Un moviment popular
Aquest moviment popular està essencialment integrat per entitats socials i persones a títol individual. La majoria són patriotes de les terres d'interior ja que la base social és més homogènia. Alhora, està impulsat per agrupacions territorials de CiU i d'ERC, així com per partits com les CUP i Reagrupament Altres associacions sobiranistes com 10Mil.cat, Sobirania i Progrés, ..., també en formen part, sobretot a la Coordinadora Nacional. Tampoc cal perdre de vista, alguns regidors d'ICV o del PSC que han votat a favor, així com alguns socialistes que ho estan impulsant, com Jaume Sobrequès. O la postura del PSUCviu (o d'una territorial seva) demanant el seu boicot. En realitat, hi està qui vol.
El món local es reivindica en contra de la desafecció política
Per altra banda, hi ha líders, que han sorgit d'aquest moviment com Carles Mora (alcalde de la primera consulta a Arenys de Munt, i pertanyent a AM2000-EPM-en coalició amb ICV); i d'altres. Alguns però han tingut, com en Ximenis (CUP), un paper molt humil. Tot i que en puguin treure profit electoral, tot i que projectes com Suma Independència puguin ser fruït del ressò mediàtic, internacional, de la primera onada. Tot i això, i tot i alguna picabaralla amb en López Tena que ho va organitzar molt bé a Osona. El que està clar, és que ajuda a eixamplar la base social de l'independentisme català ja que fa feina de carrer i crea estat d'opinió. Per primer cop, un moviment crea estat d'opinió, i està organitzat des de part de les entitats civils locals. El món local es reivindica.. Hi ha xarxa social suficient per aquest moviment en la majoria de llocs on s'ha plantejat. Hi ha massa crítica, i hi ha molt ressò internacional, també gràcies a 10Mil (anant a Brusel·les, ...).
Aquesta feina de carrer és la que des de les CUP i el seu entorn (CAJEI, SEPC, ...) fan bandera. També han participat d'aquest moviment l'Esquerra independentista.
L'evolució de l'opció independentista
L'independentisme gràcies a Esquerra s'ha centrat, ja no és freakysme, ara sembla ser possible. Al govern, ERC, ha demostrat que sent la tercera força pot aspirar més; però l'eix nacional l'ha imposat el carrer i no el seu govern en coalició amb el PSC i ICV. A més, aquest auge de l'independentisme, s'ha nodrit de la falsa voluntat federal i plurinacional dels líders joves del PSOE que han demostrat que no hi estan tant interessats com semblava amb el projecte de Pi i Margall. En resum, és un moviment popular, que sense bona part de la ciutadania no tindria el valor que té. Però, en la primera onada de consultes ja es va veure la utilitat de la estratègia de la resta de partits que no prioritzen per res aquesta temàtica o que hi estan enfrontats. Deslegimitar, fer-li el buit mediàtic, deixar-ho com una botifarrada; els ha sortit força bé: al cap i a la fi, tenen influència ens els mitjans de comunicació de masses; però no tant. La mateixa estratègia que van fer amb els "referèndums sobre Bolonya" en els quals jo també vaig participar. No obstant això, persones firmant el manifest d'Arenys de Munt com Pasqual Maragall o votant com Raül Romeva (ICV) i votant que Si, demostren que els defensors de l'autodeterminació són més que els independentistes però que per aquí el moviment de les consultes, que ara per ara, és l'independentista, pot eixamplar-se més.
El món local es reivindica en contra de la desafecció política
Per altra banda, hi ha líders, que han sorgit d'aquest moviment com Carles Mora (alcalde de la primera consulta a Arenys de Munt, i pertanyent a AM2000-EPM-en coalició amb ICV); i d'altres. Alguns però han tingut, com en Ximenis (CUP), un paper molt humil. Tot i que en puguin treure profit electoral, tot i que projectes com Suma Independència puguin ser fruït del ressò mediàtic, internacional, de la primera onada. Tot i això, i tot i alguna picabaralla amb en López Tena que ho va organitzar molt bé a Osona. El que està clar, és que ajuda a eixamplar la base social de l'independentisme català ja que fa feina de carrer i crea estat d'opinió. Per primer cop, un moviment crea estat d'opinió, i està organitzat des de part de les entitats civils locals. El món local es reivindica.. Hi ha xarxa social suficient per aquest moviment en la majoria de llocs on s'ha plantejat. Hi ha massa crítica, i hi ha molt ressò internacional, també gràcies a 10Mil (anant a Brusel·les, ...).
Aquesta feina de carrer és la que des de les CUP i el seu entorn (CAJEI, SEPC, ...) fan bandera. També han participat d'aquest moviment l'Esquerra independentista.
L'evolució de l'opció independentista
L'independentisme gràcies a Esquerra s'ha centrat, ja no és freakysme, ara sembla ser possible. Al govern, ERC, ha demostrat que sent la tercera força pot aspirar més; però l'eix nacional l'ha imposat el carrer i no el seu govern en coalició amb el PSC i ICV. A més, aquest auge de l'independentisme, s'ha nodrit de la falsa voluntat federal i plurinacional dels líders joves del PSOE que han demostrat que no hi estan tant interessats com semblava amb el projecte de Pi i Margall. En resum, és un moviment popular, que sense bona part de la ciutadania no tindria el valor que té. Però, en la primera onada de consultes ja es va veure la utilitat de la estratègia de la resta de partits que no prioritzen per res aquesta temàtica o que hi estan enfrontats. Deslegimitar, fer-li el buit mediàtic, deixar-ho com una botifarrada; els ha sortit força bé: al cap i a la fi, tenen influència ens els mitjans de comunicació de masses; però no tant. La mateixa estratègia que van fer amb els "referèndums sobre Bolonya" en els quals jo també vaig participar. No obstant això, persones firmant el manifest d'Arenys de Munt com Pasqual Maragall o votant com Raül Romeva (ICV) i votant que Si, demostren que els defensors de l'autodeterminació són més que els independentistes però que per aquí el moviment de les consultes, que ara per ara, és l'independentista, pot eixamplar-se més.
Perquè m'hi sumo jo?
En aquest cas però, jo em sumo a la consulta de Manresa, i intento col·laborar quan puc en impulsar-ne a la resta del Bages, sobretot per la meva defensa de l'autodeterminació, no pas per ser un independentista convençut. Lo qual demostra, que si, persones del mateix perfil s'uneixen; la participació podria ser més alta i el ressò més útil de cara a demanar el dret a decidir com a dret democràtic innegociable.
Sóc un dels membres de Bages Decideix, la plataforma comarcal, i la meva opinió és primerament de respecte cap als que votarien que No, i de defensa dels valors federals en totes les organitzacions socials, així com també ho seria un Estat. Això no és incompatible amb el dret a separar-se de qualsevol regió autònoma. També és ben cert, que prioritzo molts cops l'eix social; però no per això el dret a decidir, la seva reivindicació, i el moviment a Manresa, penso deixar-los sols pels independentistes convençuts. Perquè em semblen un bon exemple de democràcia participativa, d'iniciativa popular, de mobilització local, de "festa democràtica," de clam democràtic, ... impensable d'obstinar-me a no participar-hi. Tot i això, el dret a l'autodeterminació contempla el federalisme i el coonfederalisme, també; i no hi surten pas. Entenc però, que qui ho lidera és l'independentisme i vol dur als federalistes a la seva postura; però llavors, la resposta està massa "oprimida". No obstant això, el dret dels pobles reprimits (en dictadura) i oprimits (en democràcia) nacionalment parlant; no es pot deixar en mans d'uns quants que consideren més important el discurs interclassista i nacional. A més, és l'únic moviment popular que s'ha mogut i que no genera desafecció cap a la política: genera esperança i debat.
Jo vaig firmar el Manifest per la Consulta a Manresa: fes-ho tu també si així ho consideres oportú.
Vull saber la opinió de la gent de Manresa: Si, No, En blanc. La que sigui: sobre la independència també se'n pot parlar, ara que també sembla una opció viable democràticament i pacíficament parlant. Vull ser-ne partícip.
En aquest cas però, jo em sumo a la consulta de Manresa, i intento col·laborar quan puc en impulsar-ne a la resta del Bages, sobretot per la meva defensa de l'autodeterminació, no pas per ser un independentista convençut. Lo qual demostra, que si, persones del mateix perfil s'uneixen; la participació podria ser més alta i el ressò més útil de cara a demanar el dret a decidir com a dret democràtic innegociable.
Sóc un dels membres de Bages Decideix, la plataforma comarcal, i la meva opinió és primerament de respecte cap als que votarien que No, i de defensa dels valors federals en totes les organitzacions socials, així com també ho seria un Estat. Això no és incompatible amb el dret a separar-se de qualsevol regió autònoma. També és ben cert, que prioritzo molts cops l'eix social; però no per això el dret a decidir, la seva reivindicació, i el moviment a Manresa, penso deixar-los sols pels independentistes convençuts. Perquè em semblen un bon exemple de democràcia participativa, d'iniciativa popular, de mobilització local, de "festa democràtica," de clam democràtic, ... impensable d'obstinar-me a no participar-hi. Tot i això, el dret a l'autodeterminació contempla el federalisme i el coonfederalisme, també; i no hi surten pas. Entenc però, que qui ho lidera és l'independentisme i vol dur als federalistes a la seva postura; però llavors, la resposta està massa "oprimida". No obstant això, el dret dels pobles reprimits (en dictadura) i oprimits (en democràcia) nacionalment parlant; no es pot deixar en mans d'uns quants que consideren més important el discurs interclassista i nacional. A més, és l'únic moviment popular que s'ha mogut i que no genera desafecció cap a la política: genera esperança i debat.
Jo vaig firmar el Manifest per la Consulta a Manresa: fes-ho tu també si així ho consideres oportú.
Vull saber la opinió de la gent de Manresa: Si, No, En blanc. La que sigui: sobre la independència també se'n pot parlar, ara que també sembla una opció viable democràticament i pacíficament parlant. Vull ser-ne partícip.
Les consultes al Bages: la plataforma el Bages Decideix
En la primera onada de consultes d'autodeterminació ja hi va haver presència d'alguns pobles com Callús. La societat civil es mou, el paper del món local creix? No ens quedem de braços plegats! Participem-hi!
I en la segona (28 de Febrer) i la tercera (25 d'Abril) també tindrà presència el Bages, que aquest cop s'ha coordinat de forma comarcal després de no poder-ho fer regionalment; a través de la plataforma Bages Decideix. Aquesta ja té un portaveu: Josep Peraire, i unes funcions: crear estat d'opinió, cooperació mútua, recolzament logístic i crear més autobombo comarcal, sobretot a nivell de mitjans locals. Formada per 25 municipis, es va acabar de constituir fa molt poc, on es va fer una roda de premsa, presentant alhora una de les noves portaveus de la Coordinadora Nacional de consultes que està liderant la consulta a Cardona, Eulàlia Company. Va estar escollida per tal de que algunes de les cares conegudes (Uriel Bertran, Carles Mora, Enric Canela, Ximenis) no tinguessin un excessiu protagonisme altre cop per ser-ne les portaveus; sobretot, pel que fa els dos primers.
El portaveu de Bages Decideix en un moment de la seva intervenció. Bages Decideix
Les primeres entitats manresanes que donen suport a la iniciativa han estat:
- ASSOCIACIONS DE VEÏS AVV VIC-REMEI
AVV ESCODINES
AVV CAL GRAVAT-BUFALVENT
AVV TORRE STA. CATARINA
AVV PLAÇA CATALUNYA
AVV POBLE NOU
AMPESAMPA escola FLAMA
ENTITATS ESPORTIVESBASQUET MANRESA
CLUB ATLÈTIC MANRESA
CENTRE EXCURSIONISTA COMARCA DE BAGES
CENTRE EXCURSIONISTA MONTSERRAT.
GIMNÀS ESPORT JUDO-7
GIMNÀSTIC MANRESA
UNIÓ ESPORTIVA STA. CLARA
ENTITATS CULTURALS i SOCIALSOMNIU CULTURAL BAGES
"LA FADULLA"
BAGES PER TOTHOM
FOTO ART MANRESA
CULTURA I TEATRE FUNDACIÓ PRIVADA (CARLINS)
AIGUA VIVA PRO CULTURA BIBLICA
EL GALLINER
FAIG CULTURA VIVA
CENTRE D'ESTUDIS DEL BAGES
JUSTÍCIA I PAU
CASAL FAMILIAR RECREATIU
ORFEÓ MANRESÀ
ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS AMB LLENGUA CATALANA
AMICS DE LA UNESCO
ASS. CULTURAL "EL POU DE LA GALLINA"
COL•LEGIS PROFESSIONALSCOL•LEGI D'ADVOCATS
COL•LEGI D'ARQUITECTES
COL•LEGI DE METGES
COL•LEGI D'ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS
ALTRES ENTITATSDEUMIL.CAT
FUNDACIÓ INDEPENDÈNCIA I PROGRÉS
COORD. ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA
VEU PRÒPIA
PARTITS POLÍTICSERC CUP CiU
