Debat iniciat al facebook del bloc.
Joan Gil Oliveras
No entenc perquè la religió no és part de la recerca de la felicitat quan precisament dona una explicació a la trascendència de l'existència humana que és una qüestió que depèn el moment i la persona du a moments d'infelicitat. Tampoc entenc perquè el marxisme que busca la llibertat a través de l'abolició de l'opressió i el despotisme, no entra dintre de la teva definició del que t'agrada i el que busques en el que anomenes "món terrenal" (és teva la separació dels dos móns: terrenal i celestial; i en canvi, lliga força amb la tradició religiosa catòlica). Tampoc entenc perquè trobes malament creure en utopies, quan qualsevol idea (tant si es vol o no dur a la pràctica) és això, una "idea", i quan es vista com a positiva i molt recomanable, com un "ideal". Trobo que estigmatitzes conceptes, opcions, ... en una altra forma de dogmatisme científico-terrenal-material.
Joan Gil Oliveras
Jefferson sobre els bancs: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl7wWpQ7QrsJvOdwiEWCOHNu8tNzq2j8_v3npUOEO5pN_nATaNGS53A4mp-pS9IjyDf5_BWN3MA_1V4pOHDZfEfTGe68VXq-xLe7MKo6K0BQU5W6Ehjxze4t4eBuw1JuZGtaDR0ChxGyg/s1600-h/Thomas+Jefferson.jpg
Joan Gil Oliveras
Thomas Jefferson parla de drets "sagrats"... No sé si ho recordes, però diria que la Constitució dels EUA es basava en els drets inalienables (en lògica religiosa).
Joan Gil Oliveras
Jo sóc marxista i cristià i de moment que jo sapiga ningú s'ha queixat de mi pel tema imposicions. Ans al contrari, m'han agraït que tot i l'eròtica del poder i oportunitats donades, hagi sigut conseqüent amb el que penso: que és no imposar, però si convèncer. Sóc realista, i sé que els models de pensaments (think thats) ens "convencen" d'un model, i jo vull fer el mateix com tothom. O no donem consells? I a vegades (no sempre) bé que van; oi? Jo conec molta gent que aposta per una societat ideal (com podria ser un falansteri on per cert, tothom té múltiples llibertats) i en canvi no imposa res. Jo crec que això depèn de cada persona, més que de cada ideologia. A vegades no ens adonem que la persona és la responsable dels seus actes, i que la ideologia és un convenciment, grup d'ideals o motivacions per l'acció social que sense el caràcter subjectiu de cada persona són res. En resum, conec liberals que volen imposar el seu liberalisme econòmic.
No entenc perquè la religió no és part de la recerca de la felicitat quan precisament dona una explicació a la trascendència de l'existència humana que és una qüestió que depèn el moment i la persona du a moments d'infelicitat. Tampoc entenc perquè el marxisme que busca la llibertat a través de l'abolició de l'opressió i el despotisme, no entra dintre de la teva definició del que t'agrada i el que busques en el que anomenes "món terrenal" (és teva la separació dels dos móns: terrenal i celestial; i en canvi, lliga força amb la tradició religiosa catòlica). Tampoc entenc perquè trobes malament creure en utopies, quan qualsevol idea (tant si es vol o no dur a la pràctica) és això, una "idea", i quan es vista com a positiva i molt recomanable, com un "ideal". Trobo que estigmatitzes conceptes, opcions, ... en una altra forma de dogmatisme científico-terrenal-material.
Joan Gil Oliveras
Jefferson sobre els bancs: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl7wWpQ7QrsJvOdwiEWCOHNu8tNzq2j8_v3npUOEO5pN_nATaNGS53A4mp-pS9IjyDf5_BWN3MA_1V4pOHDZfEfTGe68VXq-xLe7MKo6K0BQU5W6Ehjxze4t4eBuw1JuZGtaDR0ChxGyg/s1600-h/Thomas+Jefferson.jpg
Joan Gil Oliveras
Thomas Jefferson parla de drets "sagrats"... No sé si ho recordes, però diria que la Constitució dels EUA es basava en els drets inalienables (en lògica religiosa).
Joan Gil Oliveras
Jo sóc marxista i cristià i de moment que jo sapiga ningú s'ha queixat de mi pel tema imposicions. Ans al contrari, m'han agraït que tot i l'eròtica del poder i oportunitats donades, hagi sigut conseqüent amb el que penso: que és no imposar, però si convèncer. Sóc realista, i sé que els models de pensaments (think thats) ens "convencen" d'un model, i jo vull fer el mateix com tothom. O no donem consells? I a vegades (no sempre) bé que van; oi? Jo conec molta gent que aposta per una societat ideal (com podria ser un falansteri on per cert, tothom té múltiples llibertats) i en canvi no imposa res. Jo crec que això depèn de cada persona, més que de cada ideologia. A vegades no ens adonem que la persona és la responsable dels seus actes, i que la ideologia és un convenciment, grup d'ideals o motivacions per l'acció social que sense el caràcter subjectiu de cada persona són res. En resum, conec liberals que volen imposar el seu liberalisme econòmic.
Joan Gil Oliveras
Algún dia si tinc temps escriure sobre el que considero que és "el capitalisme" (models històrics i models ideològics), el que crec que és l'excusa/mite "liberal" (terme prestigiós, de liberitas romana; que al cap i la fi pertany a una classe que se'n beneficia del terme però que no el practica), en el mal ús del terme llibertat com a concepte "àrbitre" sense que hi hagi debat entorn d'ell (llibertat burgesa, concepte opac o llibertat com a màxima capacitat de triar entre múltiples opcions), etc.
Algún dia si tinc temps escriure sobre el que considero que és "el capitalisme" (models històrics i models ideològics), el que crec que és l'excusa/mite "liberal" (terme prestigiós, de liberitas romana; que al cap i la fi pertany a una classe que se'n beneficia del terme però que no el practica), en el mal ús del terme llibertat com a concepte "àrbitre" sense que hi hagi debat entorn d'ell (llibertat burgesa, concepte opac o llibertat com a màxima capacitat de triar entre múltiples opcions), etc.
Joan Gil Oliveras
Base de tot: valorar tot, el just equilibri amb la natura i la realitat, ser estimat i estimar, bones/males intencions, ser el qu... Llegeix-ne mésè vols ser i ets, sinceritat/claredat comunicativa/coherència, pensar en consciència i actuar en conseqüència, recerca de la felicitat (que comporta, inevitablement, la recerca de la felicitat de tothom, i per tant, una concepció solidària), reconeixement de la feina duta a terme, religió com a forma de transcendir i reconèixer el fet d'existir com a "rebel·lador positiu", etc. Si parles més o menys de tot això hi estic d'acord, però com pots comprovar el debat és tant subjectiu que usar aquests termes per sota mà defensar una ideologia (com la liberal eh...) és una mica "trampa"; oi?
Base de tot: valorar tot, el just equilibri amb la natura i la realitat, ser estimat i estimar, bones/males intencions, ser el qu... Llegeix-ne mésè vols ser i ets, sinceritat/claredat comunicativa/coherència, pensar en consciència i actuar en conseqüència, recerca de la felicitat (que comporta, inevitablement, la recerca de la felicitat de tothom, i per tant, una concepció solidària), reconeixement de la feina duta a terme, religió com a forma de transcendir i reconèixer el fet d'existir com a "rebel·lador positiu", etc. Si parles més o menys de tot això hi estic d'acord, però com pots comprovar el debat és tant subjectiu que usar aquests termes per sota mà defensar una ideologia (com la liberal eh...) és una mica "trampa"; oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada