Del bloc sobre la meva facultat: El nostre Degà, Heribert Barrera, l'entranyable Enric Canela, ... Reagrupament trencarà el sistema de partits català?
Carretero és un ex-conseller del primer tripartit. Cal fer memòria històrica. Ell també en va ser partícep sinó fos perquè va fer unes declaracions impresentables i el van fer fora des de presidència. RCat, al inici era una corrent interna. Minoritària per cert. Però no molt mal valorada per certs mitjans catalanistes. Volia "reagrupar", lo qual comportava unitat però també voluntat d'esdevenir quelcom més que una corrent interna d'ERC. Quan va perdre, i el tàndem Carod-Puigcercós no va ser prou llestos per canalitzar els seus fidels amb càrrecs en el Consell Nacional, etc. Llavors va utilitzar la "bomba mediàtica" i el discurs fàcil (jo sóc bo, vosaltres uns traïdors), força populista (un vici dels polítics). Criticar -sobretot, amb tanta claredat i contundència- aquesta opció de coalició governamental com és el tripartit, em sembla un xic estrany i vinculat a un context favorable per a la seva associació / partit. RCat usa la desafecció i el català emprenyat per apostar fort per un canvi radical. Busca Ítaca. Busca una esperança, i és que falten líders i ideals. L'esquerra, orfe de nous models i nous discursos i nous líders que facin vibrar la societat (a tot Europa); el discurs nacionalista pren partit. Desesperació i desorientació duen a discursos clars i contundents en una idea, però també força buits de projecte i molt ambigus en els temes que poden provocar menys unitat. Molta abstenció i poc sentiment partidista entre la població, duen a noves opcions a tenir una oportunitat. Carretero creu que aconseguirà aglutinar tots els independentistes. Estat Català, encara existeix, i diu exactament el mateix. Tots sabem quants anys té. Carretero també exposa que deixaria el primer de la llista a Joan Laporta si això ens donés la independència. Ho sigui, es visualitza davant l'opinió pública com un patriota, un treballador pel país per sobre dels interessos personals. Del que no hi ha. O almenys és aquesta la impressió que ens vol donar. Pel que es veu, analitza força bé la realitat del carrer. Sap que la nova idea (amb l'independentisme transversal no n'hi havia prou per enganxar el personal) de "regeneració política" sona molt bé. És un partit per a la classe mitjana, que usa molt bé les TIC al ser una organització política nova i amb pocs recursos. Utilitza en la seva presentació (amb prèvies declaracions contundents contra ERC) el "ganxo" dels"convidats" (tots els blocaires podíem anar a l'Assemblea constituent per omplir la sala i com un ullet a que parlin bé d'ell des del món digital català, des de la Catosfera, des dels blocaires d'aquí). A mi em diverteix RCat. Com més serem, més riurem. Com més pluralitat, millor. No obstant, no me'n fio de Carretero, ell era "d'Esquerra", però no "d'esquerres". El seu projecte d'Estat Català no serà pas neutral; tirarà cap a la dreta, cap al seu reconegut neoliberalisme. Però una altra sacsejada -la primera fou Partido de la Ciudadania- al sistema de partits català no aniria pas malament.
Carretero és un ex-conseller del primer tripartit. Cal fer memòria històrica. Ell també en va ser partícep sinó fos perquè va fer unes declaracions impresentables i el van fer fora des de presidència. RCat, al inici era una corrent interna. Minoritària per cert. Però no molt mal valorada per certs mitjans catalanistes. Volia "reagrupar", lo qual comportava unitat però també voluntat d'esdevenir quelcom més que una corrent interna d'ERC. Quan va perdre, i el tàndem Carod-Puigcercós no va ser prou llestos per canalitzar els seus fidels amb càrrecs en el Consell Nacional, etc. Llavors va utilitzar la "bomba mediàtica" i el discurs fàcil (jo sóc bo, vosaltres uns traïdors), força populista (un vici dels polítics). Criticar -sobretot, amb tanta claredat i contundència- aquesta opció de coalició governamental com és el tripartit, em sembla un xic estrany i vinculat a un context favorable per a la seva associació / partit. RCat usa la desafecció i el català emprenyat per apostar fort per un canvi radical. Busca Ítaca. Busca una esperança, i és que falten líders i ideals. L'esquerra, orfe de nous models i nous discursos i nous líders que facin vibrar la societat (a tot Europa); el discurs nacionalista pren partit. Desesperació i desorientació duen a discursos clars i contundents en una idea, però també força buits de projecte i molt ambigus en els temes que poden provocar menys unitat. Molta abstenció i poc sentiment partidista entre la població, duen a noves opcions a tenir una oportunitat. Carretero creu que aconseguirà aglutinar tots els independentistes. Estat Català, encara existeix, i diu exactament el mateix. Tots sabem quants anys té. Carretero també exposa que deixaria el primer de la llista a Joan Laporta si això ens donés la independència. Ho sigui, es visualitza davant l'opinió pública com un patriota, un treballador pel país per sobre dels interessos personals. Del que no hi ha. O almenys és aquesta la impressió que ens vol donar. Pel que es veu, analitza força bé la realitat del carrer. Sap que la nova idea (amb l'independentisme transversal no n'hi havia prou per enganxar el personal) de "regeneració política" sona molt bé. És un partit per a la classe mitjana, que usa molt bé les TIC al ser una organització política nova i amb pocs recursos. Utilitza en la seva presentació (amb prèvies declaracions contundents contra ERC) el "ganxo" dels"convidats" (tots els blocaires podíem anar a l'Assemblea constituent per omplir la sala i com un ullet a que parlin bé d'ell des del món digital català, des de la Catosfera, des dels blocaires d'aquí). A mi em diverteix RCat. Com més serem, més riurem. Com més pluralitat, millor. No obstant, no me'n fio de Carretero, ell era "d'Esquerra", però no "d'esquerres". El seu projecte d'Estat Català no serà pas neutral; tirarà cap a la dreta, cap al seu reconegut neoliberalisme. Però una altra sacsejada -la primera fou Partido de la Ciudadania- al sistema de partits català no aniria pas malament.
Article interessant: Reagrupament, una valoració personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada