L'avortament mereix un debat

Els cristians progressistes, els cristians d'esquerres

Els qui som cristians i catòlics i alhora progressistes i d'esquerres no hem de tenir cap mena de complicació moral o ideològica en exposar que per damunt de tot debat; sempre hi ha el dret a la vida, i per tant, -cosa indisoluble- a una vida digne. Vida digne que condueix a acabar amb la violència tal i com el director de la Escola de la PAU de la UAB va dir fa uns mesos a una revista del campus. Precisament per això defensem la ideologia d'esquerres perquè la ideologia neoliberal (ha) justifica(t) la guerra (tant si és contra el terrorisme, com contra els palestins), usa l'odi cap als que ens són diferents (racisme, homòfobia) o no li importen les desigualtats i injustícies socials que considera "lleis naturals" (Hayek).

De la complexitat del debat, i de la diversitat de drames

Davant un tema tant seriós com aquest i tant personal, íntim i dramàtic cal cura i evidentment llibertat d'expressió. Un tema que la esquerra -parlant en genèric- ha gestionat de la pitjor forma amb un Sí a l'avortament lliure i gratuït com si es tractés d'un dret a universalitzar. Darrere d'alguns d'aquests casos hi ha autèntics drames com violacions que s'han de tractar de forma humana més enllà d'impediments teològics. No obstant això, el pendre's el debat a la lleugera i estar encadenat a la opinió d'alguns lobbies socials que han confós la llibertat amb altres coses que no tenen res a veure; és un problema greu. El debat té molts àmbits: legal, moral, ètic, personal, religiós, ideològic, científic, humanista, ... i dintre dels catòlics progressistes hi ha diverses opinions entre les quals en destaco tres.La opinió de l'alcalde de Lleida del PSC expressant que estava en desacord amb la nova llei de l'avortament perquè no solucionava el problema. JEV va demanar-li que es fes del PP. No sé amb quin dret... A part de que no vaig trobar descavallada la seva opinió, crec que no calia estigmatitzar tant una opinió personal. De seguida vaig demanar la opinió als companys del partit que penso votar a les Europees, sobretot, a Josep Lligadas, qui du Cristians i Cristianes d'ICV perquè m'informés sobre la postura dels catòlics i protestants d'ICV. Aquest n'és un resum:"L’avortament voluntari no és cap cosa bona ni desitjable. És un mal. Ho és perquè, independentment de les posicions diverses sobre el moment en què s’inicia la vida i sobre quan comença a existir una persona, sí que és cert que amb l’avortament s’interromp un projecte humà que de per si és valuós i mereix ser protegit.""Nosaltres, el grup de cristianes i cristians d’ICV que signem aquest escrit, creiem que, davant la realitat de l’avortament en el nostre país, la llei que en aquests moments s’està intentant promoure des del nostre partit juntament amb altres forces polítiques, és una resposta sensata a les necessitats de la nostra societat, i no es contradiu amb el conjunt de valors que hem après de Jesús i amb la seva manera de mirar les persones i els seus problemes. En el fet de l’avortament es dóna un conflicte seriós de valors. La solució que es vol proposar per mitjà d’aquesta llei –sempre i quan vagi unida a la potenciació eficaç i decidida dels mitjans educatius i socials de què hem parlat al principi, de cara a evitar al màxim, precisament, que calgui fer-ne ús– creiem que és una bona resposta."També a la revista FocNou vaig trobar altres opinions d'inspiració per reflexionar: "L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament. Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país.A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència. A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. Aquesta vinculació única entre dues vides fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa"El que està clar doncs, és que no és un tema fàcil i menys per pendre-s'ho amb la senzillesa amb la que s'ho prenen alguns "esquerranosos".

Comentari d'un company de classe: No tens raó. El tema és molt fàcil, abortament lliure i gratuït. Punto pelota. No hi ha més, la vida no és més que la conseció d'estimuls cap a un ser format per un esquelet, un organ, un sistema nerviós,organsm, pells, etc. Realment la vida es pot començar a dir que és vida quan existeix la mateixa raó de la teva propia existència i per tant no considerare mai vida un ésser sense capacitat natural. No afirmo nni vull fer-ho que l'abortament sigui posible durant als nou mesos, a no ser en cas de problemes en la mare o en el feto. Pero el que realment es digne de ser observat és el fet que se li dóna a les gilipolleces escrites per cuatre alcoholics fa més de dos mil anys. La moralitat és un invent per evitar que la nostreb vida sigui completa, i per tant no és una bona elecció triar-la és molt millor educar-la i crear-la a partir del propi esperit de la persona. El que vull dir realment és que no hi ha res per sobre del dret de la vida. Però no tot el que produeix l'home ha de ser vida. Ja que Deú no existeix.

Comentari d'una altra companya de classe: Ei Joan! crec que per una vegada estic d'acord amb tu. Però jo crec sobretot, que mereix un debat, més enllà d'aspectes metafísics de si es creu en Déu o no, perquè té un impacte social i no és quelcom que es pugui prendre a la babalà!
En Marc Pérez aquest que veu les coses tan fàcils, com diu ell de "punto pelota" ... Llegeix-ne mésés que no deu reflexionar gaire si no hi pot veure la complexitat i transcedència de la qüestió...Per ell, les coses deuen ser blanques o negres, i ja està, sense veure matisos. Però vaja, la ignorància ja se sap que és atrevida! A més de no dir que és força autoritària la postura de dir "punto pelota", perquè el debat sempre és sa, i dir que el tema és molt fàcil i que per tant "punto pelota" és clarament un postura d'una persona que no pot ser res més que una persona despota i autoritària!
Joan Gil: No diré res de les tonteries que dius d'en Hayek perquè ja veig que no el deus haver llegit mai, i que si l'has llegit no l'has entès. Suposo que l'afirmació que fa sobre ell l'has tret dels apunts d'Hisenda... Però si vols un dia t'explico què va pensar, i veuras que no és un dimoni amb cua que vulgui la injustícia... Titllar als altres d'enemics i de "dolents" és molt típic dels cristians! hehehe :)

Contestació: Merci Laura. I segurament sabràs més tu de Hayek que jo (la liberal ets tu xD). No nego que els neoliberals pensin en el bé comú, ni els comunistes, ni els feixistes com Hedilla, etc. En canvi en XSiM si que diu que hi ha persones dolentes que tenien bones intencions (referint-se als marxistes). Simplement volia dir que més enllà del debat estèril ... Llegeix-ne méshi ha drames i que no es pot tractar de forma dogmàtica i sense entendre el patiment de les persones així com entendre que cada política pública influeix en l'autonomia personal, alguns cops, de forma negativa. Us sona el paternalisme d'estat? (en sóc un gran crític). La meva religió és una cosmovició del món, una part de la meva filosofia de vida i un complement argumentari; mai una limitació diàlectica o científica. Les que avorten cal solidaritzar-se perquè és un drama però no acceptar -com a mínim jo- que això hagi de ser el recurs comú ni que estigui normalitzat. Hi ha altres maneres (no és l'últim recurs?).

Comentari d'ell: Les coses sempre son blanques i negres, els matissos no existeixen, només es l'adoptació cobarda de les dues opcions valides. El debat és sa, però les qüestions s'han de pendre dins dun posicionament lògic i racional i aquest és el meu qüestionament i per tant el defensare per sobre de tot, perquè l'ignorancia és un dels mals endèmics d'aquesta societat del qual jo fa temps que m'en vaig lliurar.

Comentari d'un altre company de classe: No sé jo si t'has lliurat gaire de la ignorància xD. Primer de tot hauries de mirar una mica la teva ortografia xD. Després, afirmar l'avortament lliure i gratuit és una mica exagerat, més que re pq quan l'òvul i el bitxito es junten, allò ja és vida..i ella no es pot defensar ni la mare és qui per decidir per ell... El tema és molt més complex que dir "Avortament lliure i gratuit". Que passa, si no dius això, no ets progre? xD

Comentari d'ell: Primer de tot. No hi han faltes ortogràfiques, el problema es que escric en egarenc, si no el coneixes no ... Llegeix-ne mésés el meu problema, tinc la llibertat necessaria per escriure amb l'idioma que jo vulgui. Després, s'hauria de mirar que entens per vida, en el meu sentit quan l'espermatozou (som grans per dir-li bitxito), fecunda l'òvul, esdevè un model de vida conegut com a parasitari, és exagerat, però és aixi, és un ésser que s'alimenta gràcies a un altre. I en el meu món no decideix el paràsit qui decideix abandonar l'hosté, sinò que és l'hoste que ho decideix. Però bueno tota vida és sagrada i se li ha de consultar a tot el que s'alimenta, per tant si algun dia tens ladilles, abans d'afeitar-te le pél púbic pregunta-li a elles si estan d'acord amb que les matis. XD I no per necessitat de ser progre dic aquestes coses, sinò que és l'esdeveiment d'un anàlisi racional de tots els factors sobre quelcom que hem resukti interessant, sent diu opinió propia, ningú hem diu el que haig de dir o pensar.