EUA. Més del que realment és.

EUA és la potència hegemònica en relacions internacionals. És el primer estat que intervé de forma oficial o més discreta en la resta d'estats del món, saltant-se la sobirania d'aquests, en pro dels seus interessos econòmics. O millor dit, dels interessos econòmics de les classes dominants nord-americanes. És el pol que defineix el sistema internacional. El punt neuràlgic. No obstant això, sempre he pensat que una cosa és la potencialitat i l'altre l'ús d'aquesta. EUA entraria dintre dels estats que l'han usat al màxim; sobretot en termes militars. En canvi, Xina, durant molts anys ha estat un estat amb grans potencialitats que no ha usat al màxim. Per això li deien la "Vella Dorment". Altres països també serien bons exemples. Sobretot, aquells que han rebut cops militars orquestrats des del Pentàgon i la CIA. Sobretot aquests.

Els Estats Units doncs, són l'estat més important del món i no és menys cert atribuir-li la victòria ideològica, de model d'estat, d'economia i de societat. Va guanyar la batalla a la Unió Soviètica. Sempre he cregut però, que la ment és tant poderosa que ens pot desdibuixar la realitat empírica. I que podem creure'ns qualsevol cosa. I que podem donar-li més valor, més importància, més rellevància a una cosa que no en té tanta. EUA per exemple, està sobrevalorat. Els criteris més racionals i científics ens ho podem demostrar. Amb això no vull dir que els EUA no hagin estat el país que més constantment ha usat el terrorisme d'estat a Amèrica Llatina. Tampoc voldria negar la seva importància a nivell internacional. Ni tampoc voldria donar supremacia científica als meus criteris. En podríem usar uns altres i sortiria un altre resultat; però a partir dels que usaré podré concloure això: que els EUA estan sobrevalorats tant per la narrativa dominant, com pels mites que l'envolten com per les xifres econòmiques. Tot i això, no podré negar que continua sent l'Imperi.

Malauradament pels EUA, la Xina (i l'IBSA) s'han despertat. I un món multipolar se'ns pot obrir aquestes properes dècades si els EUA no tornen a usar la seva potencialitat al màxim. I sobretot, -i m'he en descuidat de dir-ho anteriorment- no l'usa sota formules de fer política gens ètiques. Ja que en part, aquesta és la clau de la hegemonia internacional dels EUA. La seva poca ètica i moral. Ho sigui, que se salta els drets humans i el dret internacional públic sempre que ho considera positiu pels seus interessos.

El que voldria doncs, és expressar que en alguns aspectes l'hem sobrevalorat. EUA és menys del que ens imaginem. I en canvi, d'altres països que no han usat tota la potencialitat que tenien, els hem menytingut en les nostres gràfiques i rànquings analítics del mapa internacional.

Em disposo doncs, a acabar amb molts mites.

La majoria de recursos naturals, font de riquesa, se situen als països del Sud, als estats subdesenvolupats. Aquests estats han estat constantment espoliats pels estats rics. La utopia del comerç just està lluny de realitzar-se; per desgràcia. A Cuba, per exemple, hi ha menys analfabetisme dels Estats Units d'Amèrica (dades de les NNUU). Tot i això, EUA per la opinió pública internacional és un país ric. Primer hauríem de debatre que volem dir quan parlem de "desenvolupament". Per mi ho és en termes de l'IDH i no del PIB però en canvi en la narrativa dominant és el PIB. I en això, EUA hi surt en molt bona posició. Tots sabem les mentides del PIB, o millor dit, les realitats que pot amagar: les desigualtats socials i la gran concentració de capital per part d'uns pocs. Valorar el desenvolupament així és fer un flac favor a l'anàlisi social. A Cuba hi ha menys mortalitat infantil que als EUA. Si vaig prenent Cuba com a exemple és per generar controversia, per generar reflexió. No usaré els països nòrdics. No trencaria doncs, amb tòpics; els podria estar regenerant.

Continuarà després de les vacances.