafar el poder després de la independència i es converteix en el president d'aquestes illes paradisíaques. El 1979 es va aprovar la nova Constitució republicana i socialista. Des d'ençà fins al 1992, Seychelles es va convertir en una república socialista de partit únic. Com alguns estats del Tercer Món, van adoptar el sistema socialista dels soviètics de partit únic. El 1992 després d'un gran creixement econòmic produït per la economia centralitzada; el país es va convertir en una democràcia pluralista de sistema de partits. Actualment aquesta república presidencialista basada en eleccions democràtiques amb diferents opcions polítiques; manté algunes característiques del règim comunista. La sanitat i la educació són completament gratuïtes; incloent les operacions més costoses i els llibres de text. A més, degut a la preservació del medi ambient i la consciència cívica, i sobretot, la limitació espacial; la majoria (quasi tothom) van en bicicleta. Últimament el govern ha promogut que cada familia a casa seva tingui un petit hort on cultivi fruites i altres aliments bàsics. Les importacions serien massa cares. L'ecologisme governamental, la consciència cívica i la racionalitat del sistema econòmic han conduit a que la mesura prosperi. I tot i que cobren uns salaris força baixos (200 euros), només tenen que comprar roba i altres aliments complementaris; així com pagar la llum i l'electricitat segons l'ús que en facin. Actualment i degut al sistema dirigista econòmic que impulsà l'economia de les illes, el país viu del turisme (70% dels ingressos provenen del turisme de luxe) i és un dels estats africans amb més riquesa material. I sobretot amb més riquesa paisatgística i moral. La majoria de la població és catòlica i practicant, tot i que cal dir que alguns mantenen la poligamia i la majoria se separan sense cap mena de problema de moral antiga. Viuen en el paradís.El govern continua mantenint poder i direcció en moltes de les empreses públiques de distribució de productes com el petroli (recurs natural preutat i estratègic).Cal dir que és un país paculiar, petit, que viu molt del turisme i que des de la independència i el socialisme ha assolit un nivell de la vida per a tota la seva població força notable. Al cap i a la fi tampoc necessiten més perquè viuen de forma força humil tot i que cada familia té el seu propi terreny (jardí i hort). I reconèixer que fou més la independència que el model dirigista econòmic, el que conduí al país al benestar social. També cal exposar certa trampa, com que és considerat un paradís fiscal. No obstant això i tot i l'error (al meu entendre) del sistema de partit únic; sense universalització de drets (socialisme democràtic) i intervenció i control estatal de les grans empreses estratègiques del país aquest creixement econòmic no hagués estat possible.
A Venezuela -i sense voler ser simplista- més que el socialisme, és la sobirania estatal sobre el petroli el que condueix a que Venezuela no pateixi molt severament aquesta crisis econòmica i que hagi augmentat el nivell de vida mitjà de la seva població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada