Nou màrqueting del tripartit
Aquest és el gir més important i visible que ha fet el segon tripartit en relació amb l'anterior. Més enllà de l'anàlisi de l'obra de govern en la qual cadascú pot opinar de forma molt diferent, l'imatge si que ha canviat. I al meu entendre ha estat a millor.
Millorar la imatge de cohesió, d'unitat. Fer propaganda dels acords assolits amb el govern central i dels projectes que s'estan tirant en marxa com la dessalinitzadora del Llobregat. I sobretot, donar la impressió que s'estan fent les coses bé. Cal tornar a l'etapa pujolista de constant propaganda governamental ajudada per part de TV3 i per les constants ignauguracions del president Jordi Pujol.
Durant l'època de CiU al govern de la Generalitat es van confondre molts aspectes en l'arena política. Potser el segon tripartit ha volgut usar algunes d'aquelles tècniques de màrqueting polític. Només cal observar com han donat la notícia de l'acord de finançament des del govern i les cúpules dels tres partits polítics que el conformen.
Amb CiU el respecte institucional es va confondre o difuminar en la falta d'oposició. L'informació de l'obra de govern es va substituir gradualment per la propaganda partidista. El país per una forma d'entendre'l. CiU amb Catalunya. Pujol amb el poble català. No exagero al dir tot això. Tampoc negaré les dots i la intel·ligència -i el seu bon ús- de l'expresident Pujol en pro de CiU. Els governs del nacionalisme conservador i liberal de CiU van dur a l'idea de que la federació de centre-dreta representava els valors de Catalunya i la seva pluralitat. En aquest últim aspecte és on el PSC va iniciar una vertiable oposició, amb el retorn de Pasqual Maragall d'unes vacances a Roma. Una persona que aportà carisma (lideratge polític per marcar rumb a un èxit electoral), unitat al partit (entre els diversos sectors), pluralitat en el discurs (la Catalunya plural), aliances civils (com CpC) i un conjunt de sintonies amb la resta de partits d'esquerres que van acabar amb l'etapa pujolista. L'imatge també va fer molt per assolir aquell acord (Pacte del Tinell).
Actualment, CiU -amb bastant descencert i amb força soledat- vol fer entendre que el govern d'Entesa continua sent un govern desunit, on els partidismes jugen un paper molt important en el si del govern i on és més clau el benefici electoral partidista que l'imatge governamental o el bé del país (o el que entèn CiU com a país). No obstant això, els tres partits polítics d'esquerres han entès que el què cal és donar la impressió que són "partits de govern". Ho sigui; que serveixen com a partits.Que són útils per fer política a Catalunya.
I sobretot han volgut donar una imatge d'unitat. També en la crítica a les postures polítiques que ha agafat CiU. Posant de manifest últimament una mateixa idea que repetida moltes vegades crea un estat d'opinió desfavorable a CiU. Aquesta idea és la "marginalitat" en el posicionament envers el nou finançament autonòmic per a Catalunya.
L'imatge, sigui per desgràcia o no, és molt important de cara les eleccions autònomiques. Molts votants només tenen una "impressió" del partits, i no fan una autèntica comparació (degut a la quantitat de variables que caldria i al desinterés que produeix la política) de polítiques públiques proposades per les diferents opcions polítics.
Per això aquest posat del PSC d'èxit rotund d'un finançament que sembla incomplir l'Estatut (cal dir que tota llei és interpretable però també que el calendari fa temps que es va incomplir). Per això, aquest intent de teixir compliciats amb l'anomenada "societat civil" davant aquest tema. Per això, Esquerra l'ha donat per bo amb un exercici polític intel·ligent: posar un número de diners concret (3.800 milions euros) per fer entendre què era un bon finançament i què no ho era. Havent-lo assolit (tal i com ja es preveia segurament amb les converses entre Ridao i Castells) es quedava bé davant unes bases insatisfetes i un electorat descontent. També ICV que deixa en bon paper la feina institucional del Conseller Saura i se suma a l'imatge positivista de les últimes setmanes, també intentant posar-se alguna que altre medalla com la resta dels dos partits del segon tripartit.
El Govern de Catalunya liderat per Montilla ha entès doncs que les "paraules" són més importants que "els fets" (fent un símil amb el seu lema de campanya electoral a les eleccions autonòmiques). Perquè els "fets" es poden analitzar i valorar de diferents formes, però l'imatge ben elaborada i pensada des dels despatxos i amb l'ajuda i complicitat de diversos actors (columnistes, actors socials, ...) pot ser molt més eficient electoralment. En ocasions, la feina ben feta sense un bon màrqueting polític no serveix per res electoralment. Si no és notícia, és com si no s'hagués dedicat cap esforç. I si és fàcil de criticar i és criticada per molts sectors de la societat civil, genera desconfiança de l'obra de govern. Per tant, cal entendre que davant aquesta imatge electoralista i partidista que té la majoria de l'opinió pública, també hi ha una certa opinió pública catalana que no s'esmerça en analitzar la política catalana i desxifra l'actualitat política catalana de forma molt simple o a través dels grans mitjans de comunicació de masses, i per tant, amb un desdibuixament de la situació molt gran.
Notícies relacionades:
- Els Bombers fan costat a Saura
- La fotografia de la notícia: El nostre govern, satisfet amb el finançament?
-Unitat del govern en la presentació pública de l'acord de finançament de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada