dissabte, 28 de febrer del 2009

La entrevista sencera de Regió 7

DADES PERSONALS

-Nom complet.

Joan Gil Oliveras.

-Edat.

20.

-Lloc de naixement.

Manresa.

-Carrera.

Ciències Polítiques i de l’Administració a la UAB.

-Centre on vas fer el Batxillerat.

Lacetània (Manresa).

-Viatges (si has fet o vols fer, per exemple, un Erasmus o alguna cosa similar).

Normalment viatjo al juliol amb l’Esbart Manresà a Perpinyà per unes Jornades de Catalanitat. També viatjo durant les vacances amb la meva família, normalment per Espanya. Tinc pensat fer un Màster de Gestió Pública lluny de l’estat espanyol però això encara ho estic pensant.

-Lloc de residència durant el curs.

Manresa.

-Com vas a la teva facultat? (transport públic, cotxe particular, caminant...). Caminant de casa meva fins a la estació de Renfe Rodalies de Manresa, que em du a Estació de Sabadell Centre, d’allà vaig caminant fins a l’estació de FGC de Sabadell Rambla que em du fins a la UAB. Des de la estació fins a la facultat són cinc minuts.

-Telèfon de contacte (IMPORTANT).

938740303.

QÜESTIONARI

-Perquè vas escollir aquesta carrera? (especificar si era o no la primera opció)

Per vocació i per formació com a ciutadà. Sobretot per aprofundir en les temàtiques i debats polítics més teòrics i clàssics. Si fos per les sortides laborals o per un interès i necessitat molt gran de tenir una ocupació laboral; no estaria fent aquesta carrera. Tot i això quan la vaig escollir ja sabia que faria alguna cosa més que Polítiques a la UAB. Ara, a 3r de la carrera, encara estic debaten com complementar els meus estudis de llicenciat quan acabi la llicenciatura: Periodisme? Màster en Gestió Pública? Sociologia? Encara no ho sé.

Realment la vaig escollir en primera opció l’últim dia que em podia matricular. Estava dubtant si fer Geografia, però ja tenia clar que si els meus pares estaven d’acord (ja que ho paguen en definitiva ells) escolliria el que realment volia estudiar. Vaig escollir bé.

-Què volies ser de petit/a?

Moltes coses. Capellà, espia del CNI, etc.

-Quines són les teves inquietuds/gustos musicals?

Menys els sons més estridents no tinc gaires preferències, tot i que el pop, el jazz i el folk potser són les meves preferències musicals. A casa, he escoltat molt Clàssic i molta diversitat de música, potser per això, no puc contestar-t’ho de forma molt limitada..

-T’identifiques amb alguna tribu urbana?

No crec amb les tribus urbanes, no crec amb els cànons socials, no crec amb la moda, no crec amb aquests interessos socials per convertir-nos en còpies. Cada ésser humà és únic. Com a mínim, deixem en aquest món tant poc seriós que la personalitat es ressalti per sobre de la mediocritat.

-Com definiries la teva manera de vestir?

Vaig amb allò que em sento més còmode, però tampoc m’hi fixo gaire. Sóc molt crític amb anar de botigues com si fos oci, no nego que pugui ser entretingut; però a mi no m’entreté. M’amarga. Però si la pregunta es refereix altre cop ha si segueixo una moda, doncs, segurament, ja que les botigues convencionals segueixen aquesta moda. Per desgràcia no disposo de temps per buscar roba del comerç just tot i que tampoc hi ha gaire oferta.

-Quins interessos socials tens? (si col·labores amb alguna ONG, si formes part d’alguna associació, si balles en algun esbart o similar, si fas de voluntari...)

Ballo a l’Esbart Manresà. Formo part de forces organitzacions socials (en el seu cens) però realment només participo activament en unes quantes: en la plataforma Joves pel Territori, en l’Associació d’Estudiants Progressistes i en la Assemblea d’estudiants de la facultat com a representant d’estudiants a la Junta de Facultat.

-Creus que és veritat que els estudiants van molt de festa i estudien poc?

Diuen que tot tòpic, generalització, reduccionisme i prejudici té una part de veritat. En aquest cas, la excepció confirma la regla. Primer, hauríem de debatre que és estudiar. Després hauríem de contabilitzar les hores que ens passem els joves sortint de festa. Si ho comparem amb els nostres pares, la cultura de l’oci ha significat més hores de lleure. Però pel que jo sé, s’estudia el mateix. És més una excusa de certs sectors socials per desprestigiar la joventut. Alguns d’aquests la volen convertir en una massa manipulable, infantil i mediocre; i per això diuen aquestes mentides. Van molt de festa. Segurament. Estudien poc. No pas. Tant com abans, o potser més. Jo conec molts estudiants autènticament brillants. Alguns potser no estudien durant els exàmens, però si al llarg de la seva vida d’una forma més o menys visible.

-Les nits dels dijous solen ser nits universitàries, surts de festa?

Si, però precisament no els dijous. Menys en alguna ocasió a Sabadell a la zona Hermètica amb els amics de la universitat, els dijous no són els meus preferits per sortir. L’endemà hi ha classe.

-El ‘botellón’, que surt més barat, és habitual en les festes universitàries?

És més que habitual. El problema és quan això es converteix en la única forma d’oci.

-Hi ha gent que pren droga a la teva facultat? (ja sigui per a divertir-se o per aguantar tota la nit estudiant) Què en penses?

Si. Alguns ja s’han adonat que no els du a enlloc.

Què en penso? Que és la seva llibertat personal, la personalitat de cadascú i la seva consciència el que l’ha de conduir a prendre’n o no prendre’n; però que els amics també estem per avisar dels perills quan algú/na no és prou conscient del que fa. Evidentment les drogues no solucionen res, ans al contrari, donen problemes. Als qui les prenen, i també a les persones que envolten aquells/es qui les prenen.

-Practiques algun esport?

Lamentablement no. Sóc d’aquell grup de joves sedentaris. Tot i que el fet de ballar en un esbart es podria considerar esport... i per tant, si que en faig.

-Participes en les activitats culturals del teu poble o ciutat? (festes majors, carnavals...)

En totes aquelles en les que participa l’Esbart Manresà: Fira Mediterrània, Fira de l’Aixada, Cavalcada, etc.

-Què en penses de l’actual crisi?

Que hi ha moltes explicacions però que les solucions venen donades pels qui ens han dut a aquesta crisi, i que per tant, no anem cap a millor en termes econòmics i laborals.

Hi ha l’explicació més liberal: algunes persones s’han comportat molt ambiciosament, i amb actituds que ratllen la legalitat (com si aquesta existís en el mercat internacional!).

Hi ha l’explicació més present als mitjans: la economia real ha estat substituïda per una economia especulativa molt poc estable i segura.

Hi ha l’explicació política nacional més irresponsable: la culpa és dels actius tòxics als EUA; és normal que ens afecti a Europa ja que la economia està internacionalitzada.

Hi ha l’explicació dels teòrics social demòcrates que han estat adormits i submisos a les dues onades neoliberals que han comportat la crisi: el mercat s’ha de regular per l’Estat.

Hi ha l’explicació que donen els savis de la història com Karl Marx el qual va explicar que els bans endeutarien els seus clients fins arribar a una fallida per la seva lògica incansable d’acumulació del capital. Les crisis són les contradiccions del sistema econòmic capitalista quan es posen de manifest. Plató que era defensor del mercat, va exposar que si el diner no s’usava per la seva funció (intercanviar béns per cobrir necessitats), el mercat no tindria sentit. El que ha passat en aquesta crisis és que el diner s’ha usat per acumular capital no per fer-lo circular per intercanviar béns, sinó per intercanviar accions, economia de futur, economia especulativa.

Jo penso que ja està bé de crear l’anarquia que comporta aquest sistema. Cal prioritzar el cobriment de les necessitats bàsiques, i després parlar de negoci, de mercat, etc.

-Creus que afectarà el teu futur?

Si està afectant la economia mundial, evidentment, també ens afectarà a tots. Ja bé sigui per la feina, pels impostos, pels serveis públics, etc. Afectarà negativament, tot i que tinc la creença que la humanitat progressa en la seva història; i per tant, crec que els canvis que comporti aquesta crisis (espero que hi hagi canvis!) seran en positiu però molt a llarg termini si aconseguim superar-lo i assolir un veritable Socialisme.

-Com veus el teu futur?

Tant bé com el meu present. O almenys això espero.

El meu futur més immediat és continuar estudiant. Continuar ballant a l’Esbart Manresà, i treballant pels estudiants al sindicat d’estudiants i allà on pugui. El meu futur personal, familiar i social espero que continuí sent tant positiu com ara.

-Quines inquietuds polítiques tens?

M’agradaria participar activament en la construcció del programa polític d’esquerres internacionalista del futur. Del Socialisme en llibertat. Crec que és un bon projecte que encara ningú ha aconseguit adaptar-lo a la realitat i fer-lo sòlid teòricament i en la seva aplicació real. A més, crec que és un bon moment per construir un nou ideal. El problema que trobo és la pròpia societat que està adormida i potser no està preparada per construir la societat socialista. Que hauria d’acabar amb els problemes mundials: Canvi Climàtic, Guerra, pobresa i malalties infeccioses. I amb els problemes nacionals: la precarietat laboral, la degeneració del sistema de valors i el desmantellament de l’Estat del Benestar.

-Què en penses dels polítics actuals?

Hi ha de tot. La corrupció ha existit sempre. Existeix en la pròpia societat quan pagues un servei sense declarar a Hisenda. Depèn primer de tot de quina posició política tingui, dels seus escrúpols i de les seves companyies. Com més amunt menys possibilitat de trobar polítics honrats ja que el pastís és més gran i la forma d’arribar-hi és més lletja. Però de debò, hi ha de tot. Si no fos així, malament.

Al cap i a la fi això no és tant important. El que li ha de preocupar a la meva generació és no caure en els seus errors i donar exemple per crear la nova classe política. Més que res, perquè hi ha una campanya per desprestigiar el sector públic; i és cert, que els polítics d’alt standing no hi ajuden gaire amb els seus escàndols. Escàndols que apareixen quan els seus mitjans de comunicació afins volen crear campanyes contra el partit competidor.

-I de la política en general?

No es pot oblidar que la política forma part de la societat i de les seves institucions comunes. Que prové de la pròpia xarxa social. I que es deu a ella.

No cal recordar que la política és necessària per la resolució dels conflictes comuns. Però potser si que cal recordar que la política la fem cada dia tots, en una manifestació, en un article d’opinió, al dirigir-nos en català a un immigrant en la peixateria, etc.

-‘Els universitaris són els líders del futur’. Què en penses d’aquesta afirmació?

Què és una possibilitat, tot dependrà dels propis universitaris. Fa un temps una professora de la facultat de Psicologia ocupada, em va dir que recolzava les reivindicacions estudiantils perquè creia que la joventut universitària érem el futur, que estàvem molt implicats i que no volíem que ens prenguessin més el pèl. I que la Universitat és el lloc per construir aquesta èlit intel·lectual i social. Tot i que tota aquesta avantguarda no crec que hagi de venir de la universitat, en bona part espero que així sigui.

Tampoc esperem que els universitaris siguin la solució a tots els nostres problemes. Hem de pensar que serem la primera generació que viurà pitjor que els nostres pares. Per tant, necessitarem una resposta conjunta intergeneracional.

FOTO

-Enviar una foto recent (si pogués ser en algun indret de la facultat o del campus, millor) i especificar el peu de foto (per exemple: Tal persona al bar de la Facultat de Lletres).

Joan Gil Oliveras amb companys del sindicat AEP que també són membres del CJC / Joventut Comunista. A la Plaça Cívica de la UAB, durant la Festa de Sant Jordi del 2008. Fotografia del servei de l’Edifici d’Estudiants.


.

a)parleu anglès? creieu què és important parlar anglès avui en dia? altres idiomes?
b)esteu conscienciats davant el canvi climàtic? recicleu a casa vostra o al pis? creieu que la vostra generació està conscienciada amb el medi ambient?


a. Entenc l'anglès que he aprés al sistema educatiu públic, i degut a la deficiència del sistema públic; també al que he après en diverses acadèmies d'anglès. Ho sigui, un anglès molt bàsic. Tinc un títol d'expressió però encara no he aconseguit tenir la valentia de presentar-me al First Certificate. És important parlar anglès. Si. Per riquesa lingüística, per turisme, per temes laborals, etc. És la llengua internacional, juntament amb el castellà. I potser ho serà el xinès. Però com encara Espanya està a les antípodes de coneixement d'anglès, el xinès no està al nostre abast. Encara no tenim un sistema públic d'educació amb un anglès de qualitat, amb professors molt formats, i amb interès social (familiar, escolar) pel tema. Ni és prioritat per la Administració, tot i que ha millorat la situació molt considerablement. La resta de llengües llatines són fàcils de comprendre com l'italià, perquè els catalans al saber castellà i català ja tenim mitja feina feta. Tot i això, és recomanable saber algunes frases en francès ja que és de respecte i molt valorat pels francesos, que són molt seus.

L'anglès a més, s'està convertint amb una nova divisió de classes socials: els que en saben (i van a classes particulars) i els que no en saben (i han anat a la pública). Té relació amb els que tenen molts recursos econòmics i els que en tenen menys però també és una qüestió de prioritat familiar.

b. Si. Formo part de Joves pel Territori que és una plataforma ecologista, i sempre que puc firmo o vaig a conferències ecologistes. Ecologistes en Acció i Grenpeace són organitzacions socials exemplars per mi. A casa meva reciclem i molt bé. El meu pare és molt conscient de la temàtica, i sempre exposa que si no es comença per les coses del dia a dia, no canviarà la situació de degradació medi ambiental. La meva mare i ell alguns cops tenen debats sobre què ha d'anar a cada contenidor, temes que molts cops debaten experts per la televisió! Però com tothom, encara ens fa falta fer molt. No som malgastadors, no utilitzem gaires productes d'un sol ús, donem la roba usada a ONGs, etc. Fem el que podem.
Una cosa és estar conscienciats, i l'altre és fer cas de la consciència. El primer, és un èxit dels ecologistes (considerats fa dècades com a radicals catastrofistes); el segon, és un repte per la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada