L'avortament mereix un debat

Els cristians progressistes, els cristians d'esquerres

Els qui som cristians i catòlics i alhora progressistes i d'esquerres no hem de tenir cap mena de complicació moral o ideològica en exposar que per damunt de tot debat; sempre hi ha el dret a la vida, i per tant, -cosa indisoluble- a una vida digne. Vida digne que condueix a acabar amb la violència tal i com el director de la Escola de la PAU de la UAB va dir fa uns mesos a una revista del campus. Precisament per això defensem la ideologia d'esquerres perquè la ideologia neoliberal (ha) justifica(t) la guerra (tant si és contra el terrorisme, com contra els palestins), usa l'odi cap als que ens són diferents (racisme, homòfobia) o no li importen les desigualtats i injustícies socials que considera "lleis naturals" (Hayek).

De la complexitat del debat, i de la diversitat de drames

Davant un tema tant seriós com aquest i tant personal, íntim i dramàtic cal cura i evidentment llibertat d'expressió. Un tema que la esquerra -parlant en genèric- ha gestionat de la pitjor forma amb un Sí a l'avortament lliure i gratuït com si es tractés d'un dret a universalitzar. Darrere d'alguns d'aquests casos hi ha autèntics drames com violacions que s'han de tractar de forma humana més enllà d'impediments teològics. No obstant això, el pendre's el debat a la lleugera i estar encadenat a la opinió d'alguns lobbies socials que han confós la llibertat amb altres coses que no tenen res a veure; és un problema greu. El debat té molts àmbits: legal, moral, ètic, personal, religiós, ideològic, científic, humanista, ... i dintre dels catòlics progressistes hi ha diverses opinions entre les quals en destaco tres.La opinió de l'alcalde de Lleida del PSC expressant que estava en desacord amb la nova llei de l'avortament perquè no solucionava el problema. JEV va demanar-li que es fes del PP. No sé amb quin dret... A part de que no vaig trobar descavallada la seva opinió, crec que no calia estigmatitzar tant una opinió personal. De seguida vaig demanar la opinió als companys del partit que penso votar a les Europees, sobretot, a Josep Lligadas, qui du Cristians i Cristianes d'ICV perquè m'informés sobre la postura dels catòlics i protestants d'ICV. Aquest n'és un resum:"L’avortament voluntari no és cap cosa bona ni desitjable. És un mal. Ho és perquè, independentment de les posicions diverses sobre el moment en què s’inicia la vida i sobre quan comença a existir una persona, sí que és cert que amb l’avortament s’interromp un projecte humà que de per si és valuós i mereix ser protegit.""Nosaltres, el grup de cristianes i cristians d’ICV que signem aquest escrit, creiem que, davant la realitat de l’avortament en el nostre país, la llei que en aquests moments s’està intentant promoure des del nostre partit juntament amb altres forces polítiques, és una resposta sensata a les necessitats de la nostra societat, i no es contradiu amb el conjunt de valors que hem après de Jesús i amb la seva manera de mirar les persones i els seus problemes. En el fet de l’avortament es dóna un conflicte seriós de valors. La solució que es vol proposar per mitjà d’aquesta llei –sempre i quan vagi unida a la potenciació eficaç i decidida dels mitjans educatius i socials de què hem parlat al principi, de cara a evitar al màxim, precisament, que calgui fer-ne ús– creiem que és una bona resposta."També a la revista FocNou vaig trobar altres opinions d'inspiració per reflexionar: "L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament. Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país.A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència. A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. Aquesta vinculació única entre dues vides fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa"El que està clar doncs, és que no és un tema fàcil i menys per pendre-s'ho amb la senzillesa amb la que s'ho prenen alguns "esquerranosos".