Més enllà del finançament

Tothom té dret a debatre allò que consideri més rellevant o d'allò que cregui convenient i pertinent fer-ho perquè és d'actualitat o interessant iniciar-ne unes reflexions. Això ho podem fer tots al carrer, a casa nostre, al passadís de la facultat o al bar. Ara; la opinió pública es confecciona a través dels mitjans de comunicació de masses. I aquests només parlen d'una cosa, tant en articles d'opinió, com en Editorials, com en les mateixes notícies. I la majoria, com era previsible, amb simpaties polítiques; intentant qüestionar només aquells als quals els accionistes del mitjà no són aliats dels seus interessos. Per això, en ocasions hem vist canvis de camisa, també en les editorials d'alguns diaris quan hi ha canvis de govern. "Qui paga, mana"; desgraciadament és una realitat per a molts. Doncs aquestes editorials no paren de parlar del mateix: del finançament. I la veritat, és que em cansa. I ho volia expressar. A més, molts diaris digitals (singulardigital, tribuna, e-notícies, crònica, directe.cat, la directa, vilaweb) subvencionats, alternatius o "independents" també han apostat per aquesta deriva. I els blocaires estan entusiasmats amb aquest tema. La majoria d'opinòlegs i blocaires critiquen "la classe política que ven Catalunya per quatre rals". A part de que m'agradaria veure'ls a tots ells en la mateixa situació, intentant governar de forma seriosa i responsable i alhora intentar tenir un paper en aquest món polític cada cop més multinivell, més fragmentat, més burocratitzat, amb elits més tancades i amb mil grups de pressió al seu darrere. Però anem al tema. El finançament. Sabeu l'única notícia que m'ha semblat interessant més enllà de l'autobombo o de la postura de broma (en el sentit que és incoherent amb la seva trajectoria de peix alcove) de CiU? Una mena de reportatge sobre com es podrien destinar aquests diners. Molt interessant. Ara si que parlem en el llenguatge dels treballadors. Servirà per més polítiques socials? Servirà per eixugar el dèficit de la sanitat pública catalana? Debats que són prou interessants i importants per al benestar de la nostra ciutadania i pel progrés del país (aquell del qual tant se'n preocupen els nacionalistes). L'únic partit que ha començat a tocar aquests temes ha estat ICV. Increïble pensaran? No. És el que fa des de sempre, més enllà de debats categòrics, que no ens duen enlloc, altament partidistes, pesimistes o "debats de luxe" (aquells que es poden permetre els que tenen les necessitats cobertes). Ara, la Rahola (que és una parodia de si mateixa), no està d'acord. ICV són uns kumbayàs. Això si, són els únics que més enllà de la societat civil, el peix alcove, Convergència, l'espanyolisme, la moderació, el patriotisme, ...; és preocupa per allò important i que fa gran al país. Els serveis socials.

Diuen que els polítics no parlen el mateix llenguatge que la gent del carrer. El mateix passa amb els mitjans de comunicació de masses, i sobretot amb els seus opinòlegs. Això si, aquests semblen més seriosos, tenen més prestigi i se'ls don més rellevància intel·lectual de la que realment es mereixen.