EL PEIX PETIT ES MENJA AL GRAN
Ser ICV és difícil. Perquè enganyar-nos. És el blanc més fàcil perquè és el blanc més dèbil. Tant PSC com ERC desitgen robar alguns vots d'ICV. I la estrategia d'Esquerra també ha anat en aquest sentit. Ha intentat convertir-se en el "partit d'esquerres catalanista" per excel·lència (amb problemes en el seu si) amb la creació de sectorials com la d'ecologia (també en les seves joventuts), donant més èmfasi a temes dels quals ICV s'en creia propietària. El regal enverinat del PSC (del qual ERC també n'estava contenta) fou la Conselleria d'Interior. Un partit, o millor dit, una coalició (ICV i amb més atenció: EUiA) que vol continuar estant tant "a les institucions com al carrer" amb aquest oferiment tenia un peu (al carrer) ben enfangat. Això ho ha intentat capgirar sent la veu de la societat organitzada, de la societat civil; en la votació de la LEC. Un intent que esperem sigui rendible electoralment. Perquè les eleccions són dures i no sempre passen més factura al que més se salta el programa o l'ideologia. Ha sigut com a mínim, una votació conseqüent (amb votacions parcials segons les temàtiques) deixant clar que part del text també l'han elaborat conjuntament amb ells (la feina cal que te la reconeguin, i el primer en fer-ho ha de ser el mateix partit); però oposant-se a alguns articles fonamentals demostrant que una cosa és la majoria política parlamentària i l'altre la majoria social (ensenyant amb un cop d'efecte molt visible que per desgràcia no són gaire usats a ICV, la foto del Pacte Nacional per l'Educació). Tot i això, la llei de "país" (concepte usat per CiU per excusar qualsevol postura que pren) s'aplicarà i per tant, veurem com ho gestiona ja que ha de continuar sent la veu dels sindicats de treballadors, d'estudiants, de les federacions d'AMPES i dels seus votants.
SENSE VEU PRÒPIA NO EXISTEIXES
El fet que ICV no disposi de gaires contertulians o colummnistes propers als seus posicionaments polítics. A més, de no tenir cap mitjà de comunicació de masses (i per tant, cap Editorial) al seu favor (ni mitjans digitals!); és una mala estratègia. Els MMCC per desgràcia més que informar, influeixen en la opinió pública. En conseqüència, el fet no de no tenir-ne fa més difícil projectar la veu pròpia d'ICV com a ICV i no com a partit que forma part d'un govern, i per tant, la veu del govern sense matisos de cap tipus. Que si es veu reflexada en les notícies, per la seva trascendència. Evidentment, quins recursos té? Ja he dit anteriorment que ser ICV i d'ICV és difícil (vull dir cúpula, militància i tècnics) però els companys de govern no li posaran res fàcil. Més aviat, són els seus adversaris electorals; sobretot el PSC. Encara que per l'esquerra, alguns votants dels moviments socials, comencen a escapar-se-li pel fet de tenir certa Conselleria.
VISIBILITZAR LA FEINA FETA
Una de les coses que més em va saber greu va ser la crítica a un possible pacte Zapatero-Mas a la Moncloa per desgastar el govern, i el seu "sí" acrític (tal com van dir els d'Esquerra) posterior al pacte i a la conseqüent retallada. Per molts, per desgràcia, el PSUC amb "sentit de país", catalanista, amb projecte de país, ha passat a la història. M'explico. Intentaré descrirue breument el final de l'estira i arronsa Govern central-Govern català. ICV no ha existit aquests dies amb el nou model de finançament autonòmic (esperem que passa amb la LOFCA o si el TC retalla articles sobre el finançament i a l'espectacle-pallassada que ens té preparats CDC -els d'Unió són una mica més seriosos-). El PSC està ben content i ho ha sabut demostrar. Total, hagués dit que sí igualment. Però millor si tot el govern diu que si. Molt bona feina la del Castells donant certa sobirania a un PSC dirigit pels qui en el seu dia van fer fora a Pasqual Maragall (la persona més "d'usar i tirar" de la història de Catalunya). Zapatero no s'esperava que tot fos tant difícil amb una cúpula més "espanyolista", més moderada en sentit d'estat. Però el dèficit de Catalunya pessava massa en mans d'un Castells i una ERC que no volien qualsevol acord a cap preu. I podria continuar la història però ja ens la sabem tots (des de diferents punts de vista clar). I en tot això, què carai ha pintat ICV? Això és el que és pregunta molta gent. Clar, ICV és partit seriós de govern, i sap que és al Castells a qui li toca la feina, i consensuar posicions al Consell de Govern; però Esquerra si va deixar clara la línea que separava un bon acord d'un mal acord (lo qual facilita la creació d'una opinió pública al respecte). A més, era la mateixa que reclamava la "societat civil" (patronal, sindicats i altres actors socials). ICV què? S'apunta al carro? No crec que en les sessions de govern li hagi importat "zero" la solvència econòmica del nostre autogovern. No ho crec gens, vaja. Però en política, allò important no és allò que és o allò que creus, sinó allò que dones a entendre. I és que com en altres ocasions "ha pujat al carro". Els mitjans de comunicació propers a Esquerra, evidentment, avalen aquesta premissa. I els altres (tampoc propers a ICV) tampoc ajuden a descartar-la. O pitjor i tot, com ja passa massa sovint. ICV ni hi surt en el debat. Ni la seva postura ni cap frase que entrevegui que tenen cap paper. Les coses des del meu humil punt de vista; són així, i per tant, calen uns quants canvis al respecte. A la última AN d'ICV se li va reclamar a Saura ser "el president del partit" també, i tenir veu pròpia com a "president d'ICV", i per tant, que ICV tingués veu com a partit que més enllà de formar part d'un govern, té opinió. Això és més fàcil quan ets a la oposició, i amb tots els respectes, i tant de debò no fos així (jo ben content dels dos tripartits com ningú a Catalunya, ans ens guardi de 23 anys de confondre un partit amb un país!). Segurament ICV li tocarà toranr a ser oposició. Ja que CiU amb la seva postura "ferma". Bé, és la imatge que vol donar (que com he dit és la clau). No pas la realitat. Perquè el sostre de pressupostos de ZP va poder aprovar-se gràcies a l'abstenció de CiU i totes les polítiques fiscals regressives també. El "caler és el caler", i CiU és de dretes. Les coses com són. Tot i que ERC comença a representar millor un partit seriós de govern, amb postura de centralisme polític agafant la zifra de finançament de la patronal catalana, convertint-se amb aliat -estrategia que he explicat abans- dels "moderats" en economia (PIMEC, Cambra de Comerç i Foment del Treball). Al mateix temps que intenta semblar ecologista i territorialista (vegueria del Penedés, MAT, etc.) per treure vots a ICV. Estratègia discordant pero que no ajuda a parar les seves baixes en les seves pròpies files. Ah! Per cert, a ICV li passa el mateix.
ICV-EUiA TAMBÉ FA AUGMENTAR L'ABSTENCIONISME
En cada elecció perd votants (i semblava que eren tants fidels els d'ICV!). Ho fa progressivament. Tot i això, és una tendència a tenir en compte (generalitzada en la resta de partits pel fenomen de l'abstenció en alça) però que a ICV al ser un partit petit li fa més mal. És cert que l'efecte bipartidista no ajuda. Però es nota molt les diferències entre el social liberalisme imperant del PSOE i la social democràcia tant centrada que sembla que ha perdut tot resquici a la esquerra que té el PSC? Doncs no gaire. Al Congrès, com és oposició és més fàcil fer-ho notar amb Garoña, polítiques fiscals, memòria històrica i relació Esglèsia-Estat. No obstant això, ICV (i també IU) no s'atreveixen (per semblar exagerats) a dir que el PSOE al fer polítiques econòmiques (les més importants pel benestar social), s'està convertint no en un partit de centre; sinó de centre-dreta. Molts ho veurien com una estratègia electoral perquè en el seu moment IU-ICV van donar suports puntuals en polítiques socials (per compromís social) del PSOE. A les eleccions europees amb circumscripció única IU-ICV ("La izquierda") no pujen. Per més que els Verds europeus si que ho facin. La esquerra tot i els efectes de la crisis sobre la classe treballadora, no treu profit electoral i no surten les ofertes electorals més a la esquerra com a alternativa al model social liberal o de gestió del neoliberalisme imperant en els anys '80-'90-'00. Un desastre. No és fàcil. És cert. Però revalidar Romeva (amb la feina que ha fet, hagués estat molt injust que no hagués tornat al PE!) no és "un èxit". Ni aquest finançament és un "èxit històri" (evidentment que serà millor que l'anterior). Ni que l'Estatut "solucionarà MOLTS dels problemes que tenim" i que va ser "un èxit històric" (evidentment que seria millor que l'Estatut del 1979). El pacte De la Vega-Saura per salvar-li la pell al Govern central a canvi de que es cumplissin els terminis estatutaris per aprovar el nou model de finançament, només van servir per això primer; no pas per cumplir amb una llei tant important com un Estatut. Cagada monumental d'ICV que tot i que CiU la va posar de palès, degut al ningunejament de la premsa; ha passat desapercebut. Els 9 milions d'euros per processos locals de participació ciutadana, el Pla Interdepartamental de Participació Ciutadana, el Bus de l'Estatut, el procés d'elaboració de la política d'aigua, la Iniciativa Ciutadana Municipal del Departament de Participació que ha dut i du ICV poden millorar la situació abstencionista. Tot i que una bona llei electoral hi ajudaria més. Al cap i a la fi sóc dels que més avalo la feina del Conseller Saura a la Conselleria d'Interior (Amb Saura; la policia autonòmica va a millor: http://quaderndestiu.blogspot.com/2009/04/amb-saura-la-policia-autonomica-va.html). Tot i la gestió del conflicte entorn Bolonya del qual el màxim responsable (Huguet) n'ha sortit millor parat que el Saura (que no és de la cartera d'Universitats!). Altre cop, bona estratègia d'Esquerra per desgastar ICV.
Ser ICV és difícil. Perquè enganyar-nos. És el blanc més fàcil perquè és el blanc més dèbil. Tant PSC com ERC desitgen robar alguns vots d'ICV. I la estrategia d'Esquerra també ha anat en aquest sentit. Ha intentat convertir-se en el "partit d'esquerres catalanista" per excel·lència (amb problemes en el seu si) amb la creació de sectorials com la d'ecologia (també en les seves joventuts), donant més èmfasi a temes dels quals ICV s'en creia propietària. El regal enverinat del PSC (del qual ERC també n'estava contenta) fou la Conselleria d'Interior. Un partit, o millor dit, una coalició (ICV i amb més atenció: EUiA) que vol continuar estant tant "a les institucions com al carrer" amb aquest oferiment tenia un peu (al carrer) ben enfangat. Això ho ha intentat capgirar sent la veu de la societat organitzada, de la societat civil; en la votació de la LEC. Un intent que esperem sigui rendible electoralment. Perquè les eleccions són dures i no sempre passen més factura al que més se salta el programa o l'ideologia. Ha sigut com a mínim, una votació conseqüent (amb votacions parcials segons les temàtiques) deixant clar que part del text també l'han elaborat conjuntament amb ells (la feina cal que te la reconeguin, i el primer en fer-ho ha de ser el mateix partit); però oposant-se a alguns articles fonamentals demostrant que una cosa és la majoria política parlamentària i l'altre la majoria social (ensenyant amb un cop d'efecte molt visible que per desgràcia no són gaire usats a ICV, la foto del Pacte Nacional per l'Educació). Tot i això, la llei de "país" (concepte usat per CiU per excusar qualsevol postura que pren) s'aplicarà i per tant, veurem com ho gestiona ja que ha de continuar sent la veu dels sindicats de treballadors, d'estudiants, de les federacions d'AMPES i dels seus votants.
SENSE VEU PRÒPIA NO EXISTEIXES
El fet que ICV no disposi de gaires contertulians o colummnistes propers als seus posicionaments polítics. A més, de no tenir cap mitjà de comunicació de masses (i per tant, cap Editorial) al seu favor (ni mitjans digitals!); és una mala estratègia. Els MMCC per desgràcia més que informar, influeixen en la opinió pública. En conseqüència, el fet no de no tenir-ne fa més difícil projectar la veu pròpia d'ICV com a ICV i no com a partit que forma part d'un govern, i per tant, la veu del govern sense matisos de cap tipus. Que si es veu reflexada en les notícies, per la seva trascendència. Evidentment, quins recursos té? Ja he dit anteriorment que ser ICV i d'ICV és difícil (vull dir cúpula, militància i tècnics) però els companys de govern no li posaran res fàcil. Més aviat, són els seus adversaris electorals; sobretot el PSC. Encara que per l'esquerra, alguns votants dels moviments socials, comencen a escapar-se-li pel fet de tenir certa Conselleria.
VISIBILITZAR LA FEINA FETA
Una de les coses que més em va saber greu va ser la crítica a un possible pacte Zapatero-Mas a la Moncloa per desgastar el govern, i el seu "sí" acrític (tal com van dir els d'Esquerra) posterior al pacte i a la conseqüent retallada. Per molts, per desgràcia, el PSUC amb "sentit de país", catalanista, amb projecte de país, ha passat a la història. M'explico. Intentaré descrirue breument el final de l'estira i arronsa Govern central-Govern català. ICV no ha existit aquests dies amb el nou model de finançament autonòmic (esperem que passa amb la LOFCA o si el TC retalla articles sobre el finançament i a l'espectacle-pallassada que ens té preparats CDC -els d'Unió són una mica més seriosos-). El PSC està ben content i ho ha sabut demostrar. Total, hagués dit que sí igualment. Però millor si tot el govern diu que si. Molt bona feina la del Castells donant certa sobirania a un PSC dirigit pels qui en el seu dia van fer fora a Pasqual Maragall (la persona més "d'usar i tirar" de la història de Catalunya). Zapatero no s'esperava que tot fos tant difícil amb una cúpula més "espanyolista", més moderada en sentit d'estat. Però el dèficit de Catalunya pessava massa en mans d'un Castells i una ERC que no volien qualsevol acord a cap preu. I podria continuar la història però ja ens la sabem tots (des de diferents punts de vista clar). I en tot això, què carai ha pintat ICV? Això és el que és pregunta molta gent. Clar, ICV és partit seriós de govern, i sap que és al Castells a qui li toca la feina, i consensuar posicions al Consell de Govern; però Esquerra si va deixar clara la línea que separava un bon acord d'un mal acord (lo qual facilita la creació d'una opinió pública al respecte). A més, era la mateixa que reclamava la "societat civil" (patronal, sindicats i altres actors socials). ICV què? S'apunta al carro? No crec que en les sessions de govern li hagi importat "zero" la solvència econòmica del nostre autogovern. No ho crec gens, vaja. Però en política, allò important no és allò que és o allò que creus, sinó allò que dones a entendre. I és que com en altres ocasions "ha pujat al carro". Els mitjans de comunicació propers a Esquerra, evidentment, avalen aquesta premissa. I els altres (tampoc propers a ICV) tampoc ajuden a descartar-la. O pitjor i tot, com ja passa massa sovint. ICV ni hi surt en el debat. Ni la seva postura ni cap frase que entrevegui que tenen cap paper. Les coses des del meu humil punt de vista; són així, i per tant, calen uns quants canvis al respecte. A la última AN d'ICV se li va reclamar a Saura ser "el president del partit" també, i tenir veu pròpia com a "president d'ICV", i per tant, que ICV tingués veu com a partit que més enllà de formar part d'un govern, té opinió. Això és més fàcil quan ets a la oposició, i amb tots els respectes, i tant de debò no fos així (jo ben content dels dos tripartits com ningú a Catalunya, ans ens guardi de 23 anys de confondre un partit amb un país!). Segurament ICV li tocarà toranr a ser oposició. Ja que CiU amb la seva postura "ferma". Bé, és la imatge que vol donar (que com he dit és la clau). No pas la realitat. Perquè el sostre de pressupostos de ZP va poder aprovar-se gràcies a l'abstenció de CiU i totes les polítiques fiscals regressives també. El "caler és el caler", i CiU és de dretes. Les coses com són. Tot i que ERC comença a representar millor un partit seriós de govern, amb postura de centralisme polític agafant la zifra de finançament de la patronal catalana, convertint-se amb aliat -estrategia que he explicat abans- dels "moderats" en economia (PIMEC, Cambra de Comerç i Foment del Treball). Al mateix temps que intenta semblar ecologista i territorialista (vegueria del Penedés, MAT, etc.) per treure vots a ICV. Estratègia discordant pero que no ajuda a parar les seves baixes en les seves pròpies files. Ah! Per cert, a ICV li passa el mateix.
ICV-EUiA TAMBÉ FA AUGMENTAR L'ABSTENCIONISME
En cada elecció perd votants (i semblava que eren tants fidels els d'ICV!). Ho fa progressivament. Tot i això, és una tendència a tenir en compte (generalitzada en la resta de partits pel fenomen de l'abstenció en alça) però que a ICV al ser un partit petit li fa més mal. És cert que l'efecte bipartidista no ajuda. Però es nota molt les diferències entre el social liberalisme imperant del PSOE i la social democràcia tant centrada que sembla que ha perdut tot resquici a la esquerra que té el PSC? Doncs no gaire. Al Congrès, com és oposició és més fàcil fer-ho notar amb Garoña, polítiques fiscals, memòria històrica i relació Esglèsia-Estat. No obstant això, ICV (i també IU) no s'atreveixen (per semblar exagerats) a dir que el PSOE al fer polítiques econòmiques (les més importants pel benestar social), s'està convertint no en un partit de centre; sinó de centre-dreta. Molts ho veurien com una estratègia electoral perquè en el seu moment IU-ICV van donar suports puntuals en polítiques socials (per compromís social) del PSOE. A les eleccions europees amb circumscripció única IU-ICV ("La izquierda") no pujen. Per més que els Verds europeus si que ho facin. La esquerra tot i els efectes de la crisis sobre la classe treballadora, no treu profit electoral i no surten les ofertes electorals més a la esquerra com a alternativa al model social liberal o de gestió del neoliberalisme imperant en els anys '80-'90-'00. Un desastre. No és fàcil. És cert. Però revalidar Romeva (amb la feina que ha fet, hagués estat molt injust que no hagués tornat al PE!) no és "un èxit". Ni aquest finançament és un "èxit històri" (evidentment que serà millor que l'anterior). Ni que l'Estatut "solucionarà MOLTS dels problemes que tenim" i que va ser "un èxit històric" (evidentment que seria millor que l'Estatut del 1979). El pacte De la Vega-Saura per salvar-li la pell al Govern central a canvi de que es cumplissin els terminis estatutaris per aprovar el nou model de finançament, només van servir per això primer; no pas per cumplir amb una llei tant important com un Estatut. Cagada monumental d'ICV que tot i que CiU la va posar de palès, degut al ningunejament de la premsa; ha passat desapercebut. Els 9 milions d'euros per processos locals de participació ciutadana, el Pla Interdepartamental de Participació Ciutadana, el Bus de l'Estatut, el procés d'elaboració de la política d'aigua, la Iniciativa Ciutadana Municipal del Departament de Participació que ha dut i du ICV poden millorar la situació abstencionista. Tot i que una bona llei electoral hi ajudaria més. Al cap i a la fi sóc dels que més avalo la feina del Conseller Saura a la Conselleria d'Interior (Amb Saura; la policia autonòmica va a millor: http://quaderndestiu.blogs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada